Arreplegant comentaris sobre la trobada organitzada a la vila de Búger amb la finalitat d'intercanviar opinions sobre els canvis, grans o petits, que hagi pogut fer el papa Francesc durant el seu pontificat, em sembla profitós afegir-hi l'aportació que, des del també petit poble, vallisoletà, de Ceinos de Campos, ens fa arribar el bon amic, i malgrat tot canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca, el gabellí Llorenç Tous i Massanet.
 |
| Temple parroquial de CEINOS DE CAMPOS (Valladolid) |
AMICS DEL SEMINARI. Taula rodona 14 de febrer 2025
1.- Avui matí he seguit en directe per RAI 1 l’ofici de Sant Pere presidit pel Papa Francesc. Crec que ja hauria de dimitir. S’ha guanyat el descans al que té dret tota persona en la vellesa. Deixa una bona, encertada i oportuna herència. Té dret a acabar la vida en aquest món, a ca seva i en pau. No hauria de repetir el final lamentable de Joan Pau II.
No hi ha dubte que l’Esperit sant no dorm i darrerament dona senyals molt clares de vida nova. Una d’elles crec que és la pau en què contempla esbucar-se o enderrocar-se tot el que queda d’una església que fou gloriosa en altre temps i llocs, però que avui reclama recomençar des de Jesús i el seu evangeli.
2.- Del Papa Francesc el darrer sínode sobre la sinodalitat crec que cal posar-ho com entre les millors iniciatives.
3.- Perquè se proposa pensar l’Església DES DEL POBLE DE DÉU. Ara tenim una església estructurada o pensada amb una inèrcia mental de l’Edat mitjana, quan el poble era d’una majoria analfabeta. La catequesi cuidava les imatges, escultura, pintura... per memoritzar pensaments que acabaven en una pràctica molt rutinària; per afegitó la moral ensenyada tenia molt de llei... que podia castigar si no mories confessat... (El purgatori ha sobrevolat damunt un conjunt de pors, negoci... que encara perdura llargament).
Des dels primers segles fins ara encara de fet l’Església arrastra l’estructura de l’Imperi Romà: lliures i esclaus, encara que molt ben dissimulat en aquests pobles con els d’aquesta “España vaciada”, que es pot definir amb aquestes paraules dels vells: “En la Iglesia manda el cura”.
4.- El Sínode acaba d’enllestir el camí vers una església nova. Nova i en teoria tan antiga con la de Pau, Bernabé, Silas i el Concili de Jerusalem.
Primer per la profunda conversió exigida als participants vinguts de tot el món a l’hora de començar a dialogar amb un esperit i tècnica profundament nova i exigent.
Segon per la presència femenina en veu i vot, encara que no tanta com seria desitjable. Conec alguns llibres d’alguna d’elles i en don gràcies a Déu.
Tercer perquè el document final és el resultat d’una votació general a la que el Papa no hi ha afegit una paraula més que la seva firma. Aquí ha parlat l’Església catòlica presidida pel Papa Francesc.
El gran obstacle que ara al meu veure tenim, és haver donat veu i vot al Poble de Déu que fins ara ha estat mut, mai li han deixat organitzar-se per si mateix i ara no en sap.
Una dificultat i al mateix temps un avantatge del document final del Sínode és que no concreta massa, en canvi posa clars el objectius, les metes i els processos que cal posar en camí. Deixa espai lliure a l’Esperit de Jesús amb el Poble de Déu, tant de bo sense clericalisme.
En quant als escrits que el Papa ens deixa, no sé amb quin quedar-me, si me deixen triar. Sí que el darrer, “Dilexit me” m’atrevesc a dir que és dels millors i serà una pena si la gent no el medita i ho integra a la seva fe.
Com el crit del Papa a favor de la pau en el món, com a mínim crec que és un dels més forts.
Llorenç Tous. Ceinos de Campos
9 de febrer de 2025. Festa de Santa Apol·lònia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada