Passa al contingut principal

Al bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas


Tot i esperada com a imminent la partida d’aquest bon amic campaner, Sebastià Salom Mas, quan se me’n comunica la mort, no puc deixar de quedar-m’hi trasbalsat, alhora que agraït:

«Amics, en Sebastià ha mort avui capvespre a Son Llàtzer. En saber més detalls d'exèquies i funeral ja vos diré coses. Es nostre amic ha vençut la mort. Donem gràcies a Déu».


La darrera vegada que el veig, fa alguns mesos, roman ingressat a l’hospital de Son Llàtzer, on li faig companyia un bon matí. M’hi parla de tot i molt, com acostuma a fer gairebé sempre. Hi passam revista a tantes experiències viscudes conjuntament, tant a Mallorca com, sobretot, al Burundi on treballam plegats a la missió catòlica de Nyabiraba, dins la diòcesi de Gitega, a la dècada dels anys setanta del segle passat.

En guard molt bons records, de la seva persona i la seva tasca. Sobretot aquests dies, se’m fan molt més vius i presents.

Per a mi, mossèn Sebastià Salom, qui és ordenat i diu missa un any abans que jo, l’any 1967, és un dels bons amics que he tengut i mantengut durant dècades seguides. En trobar-nos, gairebé sempre ens saludam amb expressions kirundi com són ara «Bawkeye neza!» «Ur’aho? Nd’aho buhoro buhoro!» (Bon dia, com estàs? Més o manco bé).

I és que mossèn Sebastià domina la llengua dels barundi de manera molt singular. Fins al punt que, quan li ho deman l’any 2013, me’n passa una traducció no gens fàcil de fer. Es tracta, ni més ni pus, que de la traducció al kirundi del text de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya , aprovat i difós en català el 23 de gener de 2013.

Quan ja ha estat traduït a un bon nombre de llengües arreu del Planeta, s’hi suma aquesta que fa mossèn Sebastià Salom.

Li n’agraesc profundament l'esforç. Sé que no resulta gens fàcil. Fins i tot al Burundi pot arribar a passar desapercebuda... Però, no en tenc cap casta de dubte, es tracta d'un gest cívic, cultural i patriòtic de valor incalculable per als Països Catalans, una realitat social i eclesiàstica que tan endins del seu cor i del seu cap porta sempre mossèn Sebastià Salom.

Just per aquest gest, trob que s’ho paga fer-ne memòria explícita. Tot i que siguin moltíssim més els records que se’m fan més vius que mai aquests dies.

A banda dels propis i característics dels dotze anys passats conjuntament al Seminari diocesà de Mallorca, tenc ben present la rebuda que em fa a l’aeroport de Bujumbura el mes de desembre de 1971, quan m’hi faig present per primera vegada. L’estada a la missió catòlica de Nyabiraba, on treballam conjuntament amb altres companys capellans mallorquins. L’ascensió al Kilimanjaro, que ell pot completar i jo no (pel mal d’altura que m’ho impedeix). Les tasques pastorals i solidàries compartides a Mallorca. Les sortides i caminades del grup de companys de l’Estol Vidalba, etc.

Em consta que la seva tasca pastoral a la diòcesi mallorquina ha estat molt valuosa pertot allà on ha passat. Darrerament a Porreres, anteriorment a molts d’altres àmbits eclesiàstics. Els llibres i articles  que ha escrit, en deixen i donen testimoniatge fefaent.




Que descansi en pau, el bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas. I que, des d’allà on viu ara, ens continuï acompanyant sempre.

Com li hem demanat durant la missa concelebrada per una cinquantena de companys preveres, presidida pel bisbe de la diòcesi mallorquina monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, a l'església parroquial de sant Julià, a Campos, el 17 de desembre de 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall