Salta al contingut principal

Saturnino Pesquero Ramon i Joan Miró


El bon amic algaidí Saturnino Pesquero Ramon, doctor en psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró  qui viu i resideix al Brasil des de fa dècades, m'acaba d'enviar per correu electrònic una de les  publicacions de fa set anys, que recull certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística.

Es tracta d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró»

S'hi parla sobre tres dels llibres que publica Saturnino sobre l'artista pintor Joan Miró:

Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presenta un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund.


Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitza les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana.


Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan Miró: una lectura filosòfica a partir de La Masia» (2012) aprofundeix en la intencionalitat d'una obra pictòrica relacionada amb la càbala. Saturnino la valora com la seva obra capital perquè «cristal·litza i tradueix la seva cosmovisió catalana i semita».​


Personalment no té cap dubte a l'hora d'afirmar que «La Masia» representa per a la nació catalana el mateix que «El Guernica» per a l'Espanya plural, degut a la singularitat i riquesa dels valors espirituals que tenen totes dues obres, transmesos als membres de les comunitats d'origen i a tota la humanitat.

Segons Pi de Cabanyes, dins l'obra mironiana de Saturnino Pesquero, hi batega l'arquetip de la mare-terra, tot reflectint-s'hi aquella espècie de participació mística de la humanitat primitiva amb la Terra. Una terra que, més que agrimensors, en reclama exploradors...

M'alegra veure que, des del Brasil estant durant tantes dècades seguides, el bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, Saturnino Pesquero Ramon, continua lligat a aquesta terra i a les gents que hi vivim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...