Salta al contingut principal

MIQUEL RIERA ALCOVER: 50 somnis de balancí


Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi. 

I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera.

A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera, gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert, autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí»; Gabriel Barceló Bover, l'autor del llibre; Andreu Mesquida, nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera, batlessa de Manacor

Amb les intervencions que s'hi feren, vaig poder valorar, encara molt més intensament, la gran personalitat del doctor Miquel Riera Alcover. Se n'hi varen remarcar alguns aspectes, de la seva personalitat, que m'eren desconeguts.

Amb en Miquel, vàrem compartir durant un bon grapat d'anys estudis d'Humanitats i de Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, set o vuit cursos seguits a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en règim d'internat estricte. Això ens dugué a tractar-nos i conèixer-nos moltíssim, durant les vint-i-quatre hores de cadascun dels dies transcorreguts dins d'aquell recinte estudiantil.

Pel que s'ha dit avui a Manacor sobre la seva persona, deduesc que han influït considerablement en la vida d'en Miquel no pocs aspectes d'aquella trajectòria realitzada en aquell ambient d'estudi, reflexió, pregària, disciplina, etc.

Se n'ha parlat, d'ell, com d'una persona molt exigent amb si mateix; afanyat a crear la institució pública que porta el nom del seu oncle matern; embruixat per la figura de mossèn Antoni M. Alcover; dedicat a convertir Manacor en centre de la cultura dels Països Catalans; endinsat cada cop més dins l'alcoverisme; dedicat a la medicina i també a la llengua i la cultura catalana amb una gran noblesa d'esperit; convertit en un gran metge i un gran humanista; amb desenes de somnis de futur per a Mallorca; etc.

M'han entrat ganes de llegir aquest llibre que ha publicat enguany Gabriel Barceló Bover amb el títol «El doctor Miquel Riera Alcover i els seus Somnis de Balancí». Molt interessat a endinsar-me en aquesta cinquantena de col·laboracions d'en Miquel al quinzenari Perlas i Cuevas (gener 1999-novembre 2000) que m'han de permetre entrar més de ple dins del seu ideari i els seus records.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...