Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza, Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu.

Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?»

Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny.

Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger.

En aquesta segona ocasió, hi tractam aquesta temàtica:
1. Quin bisbe volem?
2. Pla de Pastoral 2025
3. Punts calents per interioritzar

Dels quatre moderadors esmentats (Bernats, Miquel i Guillem), en aquesta segona ocasió no podem comptar, lamentablement, amb la presència de Miquel Monroig, per qüestions clíniques ineludibles...

Així i tot, arribam a ser-ne 11 els membres que hi acudim:
Catalina Bestard, Margalida Triay, Francisca Coll, Pep García M., Tomeu Suau M., Cil Buele, Jaume Sancho, Ferran Bellver, Bernat Forteza, Bernat Vicens i Guillem Ramis.

11 assistents al Teatre Parroquial de Búger

Durant unes dues hores seguides, mantenim un col·loqui interessant sobre la temàtica anunciada, conduïts i moderats primordialment per Bernat Forteza. Qui, després de fer-ne la presentació, dóna la paraula als qui volen intervenir.

A la pregunta primera sobre quin és l’objecte d’aquestes reunions programades a Búger, hi responen que no n’hi ha cap, d’objecte concret. Simplement es tracta de mantenir plegats unes converses informals sobre què feim i què podem fer, quan ens posam a analitzar la situació actual de la nostra Església.

Hi ha qui assenyala la conveniència de compartir totes aquestes inquietuds nostres amb altres grups i persones que possiblement mantenen actituds idèntiques o semblans. D’altres creuen més convenient cenyir-nos a aquest àmbit reduït de les nostres amistats més pregones.

Insisteixen en la necessitat d’afanyar-nos a fer-ne ressò i que els punts que tractam en aquestes reunions puguin esser difosos, a fi que arribin a ser coneguts per altra gent també.

A l’hora d’exposar i tractar el primer punt, sobre quin bisbe volem per a Mallorca, Bernat Vicens introdueix una llista de característiques que considera cabdals a l’hora de disposar d’un bisbe que, entre d’altres actituds, sigui capaç de mantenir una més bona relació amb els elements crítics de la diòcesi. Hom es demana a què ve abordar tot un nou Pla de Pastoral, quan l’anterior de l’any 2020 encara roman sense estrenar? N’hi ha que ho veueun com qui fa retxes dins l’aigua. Mentre que afirmen desitjar tenir un bisbe que s’assembli poc al que tenim ara. Avui ja no serveix, davant la buidada creixent i constatable dels temples i les parròquies, com no s’havia vist mai fins ara. Demanen que sigui persona cristiana amb mentalitat canviada. Ben disposada a dur endavant les conclusions del Sínode universal. Amb ganes d’obrir hospitals de campanya per a la gent ferida. Que contribuesqui positivament a empoderar laics i dones. Que obri més encara la nostra Església al diàleg amb la societat i amb la resta de confessions religioses. Que sigui líder en el servei als germans més vulnerables. Que tengui com a referent històric l’elecció popular del laic, catecumen, no clergue, proclamat bisbe de Milà, Sant Ambròs, pare de l’Església, qui introdueix un estil de vida totalment nou, repartint els béns entre els més pobres. Que pari esment al que manifesta Celestí, el bisbe de Roma, per a qui «cap bisbe no ha de ser imposat». Es manifesten obertament contraris al sistema actual, totalment obsolet, de l’elecció que fan dels bisbes i papes a l’interior de l’Església catòlica. Valoren molt positivament el tomb que s’afanya a fer el papa Francesc, qui està contribuint de manera evident a incrementar arreu del món la credibilitat de l’Església catòlica als ulls de la gent del nostre temps. Assumeixen que estimam l’Església, conscients que no hi encaixam i que vivim un temps postconciliar d’esperances frustrades. Aspiram a reimaginar-nos una Església nova, més evangèlica i no tan vaticana.

Guillem Ramis n’amplia totes aquestes aportacions. I afegeix que, després d’haver-se dedicat a estudiar-ho en profunditat, considera que s’ha de revisar la successió apostòlica a la llum del Nou Testament. Cal que parem més esment al seu desenvolupament degradant. Hem d’analitzar amb major profunditat la situació vaticanista. Hem de veure què podem fer i què hem de fer.

Critica el llenguatge de les jerarquies eclesiàstiques, totalment incomprensible per a la gent d’avui dia. Considera que és per les obres i no tant per les paraules com ens hem de fer conèixer en tant que cristians. Als inicis de l’era cristiana, no hi ha bisbes. Avui tampoc no n’hem de mester, ni de bisbes ni de papes. Si a la nostra església no hi ha joves, no tenim futur. La manca de salut del papa, motiu per a ser inhabilitat. Recomana la lectura d’un llibre publicat l’any 1998: «Quina església volia Jesús?» Assenyala com una de les grans mancances de l’Església catòlica el papat amb el seu poder absolut, que es contradiu obertament amb el servei evangèlic de confirmar els germans en la fe. No s’estan fent passes decisives cap a la reforma necessària de l’Església. Mentre que els protestants ofereixen una altra manera de fer església com a comunitat. El bisbe que volem? Un administrador de la comunitat, motor del canvi en profunditat, del tot necessari.

Les aportacions que s’hi fan són nombroses i diverses. En remarcaria les que hi fa Tomeu Suau Mayol sobre aquest primer punt relacionat amb el bisbe que volem per a la nostra diòcesi de Mallorca. No s’hi talla la llengua. Volem un bisbe tan intel·ligent com savi i senzill. Coherent amb allò que diu i fa. Que puguem valorar-lo molt més pel seu tarannà evangèlic. Que el vegem més ben rodejat de gent vàlida, que li faci conèixer millor la realitat actual i que no li n’amagui els aspectes més negatius. Més que prendre com slògans propostes de la Sinodalitat, que dugui a terme una participació real i efectiva de seglars compromesos en la vida de la comunitat. Que faci desaparèixer qualsevol mostra o signe de clericalisme, avui dia del tot ranci i estantís. Que vagi molt més enllà de limitar-se al manteniment de misses i a tapar forats com sia. Que les realitats d’església no romanguin en desconnexió i desconeixement de les realitats socials. Que hi hagi la consciència clara que el temps de la cristiandat ja ha passat, tot i que n’hi hagi que l’enyoren, i molt. Que s’oposi fermament a qui actua contra la línia renovadora del papa Francesc.

Resultaria difícil assenyalar totes i cadascuna de les intervencions nombroses que s’hi fan (caldria haver-le enregistrat, en àudio o vídeo, per obtenir-ne tot el contengut). Per això, em limit a remarcar-ne aquestes dues:

La d’en Pep García M. qui ens parla del compromís cristià que comporta la Fundació Trobada, l’únic alberg que aixopluga gent sense sostre en tota la comarca del Llevant de Mallorca, a Manacor. Lamentablement és una iniciativa cristiana que no compta per res dins l’Església. Tot i que sorgeix com a compromís cristià, i de manera que arriba a implicar-hi les administracions públiques. Viu lligada a un grup de reflexió cristiana que s’inspira en «Jesús: Aproximación Histórica» de José Antonio Pagola (PPC Editorial), un relat viu i apassionant de l’actuació i el missatge de Jesús de Natzaret, basat en estudis rellevants sobre la figura històrica de Jesús.

Finalment, i passant per alt les nombroses intervencions crítiques de Margalida Triay (qui es mostra obertament contrària al clericalisme imperant avui dia a l’interior de l’Església catòlica), voldria parar esment al que manifesta Francisca Coll: Avui dia no podem anar amb el vestit de Primera Comunió. Reconeixent que no sap ben bé on està fallant l’Església, s’adona que «no anam de cap de les maneres així com hauríem d’anar». La societat ha canviat molt i sembla que les jerarquies eclesiàstiques no volen canviar gaire...

Cartell anunciador de la trobada a Búger

Ja em disculparan tots els que hi han dit la seva i no queda reflectida en aquesta informació que m’afany a passar a qui pugui tenir-hi un cert interès.

Sembla que a aquestes dues trobades, n’han de seguir d’altres... 

De moment, el més immediat que ens queda és la XII DIADA CULTURAL D’AMICS DEL SEMINARI DE MALLORCA, AL MONESTIR DE LA REAL, EL PROPER DISSABTE, 3 DE MAIG, A PARTIR DE LES 9:15 DEL MATÍ. (A veure si ens hi apuntam, JA!)

Salut i coratge!

NOTA:
Ja estaria bé que, per part dels assistents, se n'ampliàs la informació, bé sigui mitjançant comentaris afegits a aquest escrit, bé sia amb escrits propis que en difonguin altres punts tractats i intervencions fetes.