M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal.
 |
| Rafel Horrach, (foto de Ll.M.E.) |
Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.
D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgrimes per als desterrats fills d’Eva».
Gairebé onze anys més jove que jo, va néixer a Costitx el mateix any en què jo ingressava al Seminari diocesà de Mallorca l’any 1955. Ell s’hi feu present més tard i en sortí ordenat capellà l’any 1982.
Persona activa com la que més, l’han conegut de prop les parròquies de Costitx, Montuïri, Sóller, l’Horta, Port de Sóller, Deià, Lloseta, Port d’Andratx, Can Pastilla o el Molinar. També a la Universitat de les Illes Balears on, llicenciat en Filosofia i Lletres (Història), s’ha exercit durant uns anys com a responsable de la Pastoral universitària.
 |
| Rafel Horrach amb Els Caminants (foto J. Bonet) |
També l'hem pogut tractar de prop, entre d'altres companys d'estudis eclesiàstics, els que integram el Grup els Caminants, quan ens trobam recorrent contrades costitxeres a finals de l'any passat.
 |
| Els Caminants, a Costitx (foto J. Brunet) |
Igualment ha duit a terme nombroses i diverses investigacions, col·laborant en publicacions especialitzades, escrivint articles a la premsa, publicant llibres, promovent activitats culturals diverses.
Si l’hagués de definir en poques paraules, diria que es tracta d’un capellà mallorquí, patriota profundament català, engrescat en la tasca de defensar aferrissadament la llengua i la cultura dels Països Catalans. Com també els territoris i les poblacions que s'hi belluguen.
Un costitxer obert al món, a la ciència, al progrés i a la solidaritat entre els pobles.
Un home que ha conegut i ha sabut dur molt bé la seva condició de persona malalta, fins a límits indescriptibles.
Un creient que s’ha afanyat a ser bon seguidor de Jesús duent a la pràctica les orientacions que el concili Vaticà II assenyala com a característiques de l’Evangeli.
Un bon pastor que ha romàs al servei de les ovelles pertanyents a tanta guarda diversa que li ha estat encomanada pels jerarques de l’Església diocesana.
Desig de tot cor, bon amic Rafel Horrach i Llabrés, que com a membre del Moviment Comunió i Alliberament que vares promoure, gaudesquis plenament de la Vida en Déu totalment alliberat per a sempre.
Continua vetlant per tots nosaltres, Rafel, des d’ací on ets suara mateix més lliure que mai.
D.E.P.
ResponElimina