Salta al contingut principal

Quaranta-cinc anys després

Mentre m’afany a mirar d’enllestir unes MEMÒRIES MEVES que recullin dades autobiogràfiques (per a qui pugui tenir-hi un cert interès), m’adon que avui FA EXACTAMENT 45 ANYS que el bisbe nord-americà de Chimbote (Perú), monsenyor Santiago Burke, O.P., em lliurà el nomenament oficial com a rector de la parròquia situada a la Vall dels rius Santa i Lacramarca, al departament peruà d’Ancash.

Vaig treballar-hi un temps, amb els companys mallorquins Miquel Mulet, Miquel Company, Paco Suárez, Tomeu Morey i Anselm Álvarez, a més d'altres col·laboradors peruans i estrangers.

Com passa el temps!

Com discorre el nostre pas per aquest món!

Gràcies a la Vida, que m’ha donat tant!

El meu carnet d'Agent Pastoral a Chimbote

«1978.- L’any en què el papa Joan Pau II inicia el seu pontificat.
El dia de la festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, arriba a les meves mans la comunicació del nomenament oficial que el bisbe de la Prelatura de Chimbote m’atorga com a rector de la parròquia de "Santa". 
Així figura al carnet expedit pel canceller de la Prelatura dia 20 de gener de l’any 1978: 
“Prelatura de Chimbote. Carnet de Identidad Cecilio Buele Ramis. L.E. ú C.E. 94907. L.T. 8E33083. Cargo: Co-parroco Santa. Domicilio: Parroquia Santa. Certifico que el Padre Cecilio Buele Ramis, cuya fotografía y firma aparece en el anverso del presente Carnet, es y trabaja como Agente Pastoral en la Prelatura de Chimbote. Este carnet es válido hasta el 31 de Diciembre del presente año. Chimbote, 20 de Enero de 1978. El Canciller”.»

Compartint Rectoria a Chimbote

Tant el bisbe Santiago Burke, O.P., com el canceller que signa aquest nomenament eclesiàstic, el bon amic peruà P. Bertino Otárola Figueroa, com no pocs companys i companyes que hi treballàrem plegats, entre d’altres el taujà Miquel Mulet Coll (1926-2019), ja emprengueren el vol cap al veritable «cel nou i terra nova on impera la justícia», compartint estada amb tants familiars i amistats que s’hi van sumant... 

Que descansin en Pau, a les mans amoroses de Déu!

Gràcies a la Vida, que ens ha donat tant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...