Passa al contingut principal

MIQUEL RIERA ALCOVER: 50 somnis de balancí


Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi. 

I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera.

A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera, gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert, autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí»; Gabriel Barceló Bover, l'autor del llibre; Andreu Mesquida, nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera, batlessa de Manacor

Amb les intervencions que s'hi feren, vaig poder valorar, encara molt més intensament, la gran personalitat del doctor Miquel Riera Alcover. Se n'hi varen remarcar alguns aspectes, de la seva personalitat, que m'eren desconeguts.

Amb en Miquel, vàrem compartir durant un bon grapat d'anys estudis d'Humanitats i de Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, set o vuit cursos seguits a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en règim d'internat estricte. Això ens dugué a tractar-nos i conèixer-nos moltíssim, durant les vint-i-quatre hores de cadascun dels dies transcorreguts dins d'aquell recinte estudiantil.

Pel que s'ha dit avui a Manacor sobre la seva persona, deduesc que han influït considerablement en la vida d'en Miquel no pocs aspectes d'aquella trajectòria realitzada en aquell ambient d'estudi, reflexió, pregària, disciplina, etc.

Se n'ha parlat, d'ell, com d'una persona molt exigent amb si mateix; afanyat a crear la institució pública que porta el nom del seu oncle matern; embruixat per la figura de mossèn Antoni M. Alcover; dedicat a convertir Manacor en centre de la cultura dels Països Catalans; endinsat cada cop més dins l'alcoverisme; dedicat a la medicina i també a la llengua i la cultura catalana amb una gran noblesa d'esperit; convertit en un gran metge i un gran humanista; amb desenes de somnis de futur per a Mallorca; etc.

M'han entrat ganes de llegir aquest llibre que ha publicat enguany Gabriel Barceló Bover amb el títol «El doctor Miquel Riera Alcover i els seus Somnis de Balancí». Molt interessat a endinsar-me en aquesta cinquantena de col·laboracions d'en Miquel al quinzenari Perlas i Cuevas (gener 1999-novembre 2000) que m'han de permetre entrar més de ple dins del seu ideari i els seus records.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall