Passa al contingut principal

Al bon amic Antoni Roig, primer rector de l’Encarnació

 

M’acaba d’arribar la notícia de la mort del bon amic Toni Roig, a l’edat de 94 anys, qui fou el primer rector de la parròquia de l’Encarnació. On vaig exercir-ne el mateix càrrec tres anys seguits, 1979-1982. Se'n fa la missa funeral dilluns, 8 de febrer.

La notícia m’ha colpit molt. Sobretot, quan em diuen que ha estat ingressat a l’hospital Joan March, altre temps anomenat Clínica Caubet, afectat pel virus de la covid19. També m’indiquen que, per voluntat seva, no se celebrarà cap ritus de comiat.

Tot d’una que ho he sabut, m’he posat en contacte amb la seva dona, na Teresa Blanco, qui l’ha acompanyat durant dècades en la vida de capellà secularitzat... M’hi he oferit, en tot quant consideri que hi pugui ser útil. M’ho ha agraït.

En pocs instants, han passat pel meu cap tants i tants moments compartits amb en Toni Roig! Em resulta difícil resumir-ho en poques retxes.

Per a mi, en Toni Roig, (que va néixer a Cas Concos des Cavaller el 18 de gener de 1927, i fou ordenat prevere el 10 de juny de 1951), va marcar època, dins l’església catòlica diocesana. Va rompre motlles com ningú. 

Va saber posar-se al dia en la tasca pastoral que corresponia a una època tan distinta per a la qual havia estat preparat des del Seminari. Va saber acollir fraternalment cooperadors, tot un gran esplet de companys capellans que hi treballaren. Va implantar una participació molt més activa dels laics en les tasques pastorals, sobretot a l’àmbit de la fe i del compromís personal i col·lectiu amb els problemes socials més aguts. Va aconseguir transformar un espai dedicat al ball i la diversió -la Sala Olímpia- en un recinte sagrat dedicat al culte, la pregària,  la celebració eucarística, la catequesi, la defensa dels drets humans, l’acollida d’escoltes i guies, l’aixopluc per a clubs d’esplai, etc.

Sense cap dubte contribuí, amb coratge, esperança i imaginació, a fer que la parròquia de l'Encarnació reproduís una presència viva de Jesús a la ciutat de Palma, en aquells moments, en ple segle XX.

Com assenyala el Presbiterologi de Mallorca, el 1951 Toni Roig havia estat nomenat vicari a la barriada dels Hostalets durant quatre anys. Després vicari a la parròquia de Sant Jaume, on fundà el Club Teix. El 1959 rector de Santanyí. El 1962 rector de la nova parròquia de l’Encarnació (Palma), on hi restà fins el 1973, tenint cura de posar tota la infraestructura d’una nova parròquia al cor de la ciutat. De 1973 a 1975 tingué una experiència ermitana dedicada a la ceràmica. El 1975 fou nomenat vicari de Son Sardina. De 1976 a 1982 fou el rector de Galilea. El 1979 vocal de la Comissió Diocesana d’Apostolat Seglar. El 1982 deixà d’exercir el ministeri sacerdotal (poc després que ho fes jo aquell mateix any, dia 20 de gener, festa de sant Sebastià).

Encara que sigui contra la seva voluntat, perquè crec que ell s’ho mereix i nosaltres en tenim dret i ganes, consider que el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull, com acostuma a fer amb tots els capellans diocesans quan moren, no pot deixar de celebrar l’eucaristia d’acció de gràcies al temple que en Toni va aixecar amb tant d’esforç i tan gran dedicació.

Si més no, per fer-hi avinent algunes dades que marquen la vida i l’actuació d'en Toni Roig, prou significatives. Gràcies a la seva tasca, dia 6 de juny de 1966 el bisbe andalús de Mallorca, Rafael Álvarez Lara, col·locava la primera pedra del temple de l’Encarnació. Amb una missa multitudinària, celebrada a la plaça Fleming.

Un temple que, gràcies a la dedicació de Don Toni es va anar convertint en lloc de trobada d’una comunitat viva, amb una pastoral renovada i ben oberta al diàleg amb el món i la societat d’aquell temps. Amb una vida plena, fins i tot significativa dins la comunitat diocesana. Nascuda als anys immediats al concili Vaticà II...  Aprofundint-hi la vivència de la fe en Jesús de Natzaret.

Pel que publiquen a la premsa, la llavor sembrada per Toni Roig produeix fruits abundosos que perduren en el temps.

Que descansi en pau. A.E.R.I.P.A.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall