Salta al contingut principal

Tot per tothom (omnia omnibus)


 AGUSTÍ SERRA SOLER 
TEODOR BISBE, no, no vingueres endebades
a la nostra Mallorca que mendicanta
i, a poc a poc, camina ajustant caminades,
sempre a favor, mai no en contra, d'una esperança santa.
 
Pastor afable d'amorosívola i tranquil·la vara,
cap ca t'acompanyava que lladràs al teu costat.
10 anys ja fa que aquí ni hi ets, i t'estimam encara,
te recordam com bon pastor, entremesclat entre el ramat.
 
Què en feres de les pedres, que en feres de la fona,
si sols amb veu amiga presidires nostra fe?
Ta mitra episcopal, símbol i signe, en res no et fou corona,
mans foren, obertes i atentes, promptes a fer el bé.
Fores el captaire, que l'Amor de Déu celebra
en un món, que en tot esquiva, l'amor del més enllà.
Quan el poble, de nit, per contagi, delira en febre,
amb exemple i de paraula predicaves: "l'Amor venç i vencerà".
 
Vents xiulaven impetuosos, per la cinglera.
"Déu és vent", favorable, que bufa allà a on vol.
La fe és cega, i, contra tota esperança, espera.
I Mallorca -ho recordes?- no te deixà tot sol.
 
Don Teodor, Bisbe, pare, sí, entregat " Tot per a tothom"
La pau eterna frueixes, ja, curulla i acomplida.
Des del cel no ens deixis; a més sàpigues que el teu nom ressona encara amb gratitud no adormida.
 
Sóller, 18 de maig, 10è aniversari de la seva mort.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...