AGUSTÍ SERRA: El nostre bisbe de Mallorca

MNS, SEBASTIÀ TALTAVULL, JA ÉS EL NOSTRE BISBE DE MALLORCA.

Dia 22 de maig, amb ocasió de donar una conferència a Campanet sobre les meves vivències amb Mn. Llorenç Riber, poeta i lletrat, fill del poble ,amb qui, essent vicari, vaig viure els darrers anys de la seva vida, a on hi estava present Mns. Sebastià Taltavull, en aquell moment Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, vaig aprofitar un acte tan solemne per demanar-li, amb la poesia subsegüent d'estrofes sàfiques d'origen grec, que se quedàs entre nosaltres, ja Bisbe de Mallorca.

L'hi arribar tant al cor que, ja clausurat l'acte, me digué: "Moltes gràcies, Agustí. M'haveu emocionat tant que les paraules no em sortien".

Doncs, el nostre desig, de que se quedàs entre nosaltres ja Bisbe de Mallorca s'ha complit. Segons el meu parer, tenim un Bisbe a Mallorca a semblança del Papa, Francesc, a Roma.

A MNS. SEBASTIÀ TALTAVULL, BISBE, DEMANAT-LI SE QUEDI A MALLORCA.

Benvingut sigueu, quedau-vos aquí.

Tenir un amic, un germà, un pare

retira la fosca i retorna la llum,

fa néixer un nou dia.

La solaritat de la llum i fosca

mai no nega el Bé a causa del mal,

tant un, com bé l'altre, són el testimoni

d'un mateix Sol.

No és bo situar-nos, tot és relatiu.

Pressentir l'amor. L'amor ens confirma

i ens diu a les clares que la Veritat

sempre, sempre sura.

La llum per nosaltres mai no mata l'ombra,

sí, per nosaltres l'ombra vol la Llum.

Recobrem el temps, l'amor dóna vida.

Confiam en Vos.

Tots hem de donar, no el que tenim,

sí, el que som per dominar el mal.

Alabat sigui Déu! Ens ha arribat l'hora

d'obrir les portes.

Som ja massa rics per mendigar del poble,

quan de nosaltres el poble es fa lluny;

no posem barreres entre ell i nosaltres,

que entri aire fresc.

Molt estimat Bisbe! A Mallorca sou

qui endavant caminau dins crisis molt greus.

No podreu curar totes les ferides,

però, sí, besar-les.

Mallorca és vostra, Menorca canostra,

nostra bella llengua nostra heretat,

les mateixes ones besen nostres Illes.

Som germans, quedau.

Agustí Serra Soler.

Sóller, maig de l'any 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Més informació

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español dècades enrere... En adonar-me que el termini d...

Més informació

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog