Passa al contingut principal

Quaranta-cinc anys després

Mentre m’afany a mirar d’enllestir unes MEMÒRIES MEVES que recullin dades autobiogràfiques (per a qui pugui tenir-hi un cert interès), m’adon que avui FA EXACTAMENT 45 ANYS que el bisbe nord-americà de Chimbote (Perú), monsenyor Santiago Burke, O.P., em lliurà el nomenament oficial com a rector de la parròquia situada a la Vall dels rius Santa i Lacramarca, al departament peruà d’Ancash.

Vaig treballar-hi un temps, amb els companys mallorquins Miquel Mulet, Miquel Company, Paco Suárez, Tomeu Morey i Anselm Álvarez, a més d'altres col·laboradors peruans i estrangers.

Com passa el temps!

Com discorre el nostre pas per aquest món!

Gràcies a la Vida, que m’ha donat tant!

El meu carnet d'Agent Pastoral a Chimbote

«1978.- L’any en què el papa Joan Pau II inicia el seu pontificat.
El dia de la festa de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, arriba a les meves mans la comunicació del nomenament oficial que el bisbe de la Prelatura de Chimbote m’atorga com a rector de la parròquia de "Santa". 
Així figura al carnet expedit pel canceller de la Prelatura dia 20 de gener de l’any 1978: 
“Prelatura de Chimbote. Carnet de Identidad Cecilio Buele Ramis. L.E. ú C.E. 94907. L.T. 8E33083. Cargo: Co-parroco Santa. Domicilio: Parroquia Santa. Certifico que el Padre Cecilio Buele Ramis, cuya fotografía y firma aparece en el anverso del presente Carnet, es y trabaja como Agente Pastoral en la Prelatura de Chimbote. Este carnet es válido hasta el 31 de Diciembre del presente año. Chimbote, 20 de Enero de 1978. El Canciller”.»

Compartint Rectoria a Chimbote

Tant el bisbe Santiago Burke, O.P., com el canceller que signa aquest nomenament eclesiàstic, el bon amic peruà P. Bertino Otárola Figueroa, com no pocs companys i companyes que hi treballàrem plegats, entre d’altres el taujà Miquel Mulet Coll (1926-2019), ja emprengueren el vol cap al veritable «cel nou i terra nova on impera la justícia», compartint estada amb tants familiars i amistats que s’hi van sumant... 

Que descansin en Pau, a les mans amoroses de Déu!

Gràcies a la Vida, que ens ha donat tant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an