Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Fornalutx, bell poble


Si pens és perquè visc.
FORNALUTX, "UN DELS POBLES MÉS BELLS D'ESPANYA"
SE VESTEIX DE FESTA.
Agustí Serra Soler.
Jo estim Fornalutx no perquè sigui un dels pobles més bells d'Espanya.
Jo estim Fornalutx perquè m'endinsat carrer per carrer, casa per casa, família per família i he compartir alegries i penes, des dels padrins, pares i fills en jovintut i infantesa, testimoniant els seus matrimonis i batetjant els nous nats. Malalts he estat al seu calçal de llit i difunts, jo present, en el cementeri, hi he estat per dir-los l "A DÉU" etern i desitjar-los la pau merescuda. Tot jo en cada família i cada família vora meu.
A Fornalutx hi he viscut els meus anys de maduresa amb respontabilitat d'entrega total, amb somnis que, per causes no fidels al poble i, sí, contra el poble, no he vist acomplits i em retronen, encara, dins el meu cor. Somnis, que Fornalutx, ja despert i afortunat, posseiria com amo, i transmitria la realitat de quantitats amb notable augment cada anys, incloses dues grans cases, una d'elles amb jardí esplèndit, avui, factibles Recidéncies pels nostres vells, emparades i sostengudes per elles mateixes, de generació en genaració. Somnis per mi subscrits davant notari. Ai, si jo vos comptàs les voltes que vaig haver de donar per arribar a: "TOT EL QUE NOSALTRES DOS TENIM HO DEIXAM AL POBLE". Tot aquest llegat s'ha esfumat. On és?
De Fornalutx és la família que he format, saltant barreres aixecades durant segles i tengudes per sagrades fins fa dos dies. Ai! Déu meu! El temps ens ha donat la raó, i el descontentament de llavors s'ha convertit amb "el vist i plau", clar i popular de tota la gent.
Tenc motius dessobre per avui celebrar amb els fornalutxencs el certificat, pregonat als 8 vent, que "FORNALUTX ÉS UN DELS POBLES MÉS BELLS D'ESPANYA".
No puc fer altra cosa, en estes festes patronals, i no m'ho trobeu lleig, que tirar-li "amoretes" i dir-li paraules dolces que em surten de l'ànima.
FORNALUTX, T'ESTIM.
Com una joveneta polida i pulcra, que espera tota alegre i elegant la visita del pobles veïns que estima, Sóller, Biniaraix, Deià, i les villes amigues de més enllà del Vall com són Palma i els pobles del pla, Fornalutx roman -cada any- assossegat però mai inquiet vivint les seves festes patronals en el lloc més bell de la Vall de Sóller.
Fornalutx, com diamant incrustat a una corona, obrat en caires diferents de muntanyes precioses, expresament creades per envoltar Mallorca, ofereix tota la tradició d'un poble fecund i noble, ple de gràcia, d'estima, de llums distintes dins el requadre de la història mallorquina i de la seva pròpia història que el fa únic.


ENHORABONA FORNALUTXENC
Us felicit. Desgraciat aquell que hi viu sense assaborir el caliu amorosivol que cova dins les entranyes que engendraren, donaren a llum, alletaren i engrandeixen Fornalutx.
Venturós qui l'estima amb tot l'entusiasme d'una intel'ligència generosa, despullat d'egoisme, que mata el poble i ofega les bones disposicions per a l'audàcia dels qui es posen endevant de fer que Fornalutx sigui el poble de sempre.
Venturós qui aprofunditza l'encís de la pau; que serena l'avanç i la vida del poble: dins les enemistats fa renèixer la reconciliació; dins la rudesa engrandeix la cultura; dins els vicis, els desenfrens i la drogadicció reviscola la llibertat, la moralitat, l'exemplaritat, la bondat.
En un món en crisi universal, el poble intel'ligent viu la suavitat i la quietud a l'ombra de les oliveres seculars; respira el perfum tranquil'lisador dels tarongers; descansa reflexiu, recolzat a la soca de les alzines; reforsa l'unitat del bes defensor dels robusts marges que donen cara a tempestats i pluges destructores. Un poble no dividit per baralles, abraçat amb tots els veins que conviu amb ells talment com estan nostres cases, encreuades unes amb les altres, fetes a la manera dels castells en defensa contra els enemics, escoltant el murmuri de les aigues netes de torrents i riarols que l'envolten.
I, ara, deixau-me, des de la plaça, pujar per l'escolonada ampla i, arribat ja al replà de la Parròquia, asseure'm a l'escaló del seu portal, no per plorar, sí per reflexionar i recordar quan la Parròqia fou la força d'unitat, poble, Ajuntament, les monge; amb portes obertes de nit i de dia. Avui, la veig com velleta molt estimada pel poble, polida, però duita a una residència, on si troba ben atesa, visitada cada setmana, amb festetes, de tant en tant, i, més, el dia del seu Sant. En total silenci l'orgue que val un món per antiquitat, renovellat; i la campana, que el poble ha vist pujar al campanar, que porta el meu nom, sols gemega per tocar de mort.
Perdonau-me fornalutxecs. Trobau estrany que pensi així al meus 87 anys?
Acab amb una dita del clàssic llatí, Séneca, nascut a Córdoba (Península Ibèrica), segle 1 abans Crist:
"CRINEMQUE VOLANTIA SIDERA DUCUNT, SIC POPULUS EX QUO NOBILES NASCUNTUR HOMINES".
"Les estrelles, quan volen, arrastren la seva caballera vistosa i resplendent, aixi també el poble d'on neixen nobles els seus fills, la seva història arrossega llum i exemple". I en ell s'hi viu la bellesa d'un poble dels més bells d'Espanya.
Molts d'anys, Fornalutx, del qui vos estima
Agustí Serra Soler.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an