El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil.
La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores.
M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats».
Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral:
Remarcava per damunt tot el paper i la força que havien tengut les xarxes socials digitals. Insistia molt en aquest aspecte.
També assenyalava l'esperit d'una gran majoria, tant de rics com de pobres, que es mostraven totalment desconfiats dels polítics i governants oportunistes i corruptes, com mai no s'havia vist fins aleshores.
Una majoria, tant de rics com de pobres, que se sentia acovardida i molt marcada per la violència brutal que provocava més de 64.000 homicidis cada any.
Destacava el perfil messiànic de Bolsonaro, qui feia servir el seu nacionalisme valent i agosarat per amenaçar el capital estranger (i Espanya que ho digués!).
Assenyalava els aspectes de la disciplina militar i la consciència moral religiosa, de caire protestant evangèlic, moralista extrem, que tanta força tenia i anava adquirint en societats sud-americanes com la brasilera.
Pronosticava que el temps i els fruits dirien de què anava la irrupció d'aquell polític, militar i religiós Jair Bolsonaro (PSL).
Que un mallorquí de vuitanta anys, arrelat al Brasil des de feia dècades, em digués coses com aquelles, em feia pensar molt, i en moltes coses.
Em feia pensar, per exemple, en la repercussió que tendria en la resta de països d'Amèrica Llatina una girada cap a la dreta més dura, com la brasilera.
Em feia pensar en els efectes de l'augment considerable d'esglésies cristianes, evangèliques, pentecostals, que feien suport a aquella dreta més dura, com si fos la salvadora de la misèria, en lloc de considerar-la la causant principal.
Em feia pensar en la manca d'autocrítica veritable per part de les forces polítiques d'esquerres, obrint portes als més alts nivells de corrupció.
I em feia pensar en la necessària lluita resistent que caldria promoure arreu del Planeta Terra...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada