SABAL

Per les notícies que m’arriben avui fins a la ciutat nordenca de Piura on em trob, en bon darrer dia del mes de juliol, festa de sant I gnasi de Loiola , la jornada d’ahir a Lima arreplega la notícia del comiat definitiu que li reten, al bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaría , els seus familiars i les seves amistats més properes. Darrer comiat dispensat a n'Anselm, a la ciutat de Lima Agraesc a n’ Elvira , la seva esposa peruana, l’enviament que m’adreça amb imatges d’una trobada molt emotiva amb el personal del Col·legi de San José , on ella va treballar. És l'ndret de Lima on vetlen les restes mortals de n’ Anselm, de cos present. Entre molta d’altra gent que m’imagín que deu ser personal treballador de la casa, hi veig molt emocionada la seva filla Micaela Álvarez Calmet , i la mateixa Elvira ben abraçada del seu nét Julián , vora el baül amb la fotografia de n’ Anselm als peus d’una imatge del Crist ressuscitat. N'Elvira agraeix la presència i el suport reb...

Conec i tract de prop per primera vegada mossèn Jaume Serra i Adrover l’any 1956, quan faig el segon curs de llatinista al Seminari diocesà de Mallorca. Ell, aleshores, va destinat a la meva parròquia, la Santíssima Trinitat, de Palma, com a «capellà en pràctiques» en allò que anomenen «convictori sacerdotal». La darrera vegada, de què en tenc record, succeeix vint anys després, quan tots dos ens retrobam al Perú, en tasques «missioneres»: ell a la parròquia de Sant Joan Maria Vianney, de Lima, i jo a un milenar de quilòmetres lluny, la parròquia Verge del Rosari, al barri de Sant Martí, a Piura. Abans, tenim oportunitat de col·laborar tots dos dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca : ell, com a consiliari de l’ Agrupament Mossèn Alcover , a la parròquia de Crist Rei, de Manacor, i jo com a consiliari diocesà del Guiatge, i dels agrupaments escoltes Jaume I, Verge de Lluc, Ramon Llull, Reina Constança, etc. Recollint dades que figuren al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca ,...

Mentre m’afany a mirar d’enllestir unes MEMÒRIES MEVES que recullin dades autobiogràfiques (per a qui pugui tenir-hi un cert interès), m’adon que avui FA EXACTAMENT 45 ANYS que el bisbe nord-americà de Chimbote (Perú), monsenyor Santiago Burke , O.P., em lliurà el nomenament oficial com a rector de la parròquia situada a la Vall dels rius Santa i Lacramarca, al departament peruà d’Ancash. Vaig treballar-hi un temps, amb els companys mallorquins Miquel Mulet , Miquel Company , Paco Suárez , Tomeu Morey i Anselm Álvarez,  a més d'altres col·laboradors peruans i estrangers. Com passa el temps! Com discorre el nostre pas per aquest món! Gràcies a la Vida, que m’ha donat tant! El meu carnet d'Agent Pastoral a Chimbote «1978.- L’any en què el papa Joan Pau II inicia el seu pontificat. El dia de la festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, arriba a les meves mans la comunicació del nomenament oficial que el bisbe de la Prelatura de Chimbote m’atorga com a rector de la p...

  Seguint per la selva amazònica peruana, el bon amic Jaume Muntaner Rullan , el mes d’agost de 1966 passa per Iquitos, en vol de la companyia aèria peruana Faucett i amb companyia de Sebastià Arrom . És un dels indrets de la selva amazònica peruana que jo no conec. No hi he estat mai, tot i que n’he sentit a parlar moltíssim, per part d’altres companyes i companys de Mallorca que s’hi han atansat. En Jaume i els mallorquins empren el cotxe del bisbe de la diòcesi amazònica a l’hora de recórrer tota la ciutat. Visiten el barri de Betlem,  situat a la vorera del riu Amazones on transita un vaixell de guerra de la Marina Peruana. Es tracta del barri «més pobre i miserable d’Iquitos», segons anota en Jaume,. Durant mitja hora seguida, hi reben una barrumbada d’aigua que deixa tots els carrers semblants a un veritable riu.  S’endinsen en canoa pel riu Amazones, deixant darrere cases flotants característiques. Totes les cases són de fusta i fulles de palmera o plataners. S’h...

Aquest dimarts 20 de setembre de 2022, Tomeu Muntaner Rullan m'ha convidat a dinar. Juntament amb Mariano Cortès , hem fet taulada de tres, super agradable, amb molt bones menjues i begudes, a un dels restaurants de les avingudes de Ciutat. Mariano Cortès, Tomeu Muntaner i Cil Buele, després de dinar plegats Allò que més m’ha agradat, emperò, ha estat el regal que m’ha volgut fer en Tomeu: dos àlbums de fotos del seu germà, recentment difunt, en Jaume Muntaner Rullan , que he acollit amb moltes ganes i gran emoció. Damunt full de paper, amb membret del «Seminario Arquidiocesano de Trujillo-Perú» , Jaume Muntaner redacta 32 pàgines farcides de comentaris escrits, dibuixos i fotos, que conformen tot un àlbum super interessant. JAUME MUNTANER, a la regió amazònica peruana de Tarapoto (any 1966) El primer que llegesc m’arriba a l’ànima: la seva anada a la regió amazònica peruana de Tarapoto ! Era a l’estiu (mallorquí) de l’any 1966. Quasi res! Es veu que en Jaume va voler anar escriv...

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an...

El viatge del mes de gener de 2020 a la ciutat peruana de Piura, cadascú pel seu compte, sense anar-ho a cercar es converteix en la darrera trobada que mantenim tots dos, en directe.  Quina casualitat! Dos anys justs abans de la seva mort. La nostra darrera trobada «presencial» ens arriba, precisament, al mateix indret peruà on ens relacionam i tractam de prop per primera vegada al Perú, quaranta-cinc anys abans: l’ aeroport de Piura !  Joan Riera, la seva esposa mexicana Nina Martínez, Cil Buele i d'altres amistats peruanes, a l'aeroport de Piura (Perú, 2020) Quina coincidència! Qui ens ho havia de dir mai! Com ens ho podíem imaginar! Tots dos estudiam al Seminari diocesà de Mallorca, pels anys 50 i 60 del segle passat. Tots dos som ordenats sacerdots el mateix dia, a la mateixa església, a mans del mateix bisbe, amb els mateixos companys de promoció: 16 de juny de 1968, a la capella major del Seminari de Son Gibert. Quan el bon amic portolà Pere Amengual Bestard «Kalet» me...

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament . Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke , O.P., juntament amb altres companys mallorquins. En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación» , durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat: Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys). Ell mateix, e...

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases . Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor.  En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu. En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món! Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017) Se...

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Asseg...

La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat , a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous , l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner . Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer , que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’ Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario» , perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca , essent-ne canonge emèrit.  En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treba...