Passa al contingut principal

Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà, amb els més pobres de la terra

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament.
Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke, O.P., juntament amb altres companys mallorquins.

En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación», durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat:
Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys).

Ell mateix, emperò, considera molt important per al seu treball teològic la visita que realitzà l’any 1969 al Brasil, on va mantenir contacte amb comunitats eclesials de base i experimentà de prop el drama de l’assassinat de l’assessor de la joventut de dom Helder Camara el 26 de maig de 1969 (jo encara feia de vicari a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat.

El primer llibre de Gutiérrez sobre “Teología de la liberación” va anar dedicat aquell capellà brasiler assassinat i al novel·lista peruà José María Arguedas.

Repassant el vídeo que m’acaba d’arribar avui mateix, quan Gustavo ja compta amb més de noranta anys d’edat i viu reclòs a Lima, continua refermant-se en allò mateix, insistint-hi persistentment l’any 2021:
No se’n poden negar les arrels europees provinents de l’humanisme integral de Jacques Maritain, del personalisme compromès de Mounier, de l’evolucionisme progressiu de Teilhard de Chardin, de la dogmàtica social de De Lubac, de la teologia del laicat de Congar, de la teologia del desenvolupament de Lebret, de la teologia de la revolució de Comblin, o de la teología política de Metz.

El propi papa Francesc li escrigué una carta personal, reconeixent-ne els mèrits i la riquesa aportada per Gustavo a l’església i a la humanitat, sempre a la llum de la fe alliberadora.

En bon dia de la Festa de Tots Sants de 2021, serà bo de tenir presents tantes i tantes persones santes, famoses o anònimes, que mai no seran canonitzades per l’església oficial, però que han contribuït enormement a sembrar la llavor santificadora de l’evangeli de Jesús, el natzarè de Galilea.

Només Déu sap quines són, on són, què han fet o han deixat de fer per mantenir-se en el camí de la santedat més pregona i genuïna.

Personalment, m’atrevesc a incloure-hi el bon amic Gustavo Gutiérrez Merino, dins la llista dels sants del segle XXI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall