Salta al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: El nostre bisbe de Mallorca

Imatge
Escrita per

MNS, SEBASTIÀ TALTAVULL, JA ÉS EL NOSTRE BISBE DE MALLORCA.
Dia 22 de maig, amb ocasió de donar una conferència a Campanet sobre les meves vivències amb Mn. Llorenç Riber, poeta i lletrat, fill del poble ,amb qui, essent vicari, vaig viure els darrers anys de la seva vida, a on hi estava present Mns. Sebastià Taltavull, en aquell moment Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, vaig aprofitar un acte tan solemne per demanar-li, amb la poesia subsegüent d'estrofes sàfiques d'origen grec, que se quedàs entre nosaltres, ja Bisbe de Mallorca. 
 L'hi arribar tant al cor que, ja clausurat l'acte, me digué: "Moltes gràcies, Agustí. M'haveu emocionat tant que les paraules no em sortien".
Doncs, el nostre desig, de que se quedàs entre nosaltres ja Bisbe de Mallorca s'ha complit. Segons el meu parer, tenim un Bisbe a Mallorca a semblança del Papa, Francesc, a Roma.

A MNS. SEBASTIÀ TALTAVULL, BISBE, DEMANAT-LI SE QUEDI A MALLORCA.
Benvingut sigueu, quedau-vos aquí.
Tenir un amic, un germà, un pare
retira la fosca i retorna la llum,
fa néixer un nou dia.

La solaritat de la llum i fosca
mai no nega el Bé a causa del mal,
tant un, com bé l'altre, són el testimoni
d'un mateix Sol.
No és bo situar-nos, tot és relatiu.
Pressentir l'amor. L'amor ens confirma
i ens diu a les clares que la Veritat
sempre, sempre sura.

La llum per nosaltres mai no mata l'ombra,
sí, per nosaltres l'ombra vol la Llum.
Recobrem el temps, l'amor dóna vida.
Confiam en Vos.
Tots hem de donar, no el que tenim,
sí, el que som per dominar el mal.
Alabat sigui Déu! Ens ha arribat l'hora
d'obrir les portes.

Som ja massa rics per mendigar del poble,
quan de nosaltres el poble es fa lluny;
no posem barreres entre ell i nosaltres,
que entri aire fresc.

Molt estimat Bisbe! A Mallorca sou
qui endavant caminau dins crisis molt greus.
No podreu curar totes les ferides,
però, sí, besar-les.

Mallorca és vostra, Menorca canostra,
nostra bella llengua nostra heretat,
les mateixes ones besen nostres Illes.
Som germans, quedau.

Agustí Serra Soler.

Sóller, maig de l'any 2017.
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Escrita per
Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...
7 comentaris
Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Escrita per
Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

Escrita per
      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...
1 comentari
Més informació