Del bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló, en parl a gairebé tots els meus blogs: Picalsud; Sabal; Sóc un rodamón; VilaWeb...
Des de fa anys, tots dos som molt amics. Com a persones lluitadores. Com a creients en Jesús de Natzaret. Com a capellans diocesans. Com a capellans catòlics casats. Com a vells persistents en dèries inajornables...
Sobretot durant aquest darrer quart de segle, des de l’any 1999 ençà, fins al dia d’avui, vaig penjant a internet escrits nombrosos i diversos que s’hi relacionen i l’esmenten.
Vull recordar, sobretot a les generacions més joves que la meva, que Pere Barceló Barceló neix a Puigpunyent el 26 de gener de 1930.
Una vegada completats els estudis eclesiàstics al Seminari diocesà, és ordenat prevere el 20 de juny de 1954, un any i pocs mesos abans que jo hi ingressi, el mes d’octubre de 1955. Com a seminarista, no tenc oportunitat de conèixer-lo, conseqüentment.
Sí que record molt bé els seus inicis com a capellà a les parròquies d’Estellencs i d’Esporles. Sobretot, quan l’any 1958 és nomenat vicari de la parròquia de Sant Miquel, a Ciutat. Coincidint en el temps que deix de ser llatinista i pas a ser humanista dins la Secció Major del Seminari Menor, a la finca de Son Gibert.
Mantenc molt vius aquests primers records de la seva actuació pastoral a Palma. El veig força engrescat, com cap altre capellà de la diòcesi mallorquina, en la tasca ingent de dedicar-se en cos i ànima a la joventut parroquial.
Tothom el veu i considera com aquell jove capellà muntanyenc - 28 anys d’edat – que arriba a aquella parròquia del Pentàgon de Ciutat, ple de vida i d’il·lusions. Amb la dèria manifesta i explícita de trencar motlles i d’obrir no solament les portes perquè hi entrin i en surtin persones, sinó també les finestres per on entrin i surtin idees i projectes nous per a una església com la Catòlica, massa enquistada en costums i maneres de fer poc adients a l’època que ens pertoca de viure.
El record com a creador, impulsor i animador del primer club mixt parroquial de joves i al·lotes, el Club Avante, «que tanta activitat va fer per animar humana, cristiana, juvenilment a tantes parelles de nuvis que allà es conegueren, es divertiren, es formaren i compartiren il·lusions, projectes, realitats, lluites i victòries», com recorda i esmenta ell mateix en alguna de les moltíssimes entrevistes que li fan.
També impulsa les famoses exercitacions per un Món Millor, del Pare Lombardi. Fa suport a la creació del Cor parroquial. Organitza acampades d'infants i joves. Duu a terme assatjos litúrgics i religiosos que comencen a ser permesos en aquelles dates a la diòcesi de Mallorca. Promou conferències sobre el Concili Vaticà II. Programa activitats culturals, animant l’Acció Catòlica amb els nous Moviments Apostòlics especializats.
Aleshores els principals moviments són la JOC (Joventut Obrera Catòlica) i l'HOAC (Germandat Obrera d'Acció Catòlica). L’HOAC, com a moviment independent de l’Acció Catòlica, neix a Mallorca l’any 1955. La JOC masculina comença a actuar-hi l’any 1959, amb l’impuls de mossèn Josep Estelrich. I la JOC femenina ho fa l’any 1960.
Juntament amb altres joves capellans mallorquins de l’època, com és el cas, entre d’altres, del manacorí Jaume Cabrer Lliteras o el pobler Agustí Serra Soler (qui tendria moltíssim a contar sobre Pere Barceló), participen l’any 1960 en la Gran Missió de Bones Aires, a l’Argentina.
Pere Barceló amplia els estudis acadèmics realitzats al Seminari diocesà de Mallorca, matriculant-se en la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciant-se en Sociologia. És nomenat professor en l’Escola de Treball Social que funda la diòcesi mallorquina a l’Estudi General Lul·lià de Palma. Esdevé, així, una de les primeres iniciatives més rellevants dins l’àmbit dels serveis socials a l'illa de Mallorca, amb l’aparició primerenca de les Assistents Socials.
Tot i que no li’n seguesc les passes, en anar-me’n de missioner a Burundi i Perú, sé que se secularitza els anys 70 i que publica diverses obres. Entre d’altres, sobresurten: 1970 Diálogo de Dios con el hombre actual, 1996 Converses a l’hora 65... A més d’altres editades per Lleonard Muntaner: Consciència lliure i alliberada. Llocs singulars de Puigpunyent. Contau-nos-ho, padrineta.
La darrera, que m’encarrec de lliurar-la en mà a les seves amistats més properes, duu per títol «Recordant, recordant». Es converteix així en una espècie de llibre de memòries seves molt particulars.
En certa ocasió, li sent a dir que arriba a exercir-se com a cap de personal a l’hotel Victòria. Més endavant el veim de director gerent i de professor al col·legi Pius XII de Ciutat, on tenc oportunitat de treballar jo també, ensenyant català als alumnes de BUP i COU a finals dels anys 70.
En aquest sentit, m’encanta qualificar-lo d’home infatigable i de creient persistent. Ho podem comprovar amb el pas del temps, en molts aspectes de la seva vida professional i com activista en defensa dels drets humans, no solament a l’àmbit eclesiàstic sinó també al civil i al de la cooperació amb Amèrica Llatina.
Precisament en això mostra el seu tarannà d’home que mai no defalleix ni s’esgota. És el cas, per exemple, de la seva relació directa amb el Patronat Obrer de Sant Josep, a Palma, on arriba a fer també la seva aportació valuosa.
Quan celebren els cent anys de vida d’aquesta institució, recordant intensament la figura del Pare Ventura, ànima emblemàtica de la casa gairebé durant tres dècades seguides, la Sala d'Actes de sa Nostra s'omple d'antics patronatistes que, a més de recordar fets i anècdotes de temps passats, tenen oportunitat d'escoltar-hi intervencions de membres que participen en una Taula rodona.
A la vista d’aquells actes, Pere Barceló no pot estar-se de penjar el seu comentari, força curiós, al meu blog, fins i tot transcorreguts cinc anys després, a l’any 2012. Quan se n’adona, lamenta públicament que hi hagi persones que inverteixen hores, dies, mesos i anys, sense el reconeixement històric merescut.
Recorda que l’any 1995, animats per Gonzalo Aguiló, un grup de gent, encapçalada per Pere Barceló, recent jubilat, Ula Erikson, Celu i Magda, s'esforcen a les totes per «refundar i aconseguir convertir el Patronat en Fundació»... N’hi vol deixar constància escrita!
(CONTINUARÀ)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada