Ves al contingut principal

MIQUEL RIERA ALCOVER: 50 somnis de balancí


Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi. 

I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera.

A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera, gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert, autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí»; Gabriel Barceló Bover, l'autor del llibre; Andreu Mesquida, nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera, batlessa de Manacor

Amb les intervencions que s'hi feren, vaig poder valorar, encara molt més intensament, la gran personalitat del doctor Miquel Riera Alcover. Se n'hi varen remarcar alguns aspectes, de la seva personalitat, que m'eren desconeguts.

Amb en Miquel, vàrem compartir durant un bon grapat d'anys estudis d'Humanitats i de Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, set o vuit cursos seguits a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, en règim d'internat estricte. Això ens dugué a tractar-nos i conèixer-nos moltíssim, durant les vint-i-quatre hores de cadascun dels dies transcorreguts dins d'aquell recinte estudiantil.

Pel que s'ha dit avui a Manacor sobre la seva persona, deduesc que han influït considerablement en la vida d'en Miquel no pocs aspectes d'aquella trajectòria realitzada en aquell ambient d'estudi, reflexió, pregària, disciplina, etc.

Se n'ha parlat, d'ell, com d'una persona molt exigent amb si mateix; afanyat a crear la institució pública que porta el nom del seu oncle matern; embruixat per la figura de mossèn Antoni M. Alcover; dedicat a convertir Manacor en centre de la cultura dels Països Catalans; endinsat cada cop més dins l'alcoverisme; dedicat a la medicina i també a la llengua i la cultura catalana amb una gran noblesa d'esperit; convertit en un gran metge i un gran humanista; amb desenes de somnis de futur per a Mallorca; etc.

M'han entrat ganes de llegir aquest llibre que ha publicat enguany Gabriel Barceló Bover amb el títol «El doctor Miquel Riera Alcover i els seus Somnis de Balancí». Molt interessat a endinsar-me en aquesta cinquantena de col·laboracions d'en Miquel al quinzenari Perlas i Cuevas (gener 1999-novembre 2000) que m'han de permetre entrar més de ple dins del seu ideari i els seus records.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El secret de cas Xigarro, llibre de Carmel Bonnín

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló, podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges.
S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les.
Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu sabal68.sabal2013@gmail.com
He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers.
Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres m…

Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.


Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...
Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada! 
M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!
Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre! 
Amb vosaltres i al vostre costat, com…