Més sobre la temàtica de PEDOFÍLIA A L'ESGLÉSIA
I si no ho feu... per favor, almenys explicau per què no voleu fer-ho.
"Francesc, aturau la massacre": petició
de Nancy Huston al papa sobre la pedofília. Després de l'escàndol de pedofília, que ha sacsecjat tota l'Església
Catòlica de Pennsilvània, l'escriptora Nancy Huston, en un article publicat a
"Le Monde", demana al Papa que posi fi a l'obligació del celibat dels
sacerdots. 20.08.2018.
Benvolgut Francesc, Us escric dia 15 d'agost
l'Assumpció de la Verge, després d'haver conegut aquest matí quan m'he
despertar, escoltant la ràdio, el nou escàndol de la pedofília, a Pensilvània
aquesta vegada, que "ha embrutat" l'Església Catòlica: En un espai de
setanta anys, 1000 infants abusats o violats per sacerdots i, donada la
velocitat de les parts interessades per evadir l'evidència i la vergonya de les
víctimes a testificar, podem estar segurs que aquesta xifra és encara inferior
a la real. Tot i que siguin nombrosos els casos coneguts, segurament només són
la punta de l'iceberg.
Igual que em passa a mi i a molts altres, haureu
quedat sorprès per la semblança entre aquesta explosió de revelacions
"escandaloses" i unes altres notícies, de les quals fa gairebé un
any: el testimoni #metoo (jo també)
sobre l'assetjament sexual. Aquí i allí la mateixa propensió dels homes per
aprofitar-se per satisfer les seves necessitats sexuals.
Si posàssim a disposició dels infants de tot el
món un lloc web on presentassin les seves queixes amb tota llibertat, el cas
dels sacerdots seria sens dubte un tsunami global que, per la seva violència i
el seu volum, estic segura, seria una porca bomba. És cert que encara quedarien
relegades al silenci i no hi cabrien les nombroses víctimes que, a causa de la
seva curta edat (des dels 18 mesos, he sabut d'un cas aquest matí) o a causa de
la misèria (innombrables infants al Tercer Món, analfabets i marginats).
Per descomptat, la denúncia no és suficient. Es
pot gemegar fins al punt de perdre la veu, però si no es canvien les dades que
"engendren" els gestos tempestius, aquests continuaran ocorrent. Per
als causants de tota mena, seria el primer remei cercar les causes de l'acte
masclista. Per als sacerdots catòlics, d'altra banda, no hi ha necessitat de
cercar. La raó es troba aquí, evident, flagrant com el nas al mig del rostre.
Francesc, és una massacre. Per què hi ha tanta preocupació amb els infants i
adolescents? No perquè siguin pedòfils - la proporció de veritables pedòfils
entre els sacerdots és sens dubte tan petita com en la població general - però
perquè tenen por, i el més joves són els més febles, els més vulnerables, els
més fàcils d'intimidar, els menys capaços de denunciar-los. Si s'acostassin amb
el seu sexe tumescent —aquest pobre sexe negat, reprimit perpètuament— a adults
de la seva parròquia, o si anassin a visitar professionals del sexe, serien
"agafats" immediatament. Amb els infants, poden passar anys...
dècades. Són escollits els nous escolans... els infants que han fet la seva
primera comunió... És "agafada" aquesta jove en el secret de
confessió... aquest jove, durant les vacances al camp... Sobre ells o elles es
té ascendència, un poder més que humà, gairebé diví... i l'any següent, es
recomença amb els mateixos o amb altres... Francesc, no és un acte sagrat, és
una massacre. A menys que es pensi que només els pedòfils i els pervertits
estan interessats en el sacerdoci cristià, el problema no és la pedofília ni la
perversió. Hem d'abandonar aquests tòpics d'una vegada per totes. El problema
és que a les persones normals se'ls demana alguna cosa anormal.
És l'Església la que és "perversa" en la
seva negativa a reconèixer la importància de la sexualitat i les conseqüències
desastroses de la seva repressió.
És ben sabut que Jesús no va dir res sobre la
sexualitat. En les últimes
dècades, nosaltres, als països cristians, o als estats seculars de la
cristiandat, ens hem acostumat a denunciar els costums d'altres cultures que
consideram bàrbars o injusts (Estic pensant en l'extirpació del clítoris o en
la vestimenta de la burca). Als qui ho practiquen ens agradaria assenyalar que enlloc
de l'Alcorà (per exemple) s'estipula que cal tallar el clítoris a les nenes o
cobrir les cares de les dones, aquestes pràctiques començaren, per raons
específiques en un moment concret de la història, per ajudar a les societats a
organitzar millor els matrimonis i gestionar la distribució de la riquesa. Ens
sentim amb dret a prohibir aquestes pràctiques a les nostres latituds perquè
les jutjam totalment incompatibles amb els valors universals (llibertat, igualtat,
fraternitat) i els drets individuals, inclòs el dret a la integritat corporal.
Ara bé, aquells que practiquen aquells costums, els consideren irreductibles
perquè són constitutius de la seva identitat ... De la mateixa manera que
l'Església Catòlica considera el dogma del celibat dels sacerdots. No entrarem
aquí al debat bizantí per motius més o menys vàlids perquè, després de
l'escissió de les dues Esglésies, oriental i llatina, aquest aspecte s'ha
mantingut per distingir-se fent obligatori el celibat del seu clergat. És ben
sabut que Jesús no va dir res sobre això. Si ell mateix no tenia dona, hi havia
però homes casats entre els seus apòstols, i en altres ocasions i en altres
formes, el cristianisme va autoritzar als seus sacerdots a casar-se. I encara
ho permet en alguns casos. El dogma del celibat es remunta només a l'Edat
Mitjana, mil anys després de la mort de Crist.
El paper de l'Església és protegir els febles. El que cal destacar és que aquesta norma —que fa
tant dany com l'excisió femenina o la burca— també és el resultat d'una
determinada evolució històrica. Això vol dir que pot ser revocada amb una altra
decisió històrica, una decisió que només vós, estimat Francesc, sou capaç de
prendre. Sí, només vós teniu l'oportunitat d'aixecar el mandat del celibat en
totes les latituds, protegint innombrables infants, adolescents, homes i dones
de tot el món.
La prova s'ha tornat a mostrar i evidenciar. El
celibat obligatori dels sacerdots no funciona. La majoria dels sacerdots no són
castes. No arriben a ser-ho. Hem de prendre nota i enterrar d'una vegada per
totes aquesta norma injusta. És criminal dilatar-ho mentre que, en qualsevol
lloc on es produeixi, la massacre continua. Ho sabeu, Francesc; tots ho sabem.
La missió de l'Església no és per protegir els forts, sinó els febles, no els
culpables sinó els innocents. "I Jesús va dir: "Deixeu als petits,
i no els impediu venir a mi, perquè el regne dels cels és per a aquells que són
com ells"(Mateu 19:14). Des de fa mil anys, quants milions d'infants
han estat desviats de l'Església, aprofitats per l'Església, impedits d'arribar
a Jesús a causa d'aquest trauma?
Llegiu també: Pedofília: tots els bisbes xilens
lliuren les seves dimissions al papa. Així, digau STOP, Francesc. Com a
autoritat suprema de l'Església Catòlica, seria, amb amplitud, l'acte més
important, el més valent i el més cristià de tot el vostre mandat. No ho faríeu
per a la vostra glòria personal ... i, no obstant això, no hi ha cap dubte que
aquesta decisió us donaria una immensa glòria. Durant segles, els sacerdots i
el seu ramat us agrairien la vostra previsió, la vostra humanitat, la vostra
amabilitat.
Tingau aquest coratge, us ho deman. Ha arribat el
moment. L'Església ha de deixar de condonar (i així perpetuar, és a dir,
perpetrar) delictes que, a tot el món i a tot temps, han arruïnat innombrables
vides. Digau BASTA, Francesc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada