El bon amic taujà, mossèn Gabriel Amengual Coll, molt il·lustre canonge de la seu catedral de Mallorca i insigne catedràtic emèrit de Filosofia a la Universitat de les Illes Balears , m’acaba d’enviar informació sobre un dels seus darrers llibres «Hitos históricos de la antropología filosófica», publicat a finals de juliol de 2020.
Si disposàs de temps suficient, m’agradaria endinsar-m’hi, en aquest pou immens de saviesa i de pensaments profunds que representa aquest personatge tan singular com de comprensió difícil, si més no a primer cop d’ull.
Estudiàrem junts al Seminari diocesà de Mallorca. Jo, dos cursos darrere d’ell. En mantenc el record, d’un alumne força dedicat a la lectura de llibres als quals jo no tenia accés... Li dèiem de malnom «en Rahner». Em sorprengué que decidís d’anar a missions. S’hi passà un temps, al Burundi. La seva capacitat intel·lectual l’havia de portar a fer estudis teològics més especialitzats a Alemanya. Amb posterioritat aconseguí la titularitat de la càtedra universitària. Com també la canongia a la seu catedral de Mallorca.
Tot i la seva situació professional eminent, el record sempre com un home senzill, de tracte fàcil, abocat a la defensa de causes solidàries, compartint pensaments i praxis amb petits grups a Mallorca.
Em diuen que, amb aquest darrer llibre, en Biel fa un recorregut exquisit per les fites més significatives de la història de l’antropologia filosòfica, que continua romanent vigent als nostres dies, pentura mes que mai. Tot i l’absència d’importància que li vulguin atorgar polítics i governants de torn que, pel que sembla, prefereixen altres prioritats que les que toquen més directament l’àmbit de les Humanitats o la Filosofia.
Coneixent una mica el tarannà de l’autor, no em resulta gens estrany que el llibre remarqui el pensament de grans filòsofs com Kant i Herder, situant-los als inicis de l’antropologia filosòfica; Feuerbach i Kierkegaard, fent el gir antropològic post-hegelià; Nietzsche i Blondel, amb el vitalisme; Scheler, Plessner i Gehlen, com a fundadors de l’antropologia filosòfica contemporània; Dasein, Heidegger, Horkheimer i Foucault, com els pensadors més crítics.
Acaba, em diuen, amb una llista que assenyala alguns dels problemes més grans amb els quals s’enfronten els temps actuals.
Desig de bon de veres al bon amic taujà que aquest llibre seu, com tants d'altres que ha publicat al llarg de la seva vida, contribueixin a enfortir el pensament i l'acció transformadora d'aquestes societats nostres, abocades massa sovint a sostenir valors efímers i allunyant-se, conscientment o inconscient, dels valors humans més perdurables.
Molt interessant, Cul, el llegiré. Gràcies.
ResponEliminaGràcies, Cil
ResponEliminaEsper que t'agradi i que et faci bon profit!
ResponElimina