Passa al contingut principal

Gabriel Amengual Coll: Fites històriques de l’antropologia filosòfica

El bon amic taujà, mossèn Gabriel Amengual Coll, molt il·lustre canonge de la seu catedral de Mallorca i insigne catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de les Illes Balears , m’acaba d’enviar informació sobre un dels seus darrers llibres «Hitos históricos de la antropología filosófica», publicat a finals de juliol de 2020.


Si disposàs de temps suficient, m’agradaria endinsar-m’hi, en aquest pou immens de saviesa i de pensaments profunds que representa aquest personatge tan singular com de comprensió difícil, si més no a primer cop d’ull.

Estudiàrem junts al Seminari diocesà de Mallorca. Jo, dos cursos darrere d’ell. En mantenc el record, d’un alumne força dedicat a la lectura de llibres als quals jo no tenia accés... Li dèiem de malnom «en Rahner». Em sorprengué que decidís d’anar a missions. S’hi passà un temps, al Burundi. La seva capacitat intel·lectual l’havia de portar a fer estudis teològics més especialitzats a Alemanya. Amb posterioritat aconseguí la titularitat de la càtedra universitària. Com també la canongia a la seu catedral de Mallorca.

Tot i la seva situació professional eminent, el record sempre com un home senzill, de tracte fàcil, abocat a la defensa de causes solidàries, compartint pensaments i praxis amb petits grups a Mallorca.


Em diuen que, amb aquest darrer llibre, en Biel fa un recorregut exquisit per les fites més significatives de la història de l’antropologia filosòfica, que continua romanent vigent als nostres dies, pentura mes que mai. Tot i l’absència d’importància que li vulguin atorgar polítics i governants de torn que, pel que sembla, prefereixen altres prioritats que les que toquen més directament l’àmbit de les Humanitats o la Filosofia.

Coneixent una mica el tarannà de l’autor, no em resulta gens estrany que el llibre remarqui el pensament de grans filòsofs com Kant i Herder, situant-los als inicis de l’antropologia filosòfica; Feuerbach i Kierkegaard, fent el gir antropològic post-hegelià; Nietzsche i Blondel, amb el vitalisme; Scheler, Plessner i Gehlen, com a fundadors de l’antropologia filosòfica contemporània; Dasein, Heidegger, Horkheimer i Foucault, com els pensadors més crítics.

Acaba, em diuen, amb una llista que assenyala alguns dels problemes més grans amb els quals s’enfronten els temps actuals.

Desig de bon de veres al bon amic taujà que aquest llibre seu, com tants d'altres que ha publicat al llarg de la seva vida, contribueixin a enfortir el pensament i l'acció transformadora d'aquestes societats nostres, abocades massa sovint a sostenir valors efímers i allunyant-se, conscientment o inconscient, dels valors humans més perdurables.

Comentaris

Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de suport eclesiàstic per a VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA, la «Mandela rwandesa»

En escoltar Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses. 
La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat! 
Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar, amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca, amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca, amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca, amb Sili Arguimbau,Jaume Bonet, Jaume Vicens. Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. L’eurodiputada valldemossina Rosa Estaràs(1), (2), (3…

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca.
Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace.
La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual.
Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer.
Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer, degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal, com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca, mossèn Pere Llabrés Martorell i …

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat.
Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara, a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968. 
N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana.
Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot, també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La trobada anual…