Passa al contingut principal

A Pepa Moragues, treballadora social infatigable (2)

El 19 de desembre de 2020 na Pepa Moragues de Oleza morí a l’edat de 96 anys, sent usuària de la Residència Elena al carrer Isidor Antillon de Palma. 

Quan la vaig conèixer i tractar una mica de prop, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, d’on eren feligreses les nostres famílies respectives, ella no en tendria més de trenta, d’anys, i jo ni 10. 

A mida que n’arrepleg dades, de gent coneguda seva i meva, m’adon cada vegada més de la labor ingent que desplegà aquesta dona mallorquina, com moltes d’altres, sempre a l’avantguarda d’allò que avui dia se’n diuen serveis socials. Totalment inexistents aleshores, com a molt, hom s’havia de conformar amb allò que se’n deia beneficència... 

 Va fer falta que sorgís un bon grapat de valentes dones mallorquines, abocades de ple a implantar tasques manco paternalistes. Que encetassin iniciatives noves, tendents a convertir la beneficència, primer en assistència social, molt particular, i després en servei social públic, més generalitzat. Na Pepa tenia una germana que nomia Carme Moragues. Era monja del Pont d’Inca, religiosa dominica de la Presentació de la Verge Maria (d’origen francès). Residia al col·legi de Santa Teresa.

Amb motiu del cinquantè aniversari de la presència a Mallorca d’aquesta comunitat religiosa que dirigia el centre (1953?), on acudien alumnes de famílies més o manco benestants, s’organitzà una col·lecta i es recolliren doblers entre ex alumnes i antigues alumnes del centre. 

Amb l’Ajuntament de Palma, varen acordar construir una guarderia infantil a les vivendes Verge de Lluc, acabades de construir no gaire lluny del col·legi. Acudien a viure-hi famílies obreres. 

Na Pepa i la seva germana Carme varen pensar que una guarderia seria el més important, per facilitar a les dones del barri anar a fer feina. D’aquesta manera començà na Pepa a treballar a la barriada Verge de Lluc. Una feina molt maca. 

Gràcies a ella i a la seva germana Carme, es va poder realitzar una obra social que ha beneficiat moltes famílies del barri. De fet, l’edifici encara hi és avui dia. Ja no com a guarderia, perquè la situació ha canviat molt d’aleshores ençà. Però sí com espai per a tallers de Càritas
Amb el nom de na Pepa Moragues, em vénen al cap molts altres noms de dones mallorquines, com na Bàrbara Pons, Maria Salleras, Maena Juan, Mercedes Bonnín, Maria Pons, Isabel Rosselló, Rosa Bueno, Bel Cerdà, Margalida Darder, Joana Gual, etc. que han aportat moltíssim a la transformació social d’una societat com la mallorquina. 

En ple segle XXI, Mallorca s’assembla ben poc al que era durant la primera meitat del segle XX, a l’àmbit de l’atenció social. 

A punt de complir-ne l’edat que s’expressa amb amb dos sets, en puc donar fe.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de suport eclesiàstic per a VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA, la «Mandela rwandesa»

En escoltar  Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020 ,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses.  La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat!  Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar , amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca , amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca , amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca , amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet , Jaume Vicens . Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació . L’eurodiputada valldemossi

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La