Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (2): opinió mallorquina sobre Bolsonaro

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil. 

La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores.

M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats».

Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral:

Remarcava per damunt tot el paper i la força que havien tengut les xarxes socials digitals. Insistia molt en aquest aspecte. 

També assenyalava l'esperit d'una gran majoria, tant de rics com de pobres, que es mostraven totalment desconfiats dels polítics i governants oportunistes i corruptes, com mai no s'havia vist fins aleshores. 

Una majoria, tant de rics com de pobres, que se sentia acovardida i molt marcada per la violència brutal que provocava més de 64.000 homicidis cada any.

Destacava el perfil messiànic de Bolsonaro, qui feia servir el seu nacionalisme valent i agosarat per amenaçar el capital estranger (i Espanya que ho digués!).

Assenyalava els aspectes de la disciplina militar i la consciència moral religiosa, de caire protestant evangèlic, moralista extrem, que tanta força tenia i anava adquirint en societats sud-americanes com la brasilera.

Pronosticava que el temps i els fruits dirien de què anava la irrupció d'aquell polític, militar i religiós Jair Bolsonaro (PSL).

Que un mallorquí de vuitanta anys, arrelat al Brasil des de feia dècades, em digués coses com aquelles, em feia pensar molt, i en moltes coses.

Em feia pensar, per exemple, en la repercussió que tendria en la resta de països d'Amèrica Llatina una girada cap a la dreta més dura, com la brasilera. 

Em feia pensar en els efectes de l'augment considerable d'esglésies cristianes, evangèliques, pentecostals, que feien suport a aquella dreta més dura, com si fos la salvadora de la misèria, en lloc de considerar-la la causant principal. 

Em feia pensar en la manca d'autocrítica veritable per part de les forces polítiques d'esquerres, obrint portes als més alts nivells de corrupció. 

I em feia pensar en la necessària lluita resistent que caldria promoure arreu del Planeta Terra...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...