Passa al contingut principal

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres.

Joan Barceló i Matas, president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent.

Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques.

Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret diferent, de Mallorca. 

Aquests darrers 10 anys l’associació n’ha arribat a fer vuit. No n’ha fet més, per mor de la pandèmia que ens ha obligat a haver-les de cancel·lar totes, des de l’any 2019 ençà.

Sabem que s’ha exercit com a regidor a l’Ajuntament de Manacor i com a batle a l’Ajuntament de Sant Joan. Curiosament, la primera Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, l’any 2012, fou precisament a Manacor, d’on en Joan va ser regidor. 

I, mira tu per on que la darrera, celebrada l’any 2019, es fa justament a la vila mallorquina de Sant Joan, on el nostre bon amic i gran president  va nàixer, ca créixer i arribà a ser-ne batle per dues vegades consecutives. 

Poca broma, amb aquestes coincidències! 

En Joan neix a Sant Joan i mor residint a Manacor. Fa créixer diades, la primera de les quals es fa a Manacor i la darrera a Sant Joan. Hom pot veure que el pas per aquest món del bon amic Joan Barceló i Matas, no s’ha arribat a deslligar mai de la seva vila natal i la residencial.

Són vuit Diades Culturals que marquen de manera indeleble el pas d’en Joan Barceló per l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca. Tots som testimonis fefaents que les preparava, les organitzava i les realitzava sempre, molt bé, parant esment als detalls més insignificants.

Pràcticament en la seva totalitat revesteixen un esquema que, d’una manera o una altra, es va repetint a cadascuna de les localitats mallorquines on s’han fet: la primera a Manacor (2012), seguida de Petra (2013), Pollença  (2014),  Son Gibert (2015), Valldemossa  (2016),  Campanet (2017), Llucmajor  (2018) i la darrera fins suara mateix a Sant Joan  (2019 -A-):

Recepció a la parròquia, missa en memòria dels companys que ens han deixat, oficiada per algun clergue o pel mateix bisbe de la diòcesi,  concert d’orgue, concert de l’Schola Cantorum, visites guiades, recepció oficial i conferència, dinar de germanor i sobretaula.

En senzill i molt sentit homenatge, he volgut arreplegar un conjunt d’imatges que ajuden a veure la gran personalitat d’un home tan actiu i tan engrescador com en Joan.

Que, des d’allà on és, ens continuï conduint pels viaranys millors.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...