Passa al contingut principal

Al P. Joan Francesc March, MSSCC


Amb el P. Joan Francesc March Ques, missioner dels Sagrats Cors, m'uneixen lligams diversos. 


Compartim ordenació sacerdotal, creences religioses, tasques pastorals, visions polítiques, dèries i ambicions de país, amor a la llengua catalana, estima de Mallorca, seguiment de Ramon Llull, adhesió personal al monestir de la Real, etc.

Coincidim a trobades, xerrades, manifestacions, concentracions, moments de pregària, actes culturals, actuacions solidàries d'indole diversa.


Em qued, sobretot, amb l'encontre que mantenim el mes de maig de l'any 2012, al monestir de la Real. Del divendres 4 de maig a les 19 hh fins el dissabte dia 5 de maig a les 19 hh, hi feim la segona edició d'Enllaçats per la Paraula.

Es tracta d'una iniciativa del Dr. Carles Amengual, que rep el suport de Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Obra Cultural Balear i una munió de persones voluntàries que s'hi adhereixen.

Consisteix a fer vint-i-quatre hores de lectura continuada de textos en català, en defensa de la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses...

N'enregistr i guard imatges.

El P. Joan Francesc March no hi pot faltar.

Que descansi en pau el vell i infatigable lluitador del nostre poble.


En fer la darrera visita al P. Joan Francesc March i Ques, al tanatori de Son Valentí, m'hi trob, just al seu costat, la seva darrera creació literària, aquest escrit que porta per títol «La darrera cançó» i que reproduesc tot seguit:

La fi de ma existència ja s'acosta,
cent anys de vida prest han d'arribar;
el Sol sense aturall ja va a la posta
d'una carrera a punt de consumar.

Repàs la història, la Terra estimada,
els esdeveniments viscuts i els que vindran.
Tants de records d'una vida passada
amb un desig d'Amor i Pau molt gran!

De l'interior, cascades misterioses
de foc diví, m'estiren cap el Cel,
vers les regions de goig meravelloses
que calmen i conhorten tot anhel.

Traspàs el sol, la Lluna i l'estelada,
tots els enigmes del món material,
fins arribar a la regió sagrada
de bellesa i encís espiritual.

Gràcies Senyor de vostra gran bondat,
de rebre  om un fill en vostres braços,
aquest pobre servent que us ha estimat,
entre alegries, tristeses i fracassos,
en el camí que va a l'eternitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall