Salta al contingut principal

Guillem Ramis: Recull d'escrits entorn de Bíblia, Història i Teologia

Adjunt un RECULL D'ESCRITS ENTORN DE BÍBLIA, HISTÒRIA i TEOLOGIA que tal volta puguin ser del teu interès. Salut. Guiem
========================================================================

Aquest "Recull" és fruit d'uns anys d'estudi i investigació. Hi són reunits vint-i-un articles amb temes molt diversos, tots entorn de la Bíblia, la Història i la Teologia. 
— L'article 1 resumeix una llarga anàlisi de José María Vigil sobre recents trobades arqueològiques, les quals obren pas a una nova i revolucionària comprensió de la BÍBLIA. 

— L'article 2 enuncia el contingut de cada llibre de l'Antic Testament. 

— L'article 3 aporta la llengua aramea com a clau que obre una molt nova (i antiga) comprensió dels Evangelis. 

— Els articles 4, 5, 6 i 7 analitzen els Evangelis.
     * Què va dir i què va fer Jesús, segons els estudis del "Jesus Seminar" (art.4).
     * Textos seleccionats que presenten el nucli central dels Evangelis (art.5).
     * Valorar diverses traduccions per entendre millor l'original (art.6).
     * Comentaris per a una millor comprensió del text evangèlic (art.7). 

— L'article 8 resumeix un innovador llibre de J.S.Spong sobre l'evangeli de Joan.   

— Els articles 9, 10, 11 i 12 especifiquen temes fonamentals dels Evangelis.
     * Paràboles i Regne de Déu (art.9).
     * Les paraules revolucionàries de les Benaurances (art.10).
     * L'evolució històrica del Parenostre (art.11).
     * Comparació dels quatre textos bíblics de l'Eucaristia (art.12). 

— L'article 13 és un text abreujat de l'Apocalipsi sense termes de difícil comprensió. 

— Els articles 14, 15, 16 i 17 tracten temes d'HISTÒRIA.
     * Les primeres comunitats de gent seguidora de Jesús (art.14).
     * Com actuava l'Església en els primers segles (art.15).
     * Les persecucions contra els cristians i el testimoni dels màrtirs (art.16).
     * L'evolució de l'Església al llarg dels segles; com continuà la història (art.17). 

— Els articles 18 i 19 entren dins la TEOLOGIA.
     * Baptisme, confirmació, eucaristia, penitència, bisbes, preveres... (art.18).
     * La dona dins l'Església (art.19). 

— L'article 20 reprodueix un poema del bisbe episcopalià John Shelby Spong.
     El Crist és el paradigma de tota recerca humana. 

— L'article 21 ofereix una extensa bibliografia sobre temes bíblics (384 llibres) i sobre teologia, espiritualitat, història... (378 llibres).  

========================================================================


PÀGINA 49

Aquí es presenta una selecció de 298 textos dels Evangelis (51 de Marc, 99 de Mateu, 89 de Lluc i 59 de Joan). Tot i que aquesta triadella podria ser millor i més objectiva, té la finalitat de voler presentar EL QUE ÉS BÀSIC en els escrits evangèlics, prescindint de molts elements que poden ser interpretats de forma mitològica o simbòlica. 

Així, mitològicament o simbòlicament 'han d'entendre molts miracles o fets que corresponen sobretot a la manera de pensar de la gent del segle primer. Aleshores dins la mentalitat jueva —i per extensió, dins la gent grecollatina— s'admetia amb tota naturalitat un evident i fort influx de les forces sobrenaturals en les activitats humanes. Els dimonis es veien arreu, la misèria i les malalties eren causades pels pecats, els governants eren elegits i enviats directament per les divinitats, els salvadors del poble tenien poders que excedien les capacitats humanes, els malalts, els pobres, les dones i els infants tenien completament minvats els seus drets. En definitiva, les persones es trobaven incapacitades per defugir just amb les seves forces el destí que rebien al néixer.   

Els EVANGELIS foren escrits dins una societat fortament fonamentada en aquests pressuposts i, conseqüentment, recullen els condicionants enunciats. Tot i així, mantenen uns valors ètics universals, totalment vàlids avui dins la nostra societat moderna. 

Durant segles l'Evangeli ha estat presentat per a ser entès i practicat literalment, "al peu de la lletra". Tot ell esdevenia sobrenatural, miraculós i, sense l'ajuda directe de Déu, inabastable. Vet aquí uns exemples: Jesús neix d'una mare no fecundada per cap home; Jesús pot estar quaranta dies al desert sense menjar ni beure; Jesús pot caminar sobre el mar i pot calmar la tempesta; Jesús pot, amb cinc pans i dos peixos, sadollar una multitud de cinc mil persones, sense comptar dones i infants; Jesús pot ressuscitar morts,curar malalts, foragitar dimonis; Jesús, una vegada executat com a revolucionari, conviu novament amb els seus seguidors; Jesús finalment s'enlaira cel amunt i desapareix dalt d'un nigul... 

Tots aquests fets referits a Jesús poden ser entesos dins unes categories religioses i socials pròpies de l'època. Mantenir-los només dins l'àmbit  miraculós excedeix i anul·la  injustament  la finalitat de la redacció inicial que s'expressà així per adequar-se a la comprensió d'aquella societat. Tot i així  segueix tenint una finalitat transformadora de la persona i de la societat.   

A causa d'aquesta literalitat molta gent, principalment jove, s'ha decantat lluny de l'àmbit religiós cristià, malgrat que de petits foren en ell iniciats.    

Estic convençut que el MISSATGE EVANGÈLIC, presentat i viscut en la seva essència —o línies fonamentals i adequadament enteses les circumstàncies de temps i lloc— segueix tenint valors indiscutibles i revolucionaris a nivell individual i col·lectiu.

     * L'Evangeli és una fita clara per transformar la vida personal de tot ésser humà."Estima els altres com a tu mateix" (Evangeli de Mateu 22: 37).

     * L'Evangeli també pot se el llevat per a una transformació millorada de tota la societat. " Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar" (Mateu 13: 33),

     *  Els Escrits Bíblics ens han d'endinsar en la necessària i adequada conservació de la Terra, la nostra casa. "Vaig veure un Cel nou i una Terra nova" (Apocalipsi 21: 1). 

Guillem Ramis, juliol de 2019.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...