SABAL

En escoltar  Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020 ,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses.  La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat!  Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar , amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca , amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca , amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca , amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet , Jaume Vicens . Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació . L’eurodiput...

Quan encara no es coneixia google , ja hi havia qualque «xolito peruà» que, molt sàviament, em deia: «Disculpe usted mi falta de ignorancia, padrecito!»  Sempre em va deixar astorat tanta saviesa acumulada en les classes populars! Dècades després, gràcies a google gairebé tot s'arriba a saber. Fins i tot pel que fa a un estament tan fosc i tancat en si mateix, com és ara l'eclesiàstic-jeràrquic al nivell més alt, el Capítol Catedral , per exemple . A la vista d'una notícia recent, feta pública als mitjans de comunicació locals, relacionada amb el nomenament de dos «canonges nous» per a la Seu Catedral de Mallorca, un deianenc i un palmesà, per a més senyes, segons decisió adoptada pel bisbe Sebastià Taltavull , m'han entrat ganes de saber quants canonges degué nomenar el bisbe Teodor Úbeda durant el seu mandat perllongat, i quants posteriorment han estat nomenats per cadascun dels bisbes que l'han succeït els darrers anys.  Simple curiosita...

Aquest divendres, 22 de setembre, m'arriba un correu del seu gendre mallorquí, en CoquePiña Valls .  Entre d'altres assumptes, em comunica que el seu sogre, en Ricard Pedrals i Blanxart , ens va deixar el proppassat diumenge, 17 de setembre, a l’edat de 97 anys. M'impressiona fortament aquesta notícia, tot i la seva edat avançada. En pocs segons, em vénen al cap i a la memòria tantíssimes situacions viscudes i compartides... A Mallorca, a Barcelona, a la Colònia de Sant Pere, a la parròquia de Sant Ildefons, al Moviment Escolta i Guiatge... Més encara, quan el seu gendre em fa a saber que «aquests dies, mon pare m’ha fet recordar que li vàreu dedicar unes línies... Això m’ha conduït a agrair-vos aquelles paraules tan plenes d’estima i respecte adreçades al pare de la meva dona, l’avi dels meus fills...» Efectivament, me l'estim molt, el Ricard! És per a mi un dels referents més ferms que mantenc vius, en l'exercici de la tasca sacerdotal, so...

Benvolgut, benvolguda, Tant de bo et faci il·lusió assistir a la presentació del llibre. Seràs benvingut/da. Dimecres, dia 4 d'octubre de 2017, a les 19 h al Col·legi d'Advocats de Palma (La Rambla 10) Salutacions cordials, CARMEL BONNÍN

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert .  Que descansi en pau! La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull , al col·legi de sant Rafel de Palma. L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre. No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet... Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza a...

Benvingut siau D. Sebastià. Per ventura ho dic amb sa boca petita i no voldria que fós així. Desgraciadament des de fa, al manco, quaranta-sis anys que desitjava que el nostre pastor ens miràs als ulls amb esperit d’acolliment. Gràcies de tot cor. Jo també vos mir amb aquests mateixos ulls. Fa molts anys, quan vaig tornar de Burundi, allà pels anys 71, em pensava tornar a Mallorca després d’haver entregat a Burundi els millors anys de la meva joventut, il·lusionat perquè havia acomplit aquelles famoses paraules que, aleshores, entraren dins el meu cor jove: Pro ecclesia paratus ad omnia,  amb el bagatge que mos donà el rector del Seminari Pere Sureda per la futura tasca: la vida i obra de Santa Teresa i Sant Joan de la Creu, la teologia escolàstica de Sant Thomàs i companyia i l’encoratgement d’un antic missioner teatí que domés  mos ensenyà a comptar fins a deu en kirundi. Qui sap si era perquè  prenguéssim carrera comptant fins a deu, per arribar a terres...

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, - la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló . Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho... Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada!  M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat! Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre!  Amb vosaltr...

Ciutat, 28 de setembre de 2016 Benvolgut i molt admirat Sebastià: No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis . Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas... Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació , també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú , concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima. L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda , vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer...

Passades les 9 del matí, dia 6 d'abril de 2017, en bon Dijous de Passió, arriba a l'aeroport de Son Sant Joan l'autor del llibre «La primera pedra. La meva rebel·lia contra la hipocresia de l'Església» , l'ex alt càrrec del Vaticà, el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa , desposseït de les seves atribucions eclesiàstiques l'endemà mateix d'haver-se declarat públicament homosexual. L'hi esperam, amb moltes ganes, en Miquel Àngel, en Jaume Santandreu i jo mateix. Senzillament vestit amb molta cura, amb una cartera senzilla a la mà, l'acompanyam en cotxe fins als tallers de Marginàlia , al polígon de Can Valero, on s'ha d'explicar davant la premsa i la gent nombrosa que hi ha volgut acudir. La presentació corre a càrrec de Jaume Mateu , president de l' OCB i de Can Gazà-ICES , Jaume Santandreu i jo mateix, davant desenes d'assistents. Cap enllà les 14 hores, anam a dinar a Can Gazà, compartint taula amb els ocupants d...

Amb aquest titular, el diari Última Hora dedica tota aquesta pàgina (27-11-2016, pàg. 25) als capellans mallorquins secularitzats, aprofitant la visita que reté recentment el papa Francesc a un grup de capellans secularitzats, a Roma (com reflecteix la fotografia central). S'hi remarca allò que diuen quatre companys capellans: En Pere Fullana : «La Iglesia tiende a culpabilizar aspectos como el sexo, però llegará el cambio». En Jaume Gual: «Dejé de ser cura porque me enamoré y no era capaz de llevar una doble vida». En Miquel Julià : «Uno empieza en la Iglesia joven, y sigue en la trayectoria sin plantearse nada». En Jesús Fresnillo : «Me gustaría ver aire nuevo en la Iglesia, però no hay nadie joven que releve». A l'actualitat som més d'un centenar els capellans mallorquins que ens hem casat, secularitzat i deixat d'exercir com a sacerdots. Cada cas és cada cas. I els quatre casos que apareixen a la pàgina d'Última Hora així ho fan palès. ...

El núm. 42 de la revista Modèlics i Modelicons que m'acaba d'arribar, em duu a interrompre la lectura de tres llibres que, en aquests moments, són al meu punt de mira, com manifest al meu mur de Facebook :  «M'estic dedicant a llegir tres llibres summament interessants: un, publicat en català; l'altre, en castellà; i el tercer, un llibre traduït del català al castellà... A finals de mes, ja veurem què n'he extret de tots tres: « Ejido Colectivo Batopilas, su historia », del bon amic manacorí Juan Riera Fullana , publicat a Mèxic; «Operación Tiara» , llibre del bon amic manacorí Jaume Santandreu traduït per Francisco Suárez ; i «La inauguració» , del bon amic artanenc Sebastià Mesquida .» Com s'indica a l'editorial, aquest exemplar gira en gran part entorn del «fenomen de les popularment anomenades 'secularitzacions'... un fenomen molt determinant i significatiu dins la nostra Església del segle XX». Per començar, apareix el bon amic ca...

A mb la visita que uns quants amics hem girat aquest capvespre a la Casa Llarga, on      el bon amic i company de lluites socials i polítiques, el manacorí Jaume      Santandreu, s'ha volgut encadenar en defensa d'un tractament millor per a la gent     més marginada de Mallorca, m'han quedat bastant més aclarits certs aspectes que     jo tenia una mica embullats.  D ies enrere, m'havia quedat molt sorprès davant la notícia publicada als mitjans de      comunicació, on apareixia en Jaume queixant-se molt durament del comportament     de les senyores de la Casa Llarga, membres de la família Feliu Fernández. Aquestes     l'haurien comminat a abandonar la casa aquesta mateixa setmana, i en Jaume s'hi     havia enrabiat tant que semblava que tragués foc pels queixals contra les cinc     dones...! E...