Salta al contingut principal

Una jornada activa i intensa de Krzysztof Charamsa a Palma

Passades les 9 del matí, dia 6 d'abril de 2017, en bon Dijous de Passió, arriba a l'aeroport de Son Sant Joan l'autor del llibre «La primera pedra. La meva rebel·lia contra la hipocresia de l'Església», l'ex alt càrrec del Vaticà, el sacerdot polonès Krzysztof Charamsa, desposseït de les seves atribucions eclesiàstiques l'endemà mateix d'haver-se declarat públicament homosexual.

L'hi esperam, amb moltes ganes, en Miquel Àngel, en Jaume Santandreu i jo mateix. Senzillament vestit amb molta cura, amb una cartera senzilla a la mà, l'acompanyam en cotxe fins als tallers de Marginàlia, al polígon de Can Valero, on s'ha d'explicar davant la premsa i la gent nombrosa que hi ha volgut acudir. La presentació corre a càrrec de Jaume Mateu, president de l'OCB i de Can Gazà-ICES, Jaume Santandreu i jo mateix, davant desenes d'assistents.

Cap enllà les 14 hores, anam a dinar a Can Gazà, compartint taula amb els ocupants d'aquell espai tan saludable i enriquidor... i sobretaula fins passades les 17 hores...

D'acord amb la programació feta, els mateixos intervinents participam en la xerrada organitzada a Can Alcover, on prèviament Krzysztof Charamsa ha pogut parlar pels micròfons d'Ona Mediterrània, com ja havia fet anteriorment amb altres mitjans de comunicació locals.

Pot dir-se que ha estat una jornada d'aquelles que es poden qualificar d'històriques. Tal pel que fa a la societat mallorquina, que ha tengut la sort de poder comptar amb la presència d'un dels més aferrissats defensors de minories maltractades, com són LGBTI -lesbianes, gais, bisexuals, transsexual i queer-; com també les jerarquies de l'església diocesana mallorquina -que ha tengut l'oportunitat de trobar-se ben a prop d'un ex alt càrrec duna Congregació pontifícia tan eminent com és ara la Congregació per a la Doctrina de la Fe -ex sant ofici, ex santa inquisició-; com tota la gent que s'hi va atansar, tant al matí com al capvespre, i en va poder rebre explicacions, informacions, respostes i aportacions sorgides d'una ment preclara, molt ben moblada, força enriquida amb experiències d'índole diversa.

Tot fa pensar que vivim uns moments molt interessants, pel que fa als canvis necessaris en el comportament d'una església com la catòlica que, en paraules de Krzysztof Charamsa, viu massa d'esquena als avanços científics d'aquesta època nostra, no para esment a situacions de patiment que travessen tants fidels arreu del món catòlic i, en conseqüència, precisa d'emprendre nous camins que la portin a romandre fidel a l'Evangeli de Jesús.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...