SABAL

Tot d'una que vaig assabentar-me que s'organitzava un acte de presentació d'un llibre, a Manacor, sobre aquest bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, en Miquel Riera Alcover, vaig fer tots els possibles per acudir-hi.  I això que, durant el trajecte en cotxe, caigué damunt Mallorca una forta descàrrega de pluja, vent, fred i neu com jo no recordava haver vist mai al llarg de la carretera. A la sala d'actes de la seu de la Institució Pública Mossèn Antoni Maria Alcover plena de gent, tenguérem l'oportunitat d'escoltar mitja dotzena de persones que hi varen intervenir -quatre dones i dos homes-: Bàrbara Sagrera , gerent de la institució; M. Magdalena Gelabert , autora del pròleg; Llucia Serra, autora de l'estudi introductori dels «Somnis de balancí» ; Gabriel Barceló Bover , l'autor del llibre; Andreu Mesquida , nebot major d'en Miquel Riera Alcover, i Catalina Riera , batlessa de Manacor Amb les inte...

Bona gent: Si encara m'aguantau i teniu ganes de compartir o rebutjar el que llegiu m'agradaria m'ho féssiu saber. Vos ho agrairé. Salut i coratge. La intoxicació mediàtica Agafau qualsevol diari de tirada nacional, un llapis i una fulla de paper. Anau apuntant tots epítets despectius i adjectius qualificatius que impliquen defectes o malifetes dirigits contra el procés independentista i els seus dirigents. Veureu que llegint dos o tres articles que tractin “el problema català”, ben aviat omplireu una plana de destralejades. El mateix podeu fer mirant qualsevol canal de televisió en castellà, sigui a les noticies, debats, opinadors i vos afartareu d’afirmacions que menyspreen i dejecten tot quan t han fet o volen fer els independentistes. Mirau el que he replegat en una estoneta llegint tres diaris de tirada nacional. A quasi tot hi podeu afegi r independentista o secessionista i si és refereix a persones ja sabeu de qui parlen: “ Ó rda...

Bona gent: Diuen que pot matar més una ploma que set canons, però jo me conform amb afrontar alguns supòsits que circulen sense fonament i no sé si l'encert. Voltros ho direu, si en teniu ganes. I Sempre agrairé qualsevol comentari. Salut, força i resistència. Autodeterminació dels pobles d’Europa No és un imperatiu categòric que l’actual configuració dels estats europeus hagi de ser eterna. De fet ha anat canviant durant la història i els estats europeus d’avui són relativament joves. González Pons del PP no fa gaire digué en el Parlament Europeu: “Si España se rompe por Cataluña, una fila de fichas de dominó la seguirà en todo el continente”. Pocs dies després el President de la Comissió Europea, el luxemburguès Juncker , deia: “Si permetem, encara que no sigui un assumpte nostre, que Catalunya s’independitzi, també ho faran altres i això no m’agrada. No vull una UE que en 15 anys estigui formada per 90 països”. Tant un com l’altre sense f...

Quan falta exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen reclosos a presons espanyoles de Madrid. Esper i desig que els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta. Visca la República Catalana! Vet ací el text d'aquesta missiva meva personal: «Des de Mallorca estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vare...

PERE BARCELÓ: Per indicació de Pere Barceló Barceló, s'hi reprodueix aquest escrit del 3 de novembre de 2017: Los sacerdotes casados celebran 40 años de “protesta conjunta” "Jesús no puso esta condición a los Doce" "La Iglesiacatólica pone condiciones a Dios" Hoy, Jesús ayudaría a los pastores de las comunidades a que fueran buenos maridos o esposas y padres, y pastores de la comunidad (Rufo González).- Cuarenta años de Jesús "llamando a la puerta" (Apoc 3, 20) La Iglesia católica, en sus instancias más altas, no ha percibido a Jesús de Nazaret que "llama a su puerta, ni le oye, ni le abre, ni, por tanto, le deja entrar en su casa y cenar juntos" (Apoc 3, 20). Es Jesús, a través de los sacerdotes casados, de sus organizaciones, de su historia y congresos..., el que viene llamando incansablemente a las puertas de la Iglesia Católica. Pide restaurar la libertad en la disciplina: que lo que "antes se r...

Bona gent: Això no té aturall i dóna per mil comentaris. Ja direu coses si voleu, podeu i el genit vos hi arriba. Jo obert a quan pugueu dir i agraït. Salut i resistència. Mariano Sembla una contradicció i un absurd que essent llegítima una opció política independentista, com reconeix tothom, mai es pugui aconseguir-se la independència, malgrat així ho volgués una majoria significativa, perquè la totèmica Constitució diu que Espanya és una nació indivisible, i l’Estat diu que mai no permetrà la secessió de Catalunya, ni de cap altra nacionalitat espanyola. Bé idò, en aquestes ens trobam, maldament la història recent d’Espanya i de molts de països europeus demostra que les secessions han estat prou freqüents. Per malaltissa i enconada que sigui la relació d’una bona part del poble català amb la resta de l’Estat espanyol i viceversa, més enllà de quines siguin les raons i els responsables d’aquesta desavinença, tal i com estan les coses pareixeria no queda més q...

MNS, SEBASTIÀ TALTAVULL, JA ÉS EL NOSTRE BISBE DE MALLORCA. Dia 22 de maig, amb ocasió de donar una conferència a Campanet sobre les meves vivències amb Mn. Llorenç Riber, poeta i lletrat, fill del poble ,amb qui, essent vicari, vaig viure els darrers anys de la seva vida, a on hi estava present Mns. Sebastià Taltavull , en aquell moment Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, vaig aprofitar un acte tan solemne per demanar-li, amb la poesia subsegüent d'estrofes sàfiques d'origen grec, que se quedàs entre nosaltres, ja Bisbe de Mallorca.   L'hi arribar tant al cor que, ja clausurat l'acte, me digué: "Moltes gràcies, Agustí. M'haveu emocionat tant que les paraules no em sortien". Doncs, el nostre desig, de que se quedàs entre nosaltres ja Bisbe de Mallorca s'ha complit. Segons el meu parer, tenim un Bisbe a Mallorca a semblança del Papa, Francesc, a Roma. A MNS. SEBASTIÀ TALTAVULL, BISBE, DEMANAT-LI SE QUEDI A MALLORCA...

Si pens és perquè visc.     LA TARDOR ÉS TEMPS DE SEMBRAR. SEMBREM, IDÒ...                 Agustí Serra Soler.                                    LA TARDOR     Acaba l'estiu i comença la tardor. I els pagesos en dies ennigulats, en poques hores de sol o en matins plujosos, surten a sembrar.     Jo, com bon pobler, fill de família camparola, ho he vist dels meus pares, marjalers d'avior. També a Sóller i per tot el món la tardor obliga sembrar  llavors de tota classe, somniant  en una bona anyada.     Tota la nostra vida, tant  d'agricultors com de menestrals, n'és una sembrada llarga de quimeres i fantacies, escampant llavors dels nostres "curriculum's vitae" (de les voltes que hem donat en la nostra vida), cercant fe...

Si pens és perquè visc.                  DOLÇA CATALUNYA..., AI, SI TU T'ALLUNYES,                        QUI QUEDARÀ SOL?.                 Dolça Catalunya,                 units, un sol cor!.                 Ai, si tu t'allunyes,                 qui quedarà sol    ? Jo no som polític, jo no som separatista; jo som aquell que fa 46 dies us vaig contar , -omplint 2 planes i mitja, en el número extraordinari del "SÓLLER" per les festes de San Bartomeu-, qui era el Rei En Jaume I, i  quan partí el dia 5 de setembre de 1223, 3 mesos abans de la conquista de Mallorc...

Bona gent: Aquesta gent del PP i aliats no donen respirall i jo no tenc aturall, he de compartir els meus pensaments, que és una manera catàrquica de processar la indignació. Digau el que trobeu i vos ho agrairé. Salut i resistència. Ferides Hi ha ferides que deixen cicatriu i les cicatrius són el record permanent d’un mal sofert. Quasi tots el pobles tenen cicatrius d'històries desagradables. La guerra civil va deixar ferides que encara no han tancat i la memòria del que passà està viva. Catalunya té moltes cicatrius i algunes molt antigues estan ben presents dins la memòria i remouen indignacions perquè feriren la seva dignitat. Felip V, 11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta, amb la derrota, la pèrdua dels furs, la centralització i la imposició del castellà, encara supuren dins l’imaginari català. Si botam al 1934 l’aniquilació de la curta República Catalana proclamada per Companys i el seu posterior ominós judici i l’assassinat són petjades g...

MAI NO HE ENTÉS QUE PUGUI HAVER-HI JUTGES MOLT BONS, BONS I DOLENTS. Agustín Serra Soler. No he comprès mai -ho dic amb tota sinceritat- que se pugui dir : -"No, hi presidirà un jutge molt bo, i dels seus..., no els condemnarà..." El mateix puc dic dels missèrs: -"Han agafat un advocat molt bo, aquests "ricatxos" ho aconseguiran...; - "bé, el missér que han contret és bo..., ja ho verem que faran..."; -"què va! el missér, és un missér d'ofici,,,, no farà res." Això és possible, si "la justícia és igual per a tots"?. És just que a un lladre, mig mort de fam, pobre d'encarnadura, el duguin a la presó perquè ha robat una gallina, i, a un, a tants i a tants, -que roben a milions d'euros de les arques públiques i de les caixes a on se guarden els doblers guanyats per els jornalers, estalviats per les famílies que no poden arribar a final de mes-, els vèiem amb luxusos "yates...

Si pens és perquè visc. FORNALUTX, "UN DELS POBLES MÉS BELLS D'ESPANYA" SE VESTEIX DE FESTA. Agustí Serra Soler. Jo estim Fornalutx no perquè sigui un dels pobles més bells d'Espanya. Jo estim Fornalutx perquè m'endinsat carrer per carrer, casa per casa, família per família i he compartir alegries i penes, des dels padrins, pares i fills en jovintut i infantesa, testimoniant els seus matrimonis i batetjant els nous nats. Malalts he estat al seu calçal de llit i difunts, jo present, en el cementeri, hi he estat per dir-los l "A DÉU" etern i desitjar-los la pau merescuda. Tot jo en cada família i cada família vora meu. A Fornalutx hi he viscut els meus anys de maduresa amb respontabilitat d'entrega total, amb somnis que, per causes no fidels al poble i, sí, contra el poble, no he vist acomplits i em retronen, encara, dins el meu cor. Somnis, que Forna...