Salta al contingut principal

Al P. Joan Francesc March, MSSCC


Amb el P. Joan Francesc March Ques, missioner dels Sagrats Cors, m'uneixen lligams diversos. 


Compartim ordenació sacerdotal, creences religioses, tasques pastorals, visions polítiques, dèries i ambicions de país, amor a la llengua catalana, estima de Mallorca, seguiment de Ramon Llull, adhesió personal al monestir de la Real, etc.

Coincidim a trobades, xerrades, manifestacions, concentracions, moments de pregària, actes culturals, actuacions solidàries d'indole diversa.


Em qued, sobretot, amb l'encontre que mantenim el mes de maig de l'any 2012, al monestir de la Real. Del divendres 4 de maig a les 19 hh fins el dissabte dia 5 de maig a les 19 hh, hi feim la segona edició d'Enllaçats per la Paraula.

Es tracta d'una iniciativa del Dr. Carles Amengual, que rep el suport de Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Obra Cultural Balear i una munió de persones voluntàries que s'hi adhereixen.

Consisteix a fer vint-i-quatre hores de lectura continuada de textos en català, en defensa de la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses...

N'enregistr i guard imatges.

El P. Joan Francesc March no hi pot faltar.

Que descansi en pau el vell i infatigable lluitador del nostre poble.


En fer la darrera visita al P. Joan Francesc March i Ques, al tanatori de Son Valentí, m'hi trob, just al seu costat, la seva darrera creació literària, aquest escrit que porta per títol «La darrera cançó» i que reproduesc tot seguit:

La fi de ma existència ja s'acosta,
cent anys de vida prest han d'arribar;
el Sol sense aturall ja va a la posta
d'una carrera a punt de consumar.

Repàs la història, la Terra estimada,
els esdeveniments viscuts i els que vindran.
Tants de records d'una vida passada
amb un desig d'Amor i Pau molt gran!

De l'interior, cascades misterioses
de foc diví, m'estiren cap el Cel,
vers les regions de goig meravelloses
que calmen i conhorten tot anhel.

Traspàs el sol, la Lluna i l'estelada,
tots els enigmes del món material,
fins arribar a la regió sagrada
de bellesa i encís espiritual.

Gràcies Senyor de vostra gran bondat,
de rebre  om un fill en vostres braços,
aquest pobre servent que us ha estimat,
entre alegries, tristeses i fracassos,
en el camí que va a l'eternitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...