Passen les hores i els dies... Mor la flor que avui floreix... Sapaguen les alegries de conquestes sense pes! Oh! Si et pogués donar un batec d'aquesta vida! Quantes coses jo faria que no estan al meu abast! Faria més que podria per implantar l'alegria i portar-la a tot costat, per eixugar l'amarg plorar que t'angoixa cada dia. Mentre la vida dura sols està a la meva mà comprendre la petitesa i el valor de cada instant i no cercar més enllà dels límits de ma estatura, que mai li afegiré un pam. Si me pogués despullar de tot lligam que esclavitza i de matèria i roba, nu i netejat de pintura, tot jo seria per a tu i tu, la meva mesura. Rema que rema barqueta! Vola que vola, ocellet! Així ens passen les hores prop del foc, fugint del fred. I com la filosa fila, fil per fil el vestit meu, troba la barca la riba, troba el seu niu tot ocell. Quan la vida no té fites cada hora gela de fred. Sols quimeres i alegries de mil anys fan un...