Passa al contingut principal

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca.

Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace.

La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual.

Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer.

Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer, degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal, com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca, mossèn Pere Llabrés Martorell i mossèn Jaume Bisellach com a vicaris. Iniciam l’etapa posterior a la del famós rector mossèn Francesc Jaume.

Ja no torn a relacionar-m’hi directament, amb mossèn Jaume Cabrer, fins al cap d’unes quantes dècades després, gairebé mig segle després.

La darrera vegada que record d’haver-nos vist és amb motiu del Dinar de Nadal de 2017  que l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca organitza al restaurant sa Creu de Petra. Hi acudeix mossèn Jaume Cabrer.


Un any abans d'aquella trobada a Pedra, ens havíem vist amb motiu d'una de les visites guiades que l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca organitza a la Seu Catedral d’on ell és canonge emèrit.

Una de les darreres que record és la del mes de juny de 2016. 

Amb les explicacions del canonge emèrit mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, que ja compta amb més de 90 anys, més d'una quarantena de participants assistim a les explicacions que ens fa sobre aspectes diversos d'un edifici tan emblemàtic.

N’enregistr algunes imatges, amb l’acompanyament musical que ens ofereix en directe el bon amic organista Eduardo Covas, qui fa sonar l’orgue de la Seu amb tota la trompeteria.


Tres anys abans, el canonge manacorí ja ens n’havia fet una altra de visita guiada a la seu, el dia de la festa de la Verge del Pilar, 12 d’octubre de 2013.

N’enregistr també algunes imatges. A les desenes d’assistents, antics seminaristes i esposes respectives d’alguns,  ens transmet els seus molts i molt grans coneixements sobre la història d’una església tan esvelta i valuosa, des del punt de vista arquitectònic, artístic, religiós, cultural i social.

Primer des de la bancalada situada enmig de la nau central de la catedral. Ens explica tres coses: és un monument religiós, un monument artístic i un monument històric.

Paraules ben seves són aquestes: «Una illa és un continent, i no l’han de comandar els de defora, l’han de comandar els de s’illa», «Mallorca és un reino, un reino moro», «Noltros mos hem de sabre comandar!»

En segon lloc, ocupant el cadiram del Cor, a dalt del presbiteri, ens fa arribar explicacions pertinents sobre la reforma genial d’Antoni Gaudí.

I, finalment, pujam a la Capella Reial, on es troben els panteons dels reis de Mallorca, i s’estén amb més explicacions encara.

Que descansin en pau, ell i tots els que ens han precedit en la ruta falaguera cap a la RESURRECCIÓ!

A MODE D'UN "SCHOLION"

M’hagués agradat ben molt poder incloure dins aquest escrit EL QUART VÍDEO sobre mossèn Jaume Cabrer, que recollís imatges del funeral celebrat a la Seu Catedral de Mallorca, dimecres dia 2 de setembre de 2020. 
Malauradament no m’ha estat possible. Cosa que lament moltíssim, en no haver pogut transmetre-ho a la gent que hi pogués estar interessada i que no s’hi ha pogut fer present!

No em puc estar de donar-ne una explicació breu.

Tot d’una que sé que li fan un funeral a la Seu, per evitar-me situacions no desitjades, ja patides anteriorment, m’adreç per correu electrònic a mitja dotzena de membres del Capítol Catedral, inclòs el bisbe Sebastià Taltavull, amb una nota (que també faig arribar al president de l’associació cultural Amics del Seminari, el bon amic Joan Barceló Matas):
«Bon dia, bon amic meu catedralici,
Com que en ocasions anteriors la vostra guàrdia pretoriana catedralícia m’ha impedit, de mala manera, que jo fés fotos o enregistràs vídeos a l’interior de la Seu durant alguna de les celebracions en les quals he participat, vull que sàpigues que em sabria molt de greu que em tornàs a passar el mateix, demà dimecres, 2 de setembre de 2020, a les 20 h, durant la missa funeral per a mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, de qui voldria completar-ne la trilogia que t’adjunt.
Que en pau descansi, ell i tots els que ens han precedit en la ruta falaguera cap a la resurrecció.
Salut i coratge!
Una abraçada, Cil Buele»

Abans de dues hores, me n’arriba la primera resposta. És la del M.I.Sr. Degà:
«Estimat Cecili: em sap molt de greu que t,hagi tractat malament la guàrdia pretoriana de ka Seu que sincerament no sabia que existís. Des de fa molts anys es recomana que en les celebracions s,estigui per la celebració i per tant que a ser possible no hi hagi massa fotografies. Tu sabràs el que es millor. Per això la Seu fa un vídeo i fotos que si en vols disposar estaré molt content de que hi puguis fer. Atentament: Teodor Suau».

A ell, em limit a dir-li per correu "Gràcies!". Al president d’Amics del Seminari, li comunic: «Amb una resposta del senyor degà com aquesta, ja te pots imaginar que NO n'hi prendré cap, d'imatge, tot i el greu que em sap.»

Com a cloenda de tot plegat, les paraules, assenyades com sempre, que em dirigeix el bon amic president:
«Amic Cil,
Avui matí estàvem considerant la possibilitat de suplicar-te el gran favor que hauria estat la filmació del funeral de D. Jaume Cabrer, amb la qual es beneficiarien molts amics que no podran assistir-hi. Per raons sanitàries, nombrosos companys m'han comunicat que les serà  del tot impossible la seva presència per això  suggerien l'oportunitat   d'un  breu reportatge teu, amb gratitud i amistat cap a D. Jaume.  Les imatges perduren en el temps i hem d'agrair-te  les que ja tens enregistrades fins avui.
Gràcies per la teva lloable bona Intenció. Tot i que llament que no hagi estat possible en un cas tan especial com ho és el darrer canonge manacorí apreciat  pels Amics del Seminari i enyorat professor. Ben cordialment, Així les coses, aniré, si Déu ho vol, a la missa in memoriam en els Dolors.»

A la tristor per la pèrdua d'un capellà amic, canonge emèrit de 95 anys, el manacorí mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, avui n'hi he d'afegir una altra: la de veure en què han convertit la Seu Catedral de Mallorca, en ple segle XXI, generacions de canonges més joves...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de suport eclesiàstic per a VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA, la «Mandela rwandesa»

En escoltar Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses. 
La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat! 
Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar, amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca, amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca, amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca, amb Sili Arguimbau,Jaume Bonet, Jaume Vicens. Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació. L’eurodiputada valldemossina Rosa Estaràs(1), (2), (3…

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat.
Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara, a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968. 
N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana.
Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot, també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La trobada anual…