Passa al contingut principal

Trobada a Búger, sobre canvis del papa Francesc: aportació de Llorenç Tous

Arreplegant comentaris sobre la trobada organitzada a la vila de Búger amb la finalitat d'intercanviar opinions sobre els canvis, grans o petits, que hagi pogut fer el papa Francesc durant el seu pontificat, em sembla profitós afegir-hi l'aportació que, des del també petit poble, vallisoletà, de Ceinos de Campos, ens fa arribar el bon amic, i malgrat tot canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca, el gabellí Llorenç Tous i Massanet.

Temple parroquial de CEINOS DE CAMPOS (Valladolid)

AMICS DEL SEMINARI. Taula rodona 14 de febrer 2025

1.- Avui matí he seguit en directe per RAI 1 l’ofici de Sant Pere presidit pel Papa Francesc. Crec que ja hauria de dimitir. S’ha guanyat el descans al que té dret tota persona en la vellesa. Deixa una bona, encertada i oportuna herència. Té dret a acabar la vida en aquest món, a ca seva  i en pau. No hauria de repetir el final lamentable de Joan Pau II

No hi ha dubte que l’Esperit sant no dorm i darrerament dona senyals molt clares de vida nova. Una d’elles crec que és la pau en què contempla esbucar-se o enderrocar-se tot el que queda d’una església que fou gloriosa en altre temps i llocs, però que avui reclama recomençar des de Jesús i el seu evangeli.

2.- Del Papa Francesc el darrer sínode sobre la sinodalitat crec que cal posar-ho com entre les millors iniciatives.

3.- Perquè se proposa pensar l’Església DES DEL POBLE DE DÉU. Ara tenim una església estructurada o pensada amb una inèrcia mental de l’Edat mitjana, quan el poble era d’una majoria analfabeta. La catequesi cuidava les imatges, escultura, pintura... per memoritzar pensaments que acabaven en una pràctica molt rutinària; per afegitó la moral ensenyada tenia molt de llei... que podia castigar si no mories confessat... (El purgatori ha sobrevolat damunt un conjunt de pors, negoci... que encara perdura llargament). 

Des dels primers segles fins ara encara de fet l’Església arrastra l’estructura de l’Imperi Romà: lliures i esclaus, encara que molt ben dissimulat en aquests pobles con els d’aquesta “España vaciada”, que es pot definir amb aquestes paraules dels vells: “En la Iglesia manda el cura”.

4.- El Sínode acaba d’enllestir el camí vers una església nova. Nova i en teoria tan antiga con la de Pau, Bernabé, Silas i el Concili de Jerusalem.

Primer per  la profunda conversió exigida als participants vinguts de tot el món a l’hora de començar a dialogar amb un esperit i tècnica profundament nova i exigent.

Segon per la presència femenina en veu i vot, encara que no tanta com seria desitjable. Conec alguns llibres d’alguna  d’elles i en don gràcies a Déu. 

Tercer perquè el document final és el resultat d’una votació general a la que el Papa no hi ha afegit una paraula més que la seva firma. Aquí ha parlat l’Església catòlica presidida pel Papa Francesc.

El gran obstacle que ara al meu veure tenim, és haver donat veu i vot al Poble de Déu que fins ara ha estat mut, mai li han deixat organitzar-se per si mateix i ara no en sap.

Una dificultat i al mateix temps un avantatge del document final del Sínode és que no concreta massa, en canvi posa clars el objectius, les metes i els processos que cal posar en camí. Deixa espai lliure a l’Esperit de Jesús amb el Poble de Déu, tant de bo sense clericalisme.

En quant als escrits que el Papa ens deixa, no sé amb quin quedar-me, si me deixen triar. Sí que el darrer, “Dilexit me” m’atrevesc a dir que és dels millors i serà una pena si la gent no el medita i ho integra a la seva fe.

Com el crit del Papa a favor de la pau en el món, com a mínim crec que és un dels més forts.

Llorenç Tous. Ceinos de Campos
9 de febrer de 2025. Festa de Santa Apol·lònia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...