Passa al contingut principal

El cantautor campaneter Biel Vilanova

Dia 9 d'agost de 2018, a les 21 hores, l'Ajuntament de Campanet, en promoure la «Cultura a la fresca», organitza un concert als exteriors de l'església de Sant Miquel Pla de Tel, amb l'actuació del bon amic i company d'estudis i treballs, el campaneter Biel Vilanova i Bisquerra.

Em demanen de fer-n'hi la presentació. Amb molt de gust m'oferesc a fer-la. Es tracta d'un company amb qui n'hem fetes moltes, des que ens coneixem a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.

Biel Vilanova i Bisquerra «De sa Murtera» neix a Campanet el 6 d'agost de 1944. Quatre mesos abans que jo a Palma. Als 12 anys ingressa al Seminari. Ens hi trobam. Estudiam solfeig, a un nivell molt primari. Manejam la guitarra de manera autodidacta. Dedicam part del nostre temps a la musica i a cantar, en solitari, en grup reduït o amb l'Schola Cantorum.

Record perfectament aquelles vetlades musicals que feim al Seminari. Juntament amb en Biel Vilanova, formam un d'aquells grups musicals que fan història: Andreu Obrador, Guillem Morlà, Toni Bauçà i jo mateix, ens posam a cantar acompanyant-nos amb la guitarra, el piano, el baix, la bateria, la melòdica i les nostres veus que entonen cançons diverses. 

Són cançons i peces de caire religiós, majoritàriament, però també ens iniciam en altres estils de l'època.

A finals de la dècada dels anys seixanta, coincidint amb el Maig del 68, fins al 1975 en Biel compon unes vint-i-cinc cançons, amb música seva i lletra també, a més de musicar fragments de poemes del llibre "Dos pams d'home" de Jaume Santandreu

Segueix models musicals de cantautors catalans, especialment Raimon, i la Nova Cançó: Peter Seeger, Jacques Brel, Georges Brassens, Père Duval. Segueix també la filosofia de Theilard de Chardin, amb aquella visió característica tan particular que ofereix de la societat i la religió.

Als inicis dels anys setanta va a classes al Centre de la Guitarra, a Palma. Hi coneix i tracta de prop bons guitarristes que l'ajuden a enregistrar el seu primer disc.

És l'època daurada d'en Biel com a cantautor. Fa moltes actuacions arreu de l'illa, no exemptes d'incidents característics de l'època. No s'hi permeten lletres que critiquin el règim  franquista, ni que sintonitzin amb els ideals de llibertat i justícia que aleshores caracteritzen determinats sectors de la joventut entre els cristians progressistes.

No em puc estar de recordar, perquè el mantenc ben viu dins la memòria,  aquell enregistrament que feim del seu primer disc, amb quatre de les seves cançons: «Creixer໫La Roda»«Tots som maquinistes» i «La Gàbia».

Tenc la satisfacció immensa d'haver-lo acompanyat en aquell enregistrament musical, fent sonar el contrabaix, pocs mesos abans de partir cap al Burundi, a les darreries de l'any 1971.

L'any 1972 en Biel se'n va a Barcelona. Estudia periodisme. Entra en contacte amb gent de la cançó. Participa en un concurs a la Cova del Drac, arribant a la semifinal. Fa actuacions a col·legis majors i a poblacions diverses.

Quan fa tercer curs de periodisme, es casa i passa a residir novament a La Roqueta. Fa els dos darrers cursos com a alumne lliure. Treballa al Diario de Mallorca durant prop de 10 anys, primer com a redactor de platines, després com a crític cinematogràfic, i al final com a responsable de la informació municipal.

Ocupa la plaça de funcionari a l'Ajuntament de Palma adscrit al Gabinet de Premsa, on arriba a ser-ne el cap.

Amb el concert a sant Miquel de Campanet, en Biel Vilanova vol mostrar dues cares molt distanciades pel temps però apropades per la memòria. 

D'una banda, amb l'ordre cronològic de les cançons més antigues, pretén fer veure el procés evolutiu que comporta l'acceptació acrítica d'unes normes i idees indiscutibles, cap al seu qüestionament progressiu.

De l'altra, vol deixar clar que els jubilats encara hi som i que tenim temps de fer coses importants.


En Jaume Santandreu, que n'hi fa la presentació, ho diu clarament: 

«En Biel canta com viu i viu el que canta. 
Les seves cançons nasqueren a força de rapinyar el cor i la guitarra, les fosques i les tardes, les persones i les circumstàncies. 
Canta veritats com punys de germà. 
Grata la crostera de la ronya de tots, joves i vells. 
Ens clava una paraula mesella d'esperança. 
El seu primer disc no és més que un segell d'amistat».

I, d'aquesta amistat, ens brolla aquest concert que aquesta nit se'ns ofereix, amb músiques i lletres de temps enrere i, també, d'altres que acaben de sortir del forn musical d'en Biel, tan farcit d'elements molt valuosos.

Amb tot això em qued, a l'hora d'esperar l'actuació programada del bon amic i antic company d'estudis, Biel Vilanova, a Sant Miquel de Campanet, dia 9 d'agost de 2018, a les 21 hores. 

L'entrada és gratuïta i oberta a tothom que en tengui ganes.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...