Salta al contingut principal

MIQUEL RIERA ALCOVER: 50 somnis de balancí


Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi. 

I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera.

A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera, gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert, autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí»; Gabriel Barceló Bover, l'autor del llibre; Andreu Mesquida, nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera, batlessa de Manacor

Amb les intervencions que s'hi feren, vaig poder valorar, encara molt més intensament, la gran personalitat del doctor Miquel Riera Alcover. Se n'hi varen remarcar alguns aspectes, de la seva personalitat, que m'eren desconeguts.

Amb en Miquel, vàrem compartir durant un bon grapat d'anys estudis d'Humanitats i de Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, set o vuit cursos seguits a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en règim d'internat estricte. Això ens dugué a tractar-nos i conèixer-nos moltíssim, durant les vint-i-quatre hores de cadascun dels dies transcorreguts dins d'aquell recinte estudiantil.

Pel que s'ha dit avui a Manacor sobre la seva persona, deduesc que han influït considerablement en la vida d'en Miquel no pocs aspectes d'aquella trajectòria realitzada en aquell ambient d'estudi, reflexió, pregària, disciplina, etc.

Se n'ha parlat, d'ell, com d'una persona molt exigent amb si mateix; afanyat a crear la institució pública que porta el nom del seu oncle matern; embruixat per la figura de mossèn Antoni M. Alcover; dedicat a convertir Manacor en centre de la cultura dels Països Catalans; endinsat cada cop més dins l'alcoverisme; dedicat a la medicina i també a la llengua i la cultura catalana amb una gran noblesa d'esperit; convertit en un gran metge i un gran humanista; amb desenes de somnis de futur per a Mallorca; etc.

M'han entrat ganes de llegir aquest llibre que ha publicat enguany Gabriel Barceló Bover amb el títol «El doctor Miquel Riera Alcover i els seus Somnis de Balancí». Molt interessat a endinsar-me en aquesta cinquantena de col·laboracions d'en Miquel al quinzenari Perlas i Cuevas (gener 1999-novembre 2000) que m'han de permetre entrar més de ple dins del seu ideari i els seus records.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...