Salta al contingut principal

Al bon amic valldemossí, Manuel Miró, president d'associació que apareix a IB3 TV

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya, amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.

Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara!

Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona:

«En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)... 

D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna trobada esporàdica que hem mantengut tots dos a Ciutat. Per motius diversos. 

Sé que fa una desena d’anys que va perdre la seva esposa i continua sent vidu...

Jo sabia de la seva dedicació intensa a tasques relacionades amb la dinamització i l’enfortiment de l’associacionisme de la gent gran a la vila mallorquina de Valldemossa. Però en desconeixia els detalls que ens ofereix la televisió pública de les Illes Balears, a través d’aquest programa que jo presencio el dia de Tots Sants, assegut davant del televisor, mentre estic dinant d’una bona «fideuà» fabricada en casa... 

Es tracta del programa televisiu «Ganes de viure», núm. 8, cap. 200. Hi apareix Manuel Miró, de qui diuen que «viu de fer contents els altres», com a president de l'Associació de Gent Gran de Valldemossa des de fa una vintena d’anys seguits. Amb 87 anys d’edat manté una intensa agenda. Intenta ajudar a pal·liar la soledat, que surtin, s'animin... 'Això és donar vida', diu Miró, content de la resposta entusiasta dels socis després de dos anys de pandèmia.

He cregut que seria profitós,  sobretot per als membres de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, i per a altra més gent de la contrada, recollir-ne l’extracte que reproduesc suquí mateix. 

Entre d’altres motius, per veure si el bon amic Manuel Miró s’anima a fer-se’n soci (i tants d’altres que han passat per entre les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca, a l’època que sigui).

Vet ací, doncs, el vídeo que me n’ha sortit, gràcies a l’oferta del programa a la carta que ens oferix IB3 TV. 

Per a mi, en Manuel Miró continua sent un «bon capellà LAIC», que continua «donant vida» al seu redol.

Bon profit a qui vulgui visionar-lo. Salut i coratge!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...