Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.

Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...

Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada! 

M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!

Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre! 

Amb vosaltres i al vostre costat, companys estimats, en començ a tenir dubtes seriosos, després que m'heu envergat una galtada tan dura com la d'avui mateix!

Per què em voleu fer creure que hores d'ara, set mesos després, no ha arribat al bisbe de Mallorca una carta meva que vaig lliurar jo mateix en mà a la Casa de l'Església un bon 28 de setembre de 2016?

Per què em voleu fer creure això, si em diguéreu que va ser-li comentada, durant la primera visita que aquest bisbe efectuà a la nostra  parròquia? 

Per què m'ho voleu fer creure, set mesos després, si es tracta d'una carta sobre la qual el seu secretari particular em confirmà que, efectivament, havia arribat al bisbe i l'havia llegida...?

Pus mai més  no em torneu a demanar-me la vostra confiança! 

Pus mai més jo ja no podré tornar a confiar en cap de les paraules que surtin de les vostres boques mentideres!

M'heu mantengut, durant més de mig any seguit, amb l'esperança certa d'haver estat atès per un bisbe que avui mateix m'ha dit que no en sabia res de res, que no en tenia, ni idea, d'allò que jo hi havia lliurat personalment i directa!

Del vostre pa, en fareu sopes!

I que els déus vos ho paguin, ells que en saben i poden, així com considerin que vos mereixeu!

Com va dir aquell/a: "Maledictus homo qui confidit in homine!"

I jo, que vull continuar sent un d'aquells homes ingenus que mantenen la confiança en la Humanitat del segle XXI, hauré d'arribar a creure i pensar que, efectivament, estic maleït!

Què hi farem!

Salu! Coratge! Energia! Resistència! Amb Jesús ressuscitat!