Passa al contingut principal

Al bon amic valldemossí, Manuel Miró, president d'associació que apareix a IB3 TV

En bon dia de la festa de Tots Sants de 2022, per casualitat pura, em top amb imatges i la veu del bon amic valldemossí Manuel Miró Pinya, amb qui vaig compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, a la dècada dels anys cinquanta del segle passat.

Quins temps aquells! Poc a veure amb els d’ara!

Revisant les dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, m’adon que n’hi apareixen ben poquetes seves. Les imprescindibles per besllumar-hi que es tracta la mateixa persona:

«En Manuel Miró neix a Muro el 30 de desembre de 1934. És ordenat prevere el 14 de març de 1959, (quan jo estic cursant el quart curs d’Humanitats, primer de la Secció Major). Participa en el Certamen amb el nº 666. Comença l’exercici del ministeri com Vicari de la parròquia de Valldemossa, de la qual l’any 1970 n’esdevé Rector. L’any 1973 deixa el ministeri», (mentre jo estic fent de missioner per terres del Burundi)... 

D’aleshores ençà, hem coincidit circumstancialment en alguna trobada esporàdica que hem mantengut tots dos a Ciutat. Per motius diversos. 

Sé que fa una desena d’anys que va perdre la seva esposa i continua sent vidu...

Jo sabia de la seva dedicació intensa a tasques relacionades amb la dinamització i l’enfortiment de l’associacionisme de la gent gran a la vila mallorquina de Valldemossa. Però en desconeixia els detalls que ens ofereix la televisió pública de les Illes Balears, a través d’aquest programa que jo presencio el dia de Tots Sants, assegut davant del televisor, mentre estic dinant d’una bona «fideuà» fabricada en casa... 

Es tracta del programa televisiu «Ganes de viure», núm. 8, cap. 200. Hi apareix Manuel Miró, de qui diuen que «viu de fer contents els altres», com a president de l'Associació de Gent Gran de Valldemossa des de fa una vintena d’anys seguits. Amb 87 anys d’edat manté una intensa agenda. Intenta ajudar a pal·liar la soledat, que surtin, s'animin... 'Això és donar vida', diu Miró, content de la resposta entusiasta dels socis després de dos anys de pandèmia.

He cregut que seria profitós,  sobretot per als membres de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, i per a altra més gent de la contrada, recollir-ne l’extracte que reproduesc suquí mateix. 

Entre d’altres motius, per veure si el bon amic Manuel Miró s’anima a fer-se’n soci (i tants d’altres que han passat per entre les quatre parets del Seminari diocesà de Mallorca, a l’època que sigui).

Vet ací, doncs, el vídeo que me n’ha sortit, gràcies a l’oferta del programa a la carta que ens oferix IB3 TV. 

Per a mi, en Manuel Miró continua sent un «bon capellà LAIC», que continua «donant vida» al seu redol.

Bon profit a qui vulgui visionar-lo. Salut i coratge!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d