SABAL

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

    L’endemà del Diumenge de Rams, dilluns 30 de març de 2026 es compleix el desè aniversari de la mort de qui fou el meu successor, com a rector, a la parròquia de l’Encarnació a Ciutat, l’inquer mossèn Josep Noguera Arrom (1938-2016). Que en pau descans!     Qui n’exerceix avui dia la tasca, el bon amic i antic veïnat d’infància mossèn Guillem Vaquer Homar , em fa a saber que tenen previst fer-ne record agraït a l’Eucarisia que celebren a les 19h.      M’hi faig present amb moltes de ganes.     Dies abans he pogut llegir a Facebook   el missatge que hi penja, recollint  el que assenyalava el cronista diocesà, l’inquer mossèn Pere Fiol i Tornila , al Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca el mes de març de 2016: després de  remarcar-hi la seva figura com a «referent de compromís social, sensibilitat pastoral i fidelitat als valors del Concili Vaticà II», fa un repàs breu de la seva biografia extensíssima i molt variada. ...

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compos...

 M’arriba la notícia de la imminència de la seva mort, poques hores abans que ell en rebi la visita.  Fa molt pocs dies que m’han corprès les paraules dels seus familiars més propers, quan m’indiquen que el bon amic i condeixeble senceller Pere Ramis Mut ha caigut en una d’aquelles situacions demencials que ens capgiren totalment l’existència. Com gairebé sempre, ens demanam el per què de tot plegat, sense que n’arribem a trobar mai cap casta de resposta mínimament satisfactòria. Com no sigui la del creient que manté depositada la seva confiança plena en el Déu i Senyor de l’Univers, pare i mare de tota criatura nada... El fet és que vull anar a veure’l... la setmana passada... i ja no hi som arribat a temps! En Pere Ramis Mut «devers les 16 ens ha deixat», diu el missatge que m’arriba pel whatsapp, divendres 12 de maig... Amb exèquies, per la família més apropada... I funeral per dilluns 15 de maig a les 20 hores a l’església parroquial de Sencelles... Ens uneixen amb en Pe...

Ningú no podrà comprendre mai la satisfacció immensa que vaig tenir, dissabte passat, 17 de desembre, a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí, on havia assistit per participar en un concert de Nadal a l’interior de l’església parroquial: vaig tenir l’oportunitat de saludar personalment el bon amic, antic franciscà del Tercer Orde Regular (T.O.R.) , component del grup musical Los 4 de Asís , l’algaidí Antoni Mulet . No sé ni com va ser que, en un moment donat, se’m va ocórrer de demanar, a aquell jove setantí barbut, que rondinejava pels voltants de l’orgue Cantorum que havíem d’emprar per al concert a l’interior de l’església parroquial, si no seria «antic membre dels 4 d’Assís»... Per quines cinc-centes em va venir al cap formular-hi una pregunta com aquesta... encara ara ho desconec. El cert és que la vaig encertar de ple. Pel que que em confirmà ell mateix, efectivament, es tractava d’un dels quatre membres integrant del grup Los 4 de Asís . Vaig assabentar-me que, tot i ser ...

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya , amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara! Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca , m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona: «En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)...  D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna tro...

Trob que sí, que ha valgut la pena escoltar tot quant ens ha amollat JOSÉ MARÍA CASTILLO (92 anys d’edat), capellà i ex jesuïta, no incardinat a cap diòcesi ni a cap congregació religiosa, doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Granada , «online», i mantenint un col·loqui posterior que ha resultat massa curt, sobre Pastoral i Església, Doctrina Social i Moral, sobre la societat, el món i la vida, en CONVERSES CRISTIANES , amb el títol «L’ESGLÉSIA ESTANCADA I L’ESGLÉSIA DEL FUTUR» . Amb uns pocs minuts de retard, pels petits problemes tècnics que solen acompanyar els inicis de trobades telemàtiques com aquesta, s’ha encetat una temàtica que, en quatre punts, ell mateix ha qualificat d’actual, apassionant i problemàtica alhora. Davant la presència en pantalla d'una cinquantena de participants 1. Ens ha parlat sobre quina és la situació actual de l’església : l’ha qualificada de crítica en aquests moments i que anir...

Amb motiu de la comunicació que em feren arribar, des de l’ Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca , sobre la celebració del 70è aniversari de l’ordenació sacerdotal de Pau Oliver Ferrer , amb una Eucaristia a la parròquia de sant Miquel de Palma, a les 19:h de dia 15 de juliol, se m’ocorregué de fer-ne una ampliació més extensa d’aquest escrit meu. En record del bon amic, «el meu primer rector», i amb agraïment a tot quant va fer per mi, quan em pertocà de fer les meves primeres passes dins el món dels eclesiàstics mallorquins l’any 1968. Record perfectament que el primer dels nomenaments eclesiàstics com a capellà novell no va torbar gaire a sortir del Bisbat de Mallorca i arribar a les meves mans, just quatre dies després d'haver rebut l'ordenació sacerdotal. Aleshores jo no li donava gaire importància als papers i documents oficials. Tot i així, me'ls guardava i arxivava. Cosa que avui em permet d’afirmar que fou dia 20 de juny de l’any 1968, que el ...

La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat , a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous , l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner . Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer , que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’ Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario» , perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca , essent-ne canonge emèrit.  En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treba...

El 19 de desembre de 2020 na Pepa Moragues de Oleza morí a l’edat de 96 anys, sent usuària de la Residència Elena al carrer Isidor Antillon de Palma.  Quan la vaig conèixer i tractar una mica de prop, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, d’on eren feligreses les nostres famílies respectives, ella no en tendria més de trenta, d’anys, i jo ni 10.  A mida que n’arrepleg dades, de gent coneguda seva i meva, m’adon cada vegada més de la labor ingent que desplegà aquesta dona mallorquina, com moltes d’altres, sempre a l’avantguarda d’allò que avui dia se’n diuen serveis socials. Totalment inexistents aleshores, com a molt, hom s’havia de conformar amb allò que se’n deia beneficència...   Va fer falta que sorgís un bon grapat de valentes dones mallorquines, abocades de ple a implantar tasques manco paternalistes. Que encetassin iniciatives noves, tendents a convertir la beneficència, primer en assistència social, molt particular, i després en servei social públic, ...