Passa al contingut principal

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca.

Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace.

La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual.

Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer.

Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer, degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal, com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca, mossèn Pere Llabrés Martorell i mossèn Jaume Bisellach com a vicaris. Iniciam l’etapa posterior a la del famós rector mossèn Francesc Jaume.

Ja no torn a relacionar-m’hi directament, amb mossèn Jaume Cabrer, fins al cap d’unes quantes dècades després, gairebé mig segle després.

La darrera vegada que record d’haver-nos vist és amb motiu del Dinar de Nadal de 2017  que l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca organitza al restaurant sa Creu de Petra. Hi acudeix mossèn Jaume Cabrer.


Un any abans d'aquella trobada a Pedra, ens havíem vist amb motiu d'una de les visites guiades que l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca organitza a la Seu Catedral d’on ell és canonge emèrit.

Una de les darreres que record és la del mes de juny de 2016. 

Amb les explicacions del canonge emèrit mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, que ja compta amb més de 90 anys, més d'una quarantena de participants assistim a les explicacions que ens fa sobre aspectes diversos d'un edifici tan emblemàtic.

N’enregistr algunes imatges, amb l’acompanyament musical que ens ofereix en directe el bon amic organista Eduardo Covas, qui fa sonar l’orgue de la Seu amb tota la trompeteria.


Tres anys abans, el canonge manacorí ja ens n’havia fet una altra de visita guiada a la seu, el dia de la festa de la Verge del Pilar, 12 d’octubre de 2013.

N’enregistr també algunes imatges. A les desenes d’assistents, antics seminaristes i esposes respectives d’alguns,  ens transmet els seus molts i molt grans coneixements sobre la història d’una església tan esvelta i valuosa, des del punt de vista arquitectònic, artístic, religiós, cultural i social.

Primer des de la bancalada situada enmig de la nau central de la catedral. Ens explica tres coses: és un monument religiós, un monument artístic i un monument històric.

Paraules ben seves són aquestes: «Una illa és un continent, i no l’han de comandar els de defora, l’han de comandar els de s’illa», «Mallorca és un reino, un reino moro», «Noltros mos hem de sabre comandar!»

En segon lloc, ocupant el cadiram del Cor, a dalt del presbiteri, ens fa arribar explicacions pertinents sobre la reforma genial d’Antoni Gaudí.

I, finalment, pujam a la Capella Reial, on es troben els panteons dels reis de Mallorca, i s’estén amb més explicacions encara.

Que descansin en pau, ell i tots els que ens han precedit en la ruta falaguera cap a la RESURRECCIÓ!

A MODE D'UN "SCHOLION"

M’hagués agradat ben molt poder incloure dins aquest escrit EL QUART VÍDEO sobre mossèn Jaume Cabrer, que recollís imatges del funeral celebrat a la Seu Catedral de Mallorca, dimecres dia 2 de setembre de 2020. 
Malauradament no m’ha estat possible. Cosa que lament moltíssim, en no haver pogut transmetre-ho a la gent que hi pogués estar interessada i que no s’hi ha pogut fer present!

No em puc estar de donar-ne una explicació breu.

Tot d’una que sé que li fan un funeral a la Seu, per evitar-me situacions no desitjades, ja patides anteriorment, m’adreç per correu electrònic a mitja dotzena de membres del Capítol Catedral, inclòs el bisbe Sebastià Taltavull, amb una nota (que també faig arribar al president de l’associació cultural Amics del Seminari, el bon amic Joan Barceló Matas):
«Bon dia, bon amic meu catedralici,
Com que en ocasions anteriors la vostra guàrdia pretoriana catedralícia m’ha impedit, de mala manera, que jo fés fotos o enregistràs vídeos a l’interior de la Seu durant alguna de les celebracions en les quals he participat, vull que sàpigues que em sabria molt de greu que em tornàs a passar el mateix, demà dimecres, 2 de setembre de 2020, a les 20 h, durant la missa funeral per a mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, de qui voldria completar-ne la trilogia que t’adjunt.
Que en pau descansi, ell i tots els que ens han precedit en la ruta falaguera cap a la resurrecció.
Salut i coratge!
Una abraçada, Cil Buele»

Abans de dues hores, me n’arriba la primera resposta. És la del M.I.Sr. Degà:
«Estimat Cecili: em sap molt de greu que t,hagi tractat malament la guàrdia pretoriana de ka Seu que sincerament no sabia que existís. Des de fa molts anys es recomana que en les celebracions s,estigui per la celebració i per tant que a ser possible no hi hagi massa fotografies. Tu sabràs el que es millor. Per això la Seu fa un vídeo i fotos que si en vols disposar estaré molt content de que hi puguis fer. Atentament: Teodor Suau».

A ell, em limit a dir-li per correu "Gràcies!". Al president d’Amics del Seminari, li comunic: «Amb una resposta del senyor degà com aquesta, ja te pots imaginar que NO n'hi prendré cap, d'imatge, tot i el greu que em sap.»

Com a cloenda de tot plegat, les paraules, assenyades com sempre, que em dirigeix el bon amic president:
«Amic Cil,
Avui matí estàvem considerant la possibilitat de suplicar-te el gran favor que hauria estat la filmació del funeral de D. Jaume Cabrer, amb la qual es beneficiarien molts amics que no podran assistir-hi. Per raons sanitàries, nombrosos companys m'han comunicat que les serà  del tot impossible la seva presència per això  suggerien l'oportunitat   d'un  breu reportatge teu, amb gratitud i amistat cap a D. Jaume.  Les imatges perduren en el temps i hem d'agrair-te  les que ja tens enregistrades fins avui.
Gràcies per la teva lloable bona Intenció. Tot i que llament que no hagi estat possible en un cas tan especial com ho és el darrer canonge manacorí apreciat  pels Amics del Seminari i enyorat professor. Ben cordialment, Així les coses, aniré, si Déu ho vol, a la missa in memoriam en els Dolors.»

A la tristor per la pèrdua d'un capellà amic, canonge emèrit de 95 anys, el manacorí mossèn Jaume Cabrer i Lliteras, avui n'hi he d'afegir una altra: la de veure en què han convertit la Seu Catedral de Mallorca, en ple segle XXI, generacions de canonges més joves...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall