Ves al contingut principal

MIQUEL RIERA ALCOVER: 50 somnis de balancí


Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi. 

I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera.

A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera, gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert, autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí»; Gabriel Barceló Bover, l'autor del llibre; Andreu Mesquida, nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera, batlessa de Manacor

Amb les intervencions que s'hi feren, vaig poder valorar, encara molt més intensament, la gran personalitat del doctor Miquel Riera Alcover. Se n'hi varen remarcar alguns aspectes, de la seva personalitat, que m'eren desconeguts.

Amb en Miquel, vàrem compartir durant un bon grapat d'anys estudis d'Humanitats i de Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, set o vuit cursos seguits a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en règim d'internat estricte. Això ens dugué a tractar-nos i conèixer-nos moltíssim, durant les vint-i-quatre hores de cadascun dels dies transcorreguts dins d'aquell recinte estudiantil.

Pel que s'ha dit avui a Manacor sobre la seva persona, deduesc que han influït considerablement en la vida d'en Miquel no pocs aspectes d'aquella trajectòria realitzada en aquell ambient d'estudi, reflexió, pregària, disciplina, etc.

Se n'ha parlat, d'ell, com d'una persona molt exigent amb si mateix; afanyat a crear la institució pública que porta el nom del seu oncle matern; embruixat per la figura de mossèn Antoni M. Alcover; dedicat a convertir Manacor en centre de la cultura dels Països Catalans; endinsat cada cop més dins l'alcoverisme; dedicat a la medicina i també a la llengua i la cultura catalana amb una gran noblesa d'esperit; convertit en un gran metge i un gran humanista; amb desenes de somnis de futur per a Mallorca; etc.

M'han entrat ganes de llegir aquest llibre que ha publicat enguany Gabriel Barceló Bover amb el títol «El doctor Miquel Riera Alcover i els seus Somnis de Balancí». Molt interessat a endinsar-me en aquesta cinquantena de col·laboracions d'en Miquel al quinzenari Perlas i Cuevas (gener 1999-novembre 2000) que m'han de permetre entrar més de ple dins del seu ideari i els seus records.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Al R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, con profundo agradecimiento

Quien fuera Párroco Fundador de la Parroquia i la Escuela Parroquial Mixta Nuestra Señora del Santísimo Rosario, el R.P. Bartolomé Vaquer Vidal, fallece en Mallorca, su isla natal, a la edad de 96 años.
Con tal motivo, y al haber desempeñado, entre otros muchos cargos eclesiásticos, el de Canónigo de la Santa Iglesia Catedral Basílica, se celebra en Palma una misa funeral que preside el Obispo, Mons. Sebastià Taltavull, concelebrada por decenas de sacerdotes.
Si él fue el primer Párroco, mallorquín, que puso en marcha la Parroquia i la Escuela Parroquial, en el PJ San Martín de Piura, yo tuve la immensa suerte de poder continuar la labor realizada por otros tantos sacerdotes mallorquines, que dedicamos unos años de nuestras vidas al servicio de la población piurana. Hasta el punto de poder ser considerado como el último de ellos, con Mons. Erasmo Hinojosa Hurtado, Arzopispo Obispo de Piura-Tumbes.
En la Catedral de Mallorca, con la presencia de familiares y amistades del R.P. Bartolo…

A la mort de Ricard Pedrals

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls
Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart, ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys.
M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge...
Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...»
Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, sobretot com a consiliaris …