Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Fornalutx, bell poble


Si pens és perquè visc.
FORNALUTX, "UN DELS POBLES MÉS BELLS D'ESPANYA"
SE VESTEIX DE FESTA.
Agustí Serra Soler.
Jo estim Fornalutx no perquè sigui un dels pobles més bells d'Espanya.
Jo estim Fornalutx perquè m'endinsat carrer per carrer, casa per casa, família per família i he compartir alegries i penes, des dels padrins, pares i fills en jovintut i infantesa, testimoniant els seus matrimonis i batetjant els nous nats. Malalts he estat al seu calçal de llit i difunts, jo present, en el cementeri, hi he estat per dir-los l "A DÉU" etern i desitjar-los la pau merescuda. Tot jo en cada família i cada família vora meu.
A Fornalutx hi he viscut els meus anys de maduresa amb respontabilitat d'entrega total, amb somnis que, per causes no fidels al poble i, sí, contra el poble, no he vist acomplits i em retronen, encara, dins el meu cor. Somnis, que Fornalutx, ja despert i afortunat, posseiria com amo, i transmitria la realitat de quantitats amb notable augment cada anys, incloses dues grans cases, una d'elles amb jardí esplèndit, avui, factibles Recidéncies pels nostres vells, emparades i sostengudes per elles mateixes, de generació en genaració. Somnis per mi subscrits davant notari. Ai, si jo vos comptàs les voltes que vaig haver de donar per arribar a: "TOT EL QUE NOSALTRES DOS TENIM HO DEIXAM AL POBLE". Tot aquest llegat s'ha esfumat. On és?
De Fornalutx és la família que he format, saltant barreres aixecades durant segles i tengudes per sagrades fins fa dos dies. Ai! Déu meu! El temps ens ha donat la raó, i el descontentament de llavors s'ha convertit amb "el vist i plau", clar i popular de tota la gent.
Tenc motius dessobre per avui celebrar amb els fornalutxencs el certificat, pregonat als 8 vent, que "FORNALUTX ÉS UN DELS POBLES MÉS BELLS D'ESPANYA".
No puc fer altra cosa, en estes festes patronals, i no m'ho trobeu lleig, que tirar-li "amoretes" i dir-li paraules dolces que em surten de l'ànima.
FORNALUTX, T'ESTIM.
Com una joveneta polida i pulcra, que espera tota alegre i elegant la visita del pobles veïns que estima, Sóller, Biniaraix, Deià, i les villes amigues de més enllà del Vall com són Palma i els pobles del pla, Fornalutx roman -cada any- assossegat però mai inquiet vivint les seves festes patronals en el lloc més bell de la Vall de Sóller.
Fornalutx, com diamant incrustat a una corona, obrat en caires diferents de muntanyes precioses, expresament creades per envoltar Mallorca, ofereix tota la tradició d'un poble fecund i noble, ple de gràcia, d'estima, de llums distintes dins el requadre de la història mallorquina i de la seva pròpia història que el fa únic.


ENHORABONA FORNALUTXENC
Us felicit. Desgraciat aquell que hi viu sense assaborir el caliu amorosivol que cova dins les entranyes que engendraren, donaren a llum, alletaren i engrandeixen Fornalutx.
Venturós qui l'estima amb tot l'entusiasme d'una intel'ligència generosa, despullat d'egoisme, que mata el poble i ofega les bones disposicions per a l'audàcia dels qui es posen endevant de fer que Fornalutx sigui el poble de sempre.
Venturós qui aprofunditza l'encís de la pau; que serena l'avanç i la vida del poble: dins les enemistats fa renèixer la reconciliació; dins la rudesa engrandeix la cultura; dins els vicis, els desenfrens i la drogadicció reviscola la llibertat, la moralitat, l'exemplaritat, la bondat.
En un món en crisi universal, el poble intel'ligent viu la suavitat i la quietud a l'ombra de les oliveres seculars; respira el perfum tranquil'lisador dels tarongers; descansa reflexiu, recolzat a la soca de les alzines; reforsa l'unitat del bes defensor dels robusts marges que donen cara a tempestats i pluges destructores. Un poble no dividit per baralles, abraçat amb tots els veins que conviu amb ells talment com estan nostres cases, encreuades unes amb les altres, fetes a la manera dels castells en defensa contra els enemics, escoltant el murmuri de les aigues netes de torrents i riarols que l'envolten.
I, ara, deixau-me, des de la plaça, pujar per l'escolonada ampla i, arribat ja al replà de la Parròquia, asseure'm a l'escaló del seu portal, no per plorar, sí per reflexionar i recordar quan la Parròqia fou la força d'unitat, poble, Ajuntament, les monge; amb portes obertes de nit i de dia. Avui, la veig com velleta molt estimada pel poble, polida, però duita a una residència, on si troba ben atesa, visitada cada setmana, amb festetes, de tant en tant, i, més, el dia del seu Sant. En total silenci l'orgue que val un món per antiquitat, renovellat; i la campana, que el poble ha vist pujar al campanar, que porta el meu nom, sols gemega per tocar de mort.
Perdonau-me fornalutxecs. Trobau estrany que pensi així al meus 87 anys?
Acab amb una dita del clàssic llatí, Séneca, nascut a Córdoba (Península Ibèrica), segle 1 abans Crist:
"CRINEMQUE VOLANTIA SIDERA DUCUNT, SIC POPULUS EX QUO NOBILES NASCUNTUR HOMINES".
"Les estrelles, quan volen, arrastren la seva caballera vistosa i resplendent, aixi també el poble d'on neixen nobles els seus fills, la seva història arrossega llum i exemple". I en ell s'hi viu la bellesa d'un poble dels més bells d'Espanya.
Molts d'anys, Fornalutx, del qui vos estima
Agustí Serra Soler.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...