Salta al contingut principal

Monsenyor José Maria Setién, bisbe emèrit de Donosti

A través dels mitjans de comunicació, m'assabent que el bisbe donostiarra monsenyor José Maria Setién Alberro (Hernani, 1928) ha mort a l'hospital Donostia de la capital guipuscoana. 

El meu desig més profund és que descansi en pau aquest ferm lluitador basc  nonagenari, sacerdot catòlic defensor dels drets humans fins a les darreres conseqüències. Assoleix l'episcopat i l'exerceix durant més de vint anys seguits, primer com a bisbe auxiliar (1972) i posteriorment com a bisbe titular de la diòcesi de Sant Sebastià (1979-2000). 

Record perfectament que, anys abans de ser nomenat bisbe auxiliar de Sant Sebastià (1972), quan s'exerceix com a professor a la Universitat Pontifícia de Salamanca, tant a la Facultat de Dret Canònic com a la de Teologia, de la qual esdevé degà, arriba fins a Mallorca i ens dirigeix un «recés espiritual», als alumnes del Seminari on jo estic estudiant, convidat per mossèn Guillem Payeras, el nostre director espiritual. 

Ja aleshores se'l veu mantenint i emprant un llenguatge «diferent» a l'habitual: molt més normal i corrent, més humanista i aclaridor, més clar i nítid, més directe i concret.

Una de les darreres vegades que en veig la cara per la tele, és el mes d'octubre de l'any 2011. 

Se'l veu retent visita emocionada al tanatori on es troben les restes mortals del misser i polític basc Juan Mari Bandrés -qui l'any 1989 encapçala la llista electoral Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, dins la qual tenc la immensa satisfacció d'haver pogut col·laborar, representant la formació política mallorquina del PSM--.

Per a mi, aquests dos bascs representen dos referents molt valuosos en la lluita política i la vivència religiosa més profundes. Ben lligats tots dos, des d'una inqüestionable actitud ètica, a la defensa dels drets humans, personals i col·lectius, i a la lluita per la pau.

Benaurats siguin tots dos, pel bé i les llavors de vida que han escampat damunt d'aquest Planeta!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...