Salta al contingut principal

Al bon amic valldemossí, Manuel Miró, president d'associació que apareix a IB3 TV

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya, amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.

Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara!

Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona:

«En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)... 

D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna trobada esporàdica que hem mantengut tots dos a Ciutat. Per motius diversos. 

Sé que fa una desena d’anys que va perdre la seva esposa i continua sent vidu...

Jo sabia de la seva dedicació intensa a tasques relacionades amb la dinamització i l’enfortiment de l’associacionisme de la gent gran a la vila mallorquina de Valldemossa. Però en desconeixia els detalls que ens ofereix la televisió pública de les Illes Balears, a través d’aquest programa que jo presencio el dia de Tots Sants, assegut davant del televisor, mentre estic dinant d’una bona «fideuà» fabricada en casa... 

Es tracta del programa televisiu «Ganes de viure», núm. 8, cap. 200. Hi apareix Manuel Miró, de qui diuen que «viu de fer contents els altres», com a president de l'Associació de Gent Gran de Valldemossa des de fa una vintena d’anys seguits. Amb 87 anys d’edat manté una intensa agenda. Intenta ajudar a pal·liar la soledat, que surtin, s'animin... 'Això és donar vida', diu Miró, content de la resposta entusiasta dels socis després de dos anys de pandèmia.

He cregut que seria profitós,  sobretot per als membres de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, i per a altra més gent de la contrada, recollir-ne l’extracte que reproduesc suquí mateix. 

Entre d’altres motius, per veure si el bon amic Manuel Miró s’anima a fer-se’n soci (i tants d’altres que han passat per entre les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca, a l’època que sigui).

Vet ací, doncs, el vídeo que me n’ha sortit, gràcies a l’oferta del programa a la carta que ens oferix IB3 TV. 

Per a mi, en Manuel Miró continua sent un «bon capellà LAIC», que continua «donant vida» al seu redol.

Bon profit a qui vulgui visionar-lo. Salut i coratge!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...