SABAL

TRESCANT DINS EL MEU PASSAT Estampes d’uns temps viscuts Jaume Sancho Gili (Artà 1938) En bon dia de festa, santa Magdalena, em pos a llegir el llibre que m’ofereix la secretaria de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , de la qual som soci fundador amb altres antics companys d’estudis eclesiàstics.  M’agrada tant, que n’acab la lectura el dia de la festa de sant Jaume, apòstol, cinc jornades després. He de començar dient que, al llarg de la meva vida més que setantina, la meva relació personal amb l’autor artanenc, Jaume Sancho Gili , ha estat més tost minsa. Del Seminari, en record poques trobades interpersonals. Posteriorment, en ben comptades ocasions hem coincidit tots dos plegats. Com m’acostuma a passar, abans de la lectura del llibre en tenc una imatge, bastant mudada un cop n’he acabat de llegir la darrera pàgina. M’hi he passat un guster, de llegir-lo i de veure que es tracta d’un personatge nou per a mi. En tenia la idea molt resumida

La lectura del llibre que redacta des de la presó «La 1930» , mentre hi roman reclosa durant vuit anys seguits VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA , em fa veure molts caires de la seva personalitat tan singular.  Entre d’altres, la seva condició de dona creient, catòlica practicant, que topa amb no poques dificultats a l’hora d’exercir-s’hi, i que hi apareix reflectida en algunes de les mostres que ens ofereix. Setmanes i mesos després d’haver sol·licitat el mes d’abril per carta dirigida al fiscal general autorització per viatjar a Holanda i organitzar la Primera Comunió del seu fill Rist , té oportunitat de trobar-se en persona davant d’una autoritat que no dubta a mentir-li obertament.  El fiscal general li explica que segons les informacions de què disposa, sap que Victoire vol sortir del país per no fer-se present a la commemoració del genocidi comès contra els tutsis (pàg. 167). Ell vol que ella hi assistesqui per permetre-li «conèixer millor la història de Rwanda», ja que

Aquests dies d’estiu de 2020 llegesc pausadament i detenguda les pàgines del llibre «Rwanda. Entre las cuatro paredes de la 1930» . Més de tres-centes pàgines escrites per la líder democràtica rwandesa Victoire Ingabire Umuhoza , mentre es troba a la presó, reclosa durant vuit anys seguits, després d’una llarga sèrie de judicis-farsa que la condemnen injustament com a genocida, divisionista i terrorista. Em causa una impressió molt forta la descoberta que en faig, de les seves conviccions religioses, profundament arrelades i ben marcades per la pràctica creient d’una dona cristiana, adscrita amb moltes ganes a l’església catòlica. Crec que l’entenc perfectament quan es mostra lluitant per una Rwanda, pel seu país lliure i democràtic, que vol veure transformat en estat de dret on es respectin profundament els drets i les llibertats de tota la ciutadania rwandesa. Sigui de l’ètnia que sigui. Veig que, en això, s’hi mostra, d’una banda, com a lluitadora ferma per motivaci