Passa al contingut principal

A Pepa Moragues, treballadora social infatigable (2)

El 19 de desembre de 2020 na Pepa Moragues de Oleza morí a l’edat de 96 anys, sent usuària de la Residència Elena al carrer Isidor Antillon de Palma. 

Quan la vaig conèixer i tractar una mica de prop, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, d’on eren feligreses les nostres famílies respectives, ella no en tendria més de trenta, d’anys, i jo ni 10. 

A mida que n’arrepleg dades, de gent coneguda seva i meva, m’adon cada vegada més de la labor ingent que desplegà aquesta dona mallorquina, com moltes d’altres, sempre a l’avantguarda d’allò que avui dia se’n diuen serveis socials. Totalment inexistents aleshores, com a molt, hom s’havia de conformar amb allò que se’n deia beneficència... 

 Va fer falta que sorgís un bon grapat de valentes dones mallorquines, abocades de ple a implantar tasques manco paternalistes. Que encetassin iniciatives noves, tendents a convertir la beneficència, primer en assistència social, molt particular, i després en servei social públic, més generalitzat. Na Pepa tenia una germana que nomia Carme Moragues. Era monja del Pont d’Inca, religiosa dominica de la Presentació de la Verge Maria (d’origen francès). Residia al col·legi de Santa Teresa.

Amb motiu del cinquantè aniversari de la presència a Mallorca d’aquesta comunitat religiosa que dirigia el centre (1953?), on acudien alumnes de famílies més o manco benestants, s’organitzà una col·lecta i es recolliren doblers entre ex alumnes i antigues alumnes del centre. 

Amb l’Ajuntament de Palma, varen acordar construir una guarderia infantil a les vivendes Verge de Lluc, acabades de construir no gaire lluny del col·legi. Acudien a viure-hi famílies obreres. 

Na Pepa i la seva germana Carme varen pensar que una guarderia seria el més important, per facilitar a les dones del barri anar a fer feina. D’aquesta manera començà na Pepa a treballar a la barriada Verge de Lluc. Una feina molt maca. 

Gràcies a ella i a la seva germana Carme, es va poder realitzar una obra social que ha beneficiat moltes famílies del barri. De fet, l’edifici encara hi és avui dia. Ja no com a guarderia, perquè la situació ha canviat molt d’aleshores ençà. Però sí com espai per a tallers de Càritas
Amb el nom de na Pepa Moragues, em vénen al cap molts altres noms de dones mallorquines, com na Bàrbara Pons, Maria Salleras, Maena Juan, Mercedes Bonnín, Maria Pons, Isabel Rosselló, Rosa Bueno, Bel Cerdà, Margalida Darder, Joana Gual, etc. que han aportat moltíssim a la transformació social d’una societat com la mallorquina. 

En ple segle XXI, Mallorca s’assembla ben poc al que era durant la primera meitat del segle XX, a l’àmbit de l’atenció social. 

A punt de complir-ne l’edat que s’expressa amb amb dos sets, en puc donar fe.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...