SABAL

En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït. Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides! Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el mini

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil.  La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores. M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats». Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral: Remarcava per damunt tot el paper

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon , doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró  , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística. Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró» .  S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró. Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund. Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana. Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan M

El primer dia del mes de gener de l’any 2021, m’havia proposat d’enviar al bon amic Sadurní Pesquero Ramon una notícia que jo creia que li podia interessar i que l’havia d’alegrar. Es tractava, ni més ni pus, que l’escrit que l'anterior mes de juny havíem lliurat al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull , perquè demanàs al papa Francesc d’intervenir a favor de la població rwandesa més maltractada pel règim dictatorial del presidet Paul Kagame.   No torbà gaire a contestar: «Estimat i recordat Cil, més una llavor teva que ha donat seu fruit. Continua sembrant i espigolant per molts i molts ANYS! Abraçades. Sadurní».  Tres mesos després, a l’abril de 2021, satisfet de veure que l’altre bon amic mallorquí, que viu i resideix al Brasil, Jordi Solivellas , es mostrava molt actiu dins el grup de whatsapp AMICS DE SEMINARI, dic a Sadurní que «si t'interessa i em passes el teu número, puc mirar de ficar-t'hi també. De moment, som una quarantena d'antics companys d'estudi

El darrer llibre que escriu i publica Sadurní Pesquero Ramon , el dedica a Sigmund Freud . N’obté molts comentaris i felicitacions nombroses, tant de part de familiars seus, com de seguidors i amics interessats a endinsar-s’hi.  Llegesc, per exemple, això que reprodueix algun article d’opinió , que considera que es tracta d’ «un llibre que no hauria de faltar mai a cap biblioteca dedicada al pare de la psicoanàlisi, per la seva aportació en un aspecte controvertit» .  Just al costat, m’arriben d’altres opinions i comentaris que no s’hi mostren tan favorables. N'hi ha que, a tall d’exemple, hi diuen això altre: "Sembla que el llibre del Sadurní et va. Com a psicòleg, crec que és interessant, però no crec que si Freud visqués avui fes les mateixes reflexions. Noves tecnologies, ecosistema, migracions, no religions, etc…" El fet és que vaig dedicar-me a fer-ne difusió a les xarxes. Se n’assabentà Sadurní i em feu arribar el seu agraïment: «Estimat Cil, gràcies davantajades p