SABAL

L'11 de març de 2025 el periodista de l' Agència Cristiana de Notícies de Catalunya , Xavier Pete Vega em demana una col·laboració escrita al voltant dels capellans secularitzats en el marc de l'Església mallorquina. Li suggeresc que m'enviï un qüestionari que vaig responent amb molt de gust. Cecili Buele , fent sonar l'orgue a la Parròquia Sta. Catalina Thomàs (Palma) Data i lloc de naixement, data de l'ordenació sacerdotal. Cecili Buele i Ramis , va nàixer a Palma el 4 de desembre de 1944. Fill de pare africà, de nom Andrés, nascut a Guinea Equatorial l’any 1911; i de mare mallorquina, de nom Maria del Carme, nascuda a la vila d’Ariany l’any 1914. Va ser ordenat sacerdot a la capella major del Seminari diocesà de Mallorca el 16 de juny de 1968, pel bisbe de la diòcesi Mons. Rafael Álvarez Lara. És el primer capellà mulato de Mallorca (s. XX). - Fes-me un resum de la teva vida sacerdotal, amb dates incloses, si és possible. He vist que també has estat missione...

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït. Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides! Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el mini...

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil.  La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores. M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats». Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral: Remarcava per damunt tot el paper ...

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon , doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró  , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística. Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró» .  S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró. Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund. Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana. Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan M...

El primer dia del mes de gener de l’any 2021, m’havia proposat d’enviar al bon amic Sadurní Pesquero Ramon una notícia que jo creia que li podia interessar i que l’havia d’alegrar. Es tractava, ni més ni pus, que l’escrit que l'anterior mes de juny havíem lliurat al bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull , perquè demanàs al papa Francesc d’intervenir a favor de la població rwandesa més maltractada pel règim dictatorial del presidet Paul Kagame.   No torbà gaire a contestar: «Estimat i recordat Cil, més una llavor teva que ha donat seu fruit. Continua sembrant i espigolant per molts i molts ANYS! Abraçades. Sadurní».  Tres mesos després, a l’abril de 2021, satisfet de veure que l’altre bon amic mallorquí, que viu i resideix al Brasil, Jordi Solivellas , es mostrava molt actiu dins el grup de whatsapp AMICS DE SEMINARI, dic a Sadurní que «si t'interessa i em passes el teu número, puc mirar de ficar-t'hi també. De moment, som una quarantena d'antics companys d'estudi...

El darrer llibre que escriu i publica Sadurní Pesquero Ramon , el dedica a Sigmund Freud . N’obté molts comentaris i felicitacions nombroses, tant de part de familiars seus, com de seguidors i amics interessats a endinsar-s’hi.  Llegesc, per exemple, això que reprodueix algun article d’opinió , que considera que es tracta d’ «un llibre que no hauria de faltar mai a cap biblioteca dedicada al pare de la psicoanàlisi, per la seva aportació en un aspecte controvertit» .  Just al costat, m’arriben d’altres opinions i comentaris que no s’hi mostren tan favorables. N'hi ha que, a tall d’exemple, hi diuen això altre: "Sembla que el llibre del Sadurní et va. Com a psicòleg, crec que és interessant, però no crec que si Freud visqués avui fes les mateixes reflexions. Noves tecnologies, ecosistema, migracions, no religions, etc…" El fet és que vaig dedicar-me a fer-ne difusió a les xarxes. Se n’assabentà Sadurní i em feu arribar el seu agraïment: «Estimat Cil, gràcies davantajades p...

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament . Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke , O.P., juntament amb altres companys mallorquins. En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación» , durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat: Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys). Ell mateix, e...

En escoltar  Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020 ,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses.  La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat!  Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar , amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca , amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca , amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca , amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet , Jaume Vicens . Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació . L’eurodiput...

Amb el P. Joan Francesc March Ques , missioner dels Sagrats Cors, m'uneixen lligams diversos.  Compartim ordenació sacerdotal, creences religioses, tasques pastorals, visions polítiques, dèries i ambicions de país, amor a la llengua catalana, estima de Mallorca, seguiment de Ramon Llull, adhesió personal al monestir de la Real, etc. Coincidim a trobades, xerrades, manifestacions, concentracions, moments de pregària, actes culturals, actuacions solidàries d'indole diversa. Em qued, sobretot, amb l'encontre que mantenim el mes de maig de l'any 2012, al monestir de la Real. Del divendres 4 de maig a les 19 hh fins el dissabte dia 5 de maig a les 19 hh, hi feim la segona edició d' Enllaçats per la Paraula . Es tracta d'una iniciativa del Dr. Carles Amengual , que rep el suport de Jubilats per Mallorca , STEI-i , Assemblea de Mestres i Professors en Català , Obra Cultural Balear i una munió de persones voluntàries que s'hi adhereixen. ...

Quan encara no es coneixia google , ja hi havia qualque «xolito peruà» que, molt sàviament, em deia: «Disculpe usted mi falta de ignorancia, padrecito!»  Sempre em va deixar astorat tanta saviesa acumulada en les classes populars! Dècades després, gràcies a google gairebé tot s'arriba a saber. Fins i tot pel que fa a un estament tan fosc i tancat en si mateix, com és ara l'eclesiàstic-jeràrquic al nivell més alt, el Capítol Catedral , per exemple . A la vista d'una notícia recent, feta pública als mitjans de comunicació locals, relacionada amb el nomenament de dos «canonges nous» per a la Seu Catedral de Mallorca, un deianenc i un palmesà, per a més senyes, segons decisió adoptada pel bisbe Sebastià Taltavull , m'han entrat ganes de saber quants canonges degué nomenar el bisbe Teodor Úbeda durant el seu mandat perllongat, i quants posteriorment han estat nomenats per cadascun dels bisbes que l'han succeït els darrers anys.  Simple curiosita...