Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (3): sobre Joan Miró, l’artista pintor

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon, doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística.

Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró»

S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró.

Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund.

Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana.

Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan Miró: una lectura filosòfica a partir de La Masia» (2012) aprofundia en la intencionalitat d'una obra pictòrica relacionada amb la càbala. Sadurní la valorava com la seva obra capital perquè «cristal·litza i tradueix la seva cosmovisió catalana i semita».​

Personalment no tenia cap dubte a l'hora d'afirmar que «La Masia» representava per a la nació catalana el mateix que «El Guernica» per a l'Espanya plural, degut a la singularitat i riquesa dels valors espirituals que tenien totes dues obres, transmesos als membres de les comunitats d'origen i a tota la humanitat.

Segons Pi de Cabanyes, dins l'obra mironiana de Sadurní Pesquero, hi bategava l'arquetip de la mare-terra, tot reflectint-s'hi aquella espècie de participació mística de la humanitat primitiva amb la Terra. Una terra que, més que agrimensors, en reclamava exploradors...

M'alegrà ben molt veure que, des del Brasil estant durant tantes dècades seguides, el bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, Sadurní Pesquero Ramon, continuava lligat a aquesta terra nostra i a les gents que hi vivim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...