Passa al contingut principal

Al bon amic serverí, P. Ramon Ballester i Vives

 Per la bona amiga, cosina de la meva esposa difunta Isabel Rosselló Girart, la gran informadora de la comarca mallorquina de Llevant, Magdalena Ordinas Febrer, m’assabent de la mort del bon amic i company entranyable de lluites pastorals i cíviques el serverí missioner dels Sagrats Corts, antic prior de Lluc, el P. Ramon Ballester i Vives. Que en pau descans!

Tot d’una que ho sé, em pos en contacte amb el P. Josep Amengual i Batle, missioner dels Sagrats Cors, també bon amic meu, qui em confirma la feta i em fa avinent un conjunt de dades que jo desconeixia sobre aquest personatge tan insigne com inadvertit a l’interior de la nostra societat i la nostra diòcesi mallorquina (Queden recollides més avall, a l'enllaç del P. Reynés)...

Tot i la seva edat propera als 90 anys, pot semblar sorprenent, sobretot si hom para esment a altres circumstàncies coincidents amb aquesta: si miram de tenir present la seva gran vàlua, no solament a l’àmbit de l’espiritualitat característica, sinó també al seu compromís ferm en la defensa de Mallorca; de l’única llengua pròpia de la nostra illa, el català; de la religiositat popular que emana alhora que xucla de debò la imatge de la Verge de Lluc; del seu lliurament entusiasta a la defensa de la causa dels més maltractats per la nostra societat capitalista entossudida... 

En aquest blog meu, no em puc estar de repassar alguns dels esments que apareixen sobre la seva persona a la xarxa d’internet. Son moltíssims i molt valuosos.

Hi veig Ramon Ballester juntament amb Gabriel Seguí, analitzant el procés al turisme, de Mn. Bartomeu Bennàssar i Vicens, reflexionant sobre aquest fenomen tan illenc com el turisme i aprofundint en les investigacions sobre els seus aspectes socials, culturals, econòmics i polítics l’any 2003

El veig predicant l’Evangeli de Jesús, impulsant  l’any 2010 «una espiritualitat compromesa que ens mana que baixem, després, la nostra mirada cap els qui també tenen el cor traspassat per la injustícia, la marginació, la fam o la guerra.. I, com Ell, ens hi haurem d´apropar, per embenar les seves ferides, perquè gaudeixin de bons pasturatges i siguin de bon-de-veres tractats amb dignitat , amb justícia i vertadera fraternitat... Farem camí amb ells, esperant un món nou i una Església nova.  

Veig que amb la seva mort, se'n va el primer signatari missioner dels Sagrats Cors d'un Manifest sobre la llengua catalana a la Mallorca de l’any 2012.

Hi apareix pertanyent al grup dels que l’any 2016 compleixen 50 anys de sacerdots, juntament amb el P. Jaume Reynés Matas i mossèn Francisco Muñoz Santiago, a més del P. Ricard Janer, prior en funcions de Lluc. 

El veig absent per malaltia a l’Assemblea de la Delegació a Mallorca dels Missioners dels Sagrats Cors, tenguda  a La Real el 28 i 29 de maig de l'any 2018

També el veig com un fervent amant de Lluc, la llar de la mare, l'any 2019

A l’àmbit de la marginació on el  P. Ramon Ballester es mou i treballa amb molt d’afany, descobresc valoracions com les que difon el bon amic Jaume Santandreu sobre la seva persona i la seva feina:

«Els marginats de Mallorca hem fet molt de camí amb el Pare Ramon Ballester. Aquelles llargues nits, al primer refugi de la Sapiència, obrint la porta i el cor als més desemparats foren per mi una lliçó suprema de delicadesa i tendresa. L’amic Ramon mereix restar en forma de monument a l’Acolliment dels pelegrins, que ell impulsà, només per eternitzar el coratge d’aquell gest de d’escometre el Nunci en català per ser la nostra llengua i en italià perquè era la del representant del Vaticà» (Jaume Santandreu) .

«Un grup de sacerdots – capellans i frares – en especial els qui sentiren la vocació de joves granats, cercaren encletxes per fugir de les estructures a la recerca de les benaventurances Així, per adduir uns exemples, el Pare Fortuny se n'anà a Barcelona per fer de fuster, el pare Ramon Ballester s’ajuntà al grup de capellans obrers de l’hostaleria al costat de Ferran Bonnín, mentre Sebastià Mesquida extremava la seva humilitat evangèlica entrant a formar part dels fematers de Ciutat» (Jaume Santandreu).

Una de les darreres vegades que record d’haver parlat amb el P. Ramon Ballester és l’any 2011, al santuari de Lluc. Concretament diumenge, 25 de setembre, amb motiu del Dia mundial de l’Alzhèimer. Així ho esment al meu blog

«En haver dinat al Port de Pollença, pujam (la meva dona Isabel Rosselló Girart i jo mateix) fins al Santuari de Lluc. Davant La Moreneta, demanam que totes les persones malaltes d'alzhèimer, a Mallorca i arreu del Planeta, arribin a trobar, més prest que tard, el remei més eficient que els permeti de fer front a la malaltia amb garanties d'èxit.

Tenim l'alegria de topar-nos amb el Pare Ramon Ballester, mentre presenciam a les instal·lacions de l'Acolliment les darreres actuacions de la Banda de Música de la confraria que porta “el pas d'en Verga, la Verge de l'Esperança...”

La seva mort, anunciada a facebook pel bon amic P. Jaume Reynés Matas, ens duu a recordar la vida del P. Ramon Ballester Vives entre nosaltres, alhora que ens empeny a parar esment en la que suara mateix gaudeix per a sempre.

Avui, dimecres 11 d'octubre, Tanatori Son Valentí 16'30 a 19'30 h.

També avui, Missa exequial al monestir de La Real, a les 20'00 h.

 

Comentaris

  1. Molt bon amic de la familia Cerda Sabater de Pollença ,el nostre mes sentit condol ,descansi en pau

    ResponElimina
  2. Agraint el condol de la família pollencina Cerdà Sabater. Que el P. Ramón Ballester descansi en pau!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall