Trobada a Búger, sobre canvis fets pel papa Francesc

La pregunta que un bon dia formula el bon amic inquer Bernat Forteza, i que recull com a pròpia també el grup constituït a Mallorca amb el nom de «Gent cristiana aporta», convida a compartir opinions, idees i plantejaments en torn de la figura del papa Francesc.

Qui més qui manco es fa una idea del tarannà i formes d’exercir el pontificat que adopta el primer papa argentí en tota la història de l’Església catòlica. Cadascú se’l mira des de la perspectiva pròpia i mira de traure’n conclusions. A vegades compartides, d’altres diametralment oposades.

Conscients que no tothom se'l mira amb els mateixos ulls, els organitzadors de la trobada s’esmercen a preparar-la amb molta de cura. Són els primers a fer-se presents a la vila de Búger on l’han programada: Bernat Forteza, Miquel Monroig i Bernat Vicens. No s’hi ha pogut fer present el quart membre que completa l’equip organitzador, Miquel Toledo, per motius personals indefugibles.

Sí que hi han acudit els dos més veterans, Jaume Sancho i Tomeu Suau. Una hora abans d’iniciar-se la trobada, tots cinc ja ocupaven taula al Bar cas Rector de Búger, prenent un cafè.

A poc a poc, han anat arribant la resta de participants: fins a 16 que hi han acudit en persona (10 homes i 6 dones), mentre que mossèn Llorenç Tous s’hi ha afegit per vídeo trucada des de Ceinos de Campos (Valladolid), amb ganes de dir-hi la seva durant uns breus minuts.

Ens hi hem fet presents i hi hem pres part activa, aportant-hi allò que hem considerat oportú, després de la introducció i presentació de l’acte que hi ha fet l’autor de la iniciativa, Bernat Forteza.

Amb les seves paraules inicials, després d’agrair-ne la presència, ha convidat la concurrència a participar-hi activament.

A més d’ell, hi han intervengut els altres dos membres de la mesa, Bernat Vicens i Miquel Monroig. Cadascú fent-hi aportacions que assenyalaven els aspectes positius d’actuacions papals encaminades a «netejar» una església que s’ha anat embrutant a les totes aquestes darreres dècades, i que el papa Francesc, amb les seves paraules i els seus gestos, s’està afanyant a transformar fins allà on li permet la seva condició de jerarca de l’església.

S’han fet referències als ensenyaments, les paraules, els documents, les exhortacions, els discursos, les improvisacions, les lectures en públic, tot quant té a veure amb el pronunciament oral o escrit d’un papa que fa veure ben a les clares que té resposta prompta, clara i directa sobre qualsevol pregunta o qüestió que li puguin formular.

La seva condició «d’home del Sud» el fa més obert, manco europeitzant, més sensible a les realitats socials de pobresa i de misèria que conformen les poblacions majoritàries arreu del planeta. I alhora el fa més exigent de cara al que considera del tot inajornable, com és ara el respecte envers la natura, envers les poblacions indígenes, els infants desprotegits, les dones maltractades, la pobresa feminitzada, l’abús sexual de menors, etc.

Amb la participació oberta i directa de tothom que hi ha volgut dir la seva, s’han  vist i presentat postures i opinions diverses en relació amb la valoració que en fa cadascun dels assistents, sobre els canvis realitzats pel papa Francesc des que inicia el pontificat el mes de març de l’any 2013. 

Sembla opinió comunament acceptada que ha mirat de davallar d’aquell pedestal en què els papes s’han anat col·locant al llarg del temps, i que ha intentat reduir i minimitzar la pompa luxosa que envolta l’ambient vaticà. Fins allà on li han deixat, és clar. Encara hi queda molt a fer.

Mentre n’hi ha que no dubten gens ni mica a mostrar-se fans entusiastes d’un papa com aquest, altres li retrauen certes «ficades de pota» (conclusions massa tímides de l'Assemblea Especial del Sínode dels Bisbes per a la regió Panamazònica (6-27 d'octubre de 2019) o alguns «desencerts» ( l'Audiència papal al president de la República de Rwanda, el genocida Paul Kagame el 20 de març de 2017), que atribueixen més directament als assessors i consellers que l’envolten. 

Han estat més de dues hores seguides d’intercanvi d’opinions, en un ambient de respecte mutu, d’exposició, breu en alguns casos i més extensa en altres, del propi parer sobre un assumpte que tothom considera que val la pena de tractar.

Consideren bo i profitós parar-hi esment, si més no, de cara a cercar i trobar la manera més efectiva de «desclericalitzar» una institució com l’Església, dins la qual «el capellà comanda en tot i per tot». Fa i desfà, segons els seus capricis propis. Donant la impressió que no solament no se’n fia, de la gent, sinó que en alguns casos arriba a oposar-se tan frontalment a iniciatives de gent laica que, en no sortir d’ell, es mostra incapaç de valorar-les com a positives. I les rebutja totalment, o se’n desinteressa.

No sembla que vagi en la línia marcada pel papa Francesc, qui no es cansa de reclamar als pastors que s'avesin a fer "olor d'ovella", de tant de tractar-les.

En una intervenció breu, he mirat de valorar molt positivament aquesta trobada realitzada a Búger. Crec que no hauria de ser-ne l’única, sinó la primera de tota una sèrie que ens aniria bé de continuar. Si cal, amb altres temàtiques.