Salta al contingut principal

Al bon amic serverí, P. Ramon Ballester i Vives

 Per la bona amiga, cosina de la meva esposa difunta Isabel Rosselló Girart, la gran informadora de la comarca mallorquina de Llevant, Magdalena Ordinas Febrer, m’assabent de la mort del bon amic i company entranyable de lluites pastorals i cíviques el serverí missioner dels Sagrats Corts, antic prior de Lluc, el P. Ramon Ballester i Vives. Que en pau descans!

Tot d’una que ho sé, em pos en contacte amb el P. Josep Amengual i Batle, missioner dels Sagrats Cors, també bon amic meu, qui em confirma la feta i em fa avinent un conjunt de dades que jo desconeixia sobre aquest personatge tan insigne com inadvertit a l’interior de la nostra societat i la nostra diòcesi mallorquina (Queden recollides més avall, a l'enllaç del P. Reynés)...

Tot i la seva edat propera als 90 anys, pot semblar sorprenent, sobretot si hom para esment a altres circumstàncies coincidents amb aquesta: si miram de tenir present la seva gran vàlua, no solament a l’àmbit de l’espiritualitat característica, sinó també al seu compromís ferm en la defensa de Mallorca; de l’única llengua pròpia de la nostra illa, el català; de la religiositat popular que emana alhora que xucla de debò la imatge de la Verge de Lluc; del seu lliurament entusiasta a la defensa de la causa dels més maltractats per la nostra societat capitalista entossudida... 

En aquest blog meu, no em puc estar de repassar alguns dels esments que apareixen sobre la seva persona a la xarxa d’internet. Son moltíssims i molt valuosos.

Hi veig Ramon Ballester juntament amb Gabriel Seguí, analitzant el procés al turisme, de Mn. Bartomeu Bennàssar i Vicens, reflexionant sobre aquest fenomen tan illenc com el turisme i aprofundint en les investigacions sobre els seus aspectes socials, culturals, econòmics i polítics l’any 2003

El veig predicant l’Evangeli de Jesús, impulsant  l’any 2010 «una espiritualitat compromesa que ens mana que baixem, després, la nostra mirada cap els qui també tenen el cor traspassat per la injustícia, la marginació, la fam o la guerra.. I, com Ell, ens hi haurem d´apropar, per embenar les seves ferides, perquè gaudeixin de bons pasturatges i siguin de bon-de-veres tractats amb dignitat , amb justícia i vertadera fraternitat... Farem camí amb ells, esperant un món nou i una Església nova.  

Veig que amb la seva mort, se'n va el primer signatari missioner dels Sagrats Cors d'un Manifest sobre la llengua catalana a la Mallorca de l’any 2012.

Hi apareix pertanyent al grup dels que l’any 2016 compleixen 50 anys de sacerdots, juntament amb el P. Jaume Reynés Matas i mossèn Francisco Muñoz Santiago, a més del P. Ricard Janer, prior en funcions de Lluc. 

El veig absent per malaltia a l’Assemblea de la Delegació a Mallorca dels Missioners dels Sagrats Cors, tenguda  a La Real el 28 i 29 de maig de l'any 2018

També el veig com un fervent amant de Lluc, la llar de la mare, l'any 2019

A l’àmbit de la marginació on el  P. Ramon Ballester es mou i treballa amb molt d’afany, descobresc valoracions com les que difon el bon amic Jaume Santandreu sobre la seva persona i la seva feina:

«Els marginats de Mallorca hem fet molt de camí amb el Pare Ramon Ballester. Aquelles llargues nits, al primer refugi de la Sapiència, obrint la porta i el cor als més desemparats foren per mi una lliçó suprema de delicadesa i tendresa. L’amic Ramon mereix restar en forma de monument a l’Acolliment dels pelegrins, que ell impulsà, només per eternitzar el coratge d’aquell gest de d’escometre el Nunci en català per ser la nostra llengua i en italià perquè era la del representant del Vaticà» (Jaume Santandreu) .

«Un grup de sacerdots – capellans i frares – en especial els qui sentiren la vocació de joves granats, cercaren encletxes per fugir de les estructures a la recerca de les benaventurances Així, per adduir uns exemples, el Pare Fortuny se n'anà a Barcelona per fer de fuster, el pare Ramon Ballester s’ajuntà al grup de capellans obrers de l’hostaleria al costat de Ferran Bonnín, mentre Sebastià Mesquida extremava la seva humilitat evangèlica entrant a formar part dels fematers de Ciutat» (Jaume Santandreu).

Una de les darreres vegades que record d’haver parlat amb el P. Ramon Ballester és l’any 2011, al santuari de Lluc. Concretament diumenge, 25 de setembre, amb motiu del Dia mundial de l’Alzhèimer. Així ho esment al meu blog

«En haver dinat al Port de Pollença, pujam (la meva dona Isabel Rosselló Girart i jo mateix) fins al Santuari de Lluc. Davant La Moreneta, demanam que totes les persones malaltes d'alzhèimer, a Mallorca i arreu del Planeta, arribin a trobar, més prest que tard, el remei més eficient que els permeti de fer front a la malaltia amb garanties d'èxit.

Tenim l'alegria de topar-nos amb el Pare Ramon Ballester, mentre presenciam a les instal·lacions de l'Acolliment les darreres actuacions de la Banda de Música de la confraria que porta “el pas d'en Verga, la Verge de l'Esperança...”

La seva mort, anunciada a facebook pel bon amic P. Jaume Reynés Matas, ens duu a recordar la vida del P. Ramon Ballester Vives entre nosaltres, alhora que ens empeny a parar esment en la que suara mateix gaudeix per a sempre.

Avui, dimecres 11 d'octubre, Tanatori Son Valentí 16'30 a 19'30 h.

També avui, Missa exequial al monestir de La Real, a les 20'00 h.

 

Comentaris

  1. Molt bon amic de la familia Cerda Sabater de Pollença ,el nostre mes sentit condol ,descansi en pau

    ResponElimina
  2. Agraint el condol de la família pollencina Cerdà Sabater. Que el P. Ramón Ballester descansi en pau!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...