Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (1): un mallorquí d’Inca, al Brasil


En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït.

Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides!

Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el ministeri. S’hi llicencia en Filosofia i Lletres i es diploma en Psicologia Clínica. L’any 1971 funda una família i, des de l’any 1973, exerceix el càrrec de Professor de Psicologia de la Comunicació en la Universitat Federal de l’estat de Goiàs, on rep el títol de doctor Honoris Causa.

Allò que se m’ocorre primerament és passar les condolences al seu germà i amic nostre Pep Pesquero Ramon. Seguides de l’acompanyament que vull fer al nostre amic comú, també resident al Brasil en les mateixes dècades, el selvatgí Jordi Solivellas Perelló (*Selva, 10-10-1932) , qui fa les mateixes passes que Sadurní al Seminari Hispano Americà de Madrid. Hi és ordenat prevere el 19 de juny de 1960. Retorna a Mallorca per exercir-se com a vicari de La Soledat. I un any abans que en Sadurní, deixa La Roqueta per anar al Brasil on exerceix el ministeri sacerdotal en la ciutat de Lapa, diòcesi de Sao Paulo. Allà deixa el ministeri al començament dels anys 70. 

Tots tres romanem desconnectats durant dècades seguides; malgrat que durant un temps compartim la nostra presència i les nostres activitats al continent llatinoamericà: ells dos al Brasil, jo al Perú.

Els primers contactes posteriors que record i tenc presents es remunten al mes de març de 2017. En mantenir a Mallorca la primera trobada de capellans secularitzats amb el bisbe Sebastià Taltavull , al Col·legi de Sant Rafel (Germanes de la Caritat), a Ciutat, el dissabte 22 d’abril de 2017 a les 11 el matí, vull informar-li’n, d’aquest esdeveniment insòlit... Ho faig pel correu electrònic.

El 12 de març següent me’l contesta i em diu: «Estimat Cecili, gràcies per la informació. Estic present amb esperit! Saturnino.»

Aquest bon amic inquer té un currículum personal de 10 anys de ministeri sacerdotal i 45 d'haver-se comportat com a «capellà ex-combatent, secularitzat per la 'desobediència canònica' d'estar casat». Així s'autodenomina ell mateix. Està secularitzat i ha deixat, per imposició disciplinar, la seva lluita en el camp de batalla del ministeri sacerdotal.

Sadurní Pesquero Ramon aleshores  duu més de mig segle vivint i treballant al Brasil.  Se n'hi va l’any 1962, un cop ordenat sacerdot. Hi arriba com  a  membre  del  programa  “curas  sin  fronteras”,  finançat  per  Misereor  i  Adveniat alemanys. Hi treballa  com  a  capellà  durant  gairebé  deu  anys  fecunds,  feliços  i  inoblidables.

Ho conta el nostre amic comú Jordi Solivellas: «La iglesia oficial mandó un obispo diferente de Don José. El Seminario se cerró y yo fui a trabajar en la parroquia de Santa Luzia, donde era rector mi compañero Saturnino Pesquero, juntos continuamos nuestro trabajo pastoral, haciendo movimientos de catequesis de niños, de jóvenes y  adultos y construyendo dos escuelas para el pueblo de la periferia y acabando la construcción del templo parroquial." 

En Sadurní es llicencià en Filosofia per la Universitat Federal de Sao Joao del-Rei (1971); en Psicologia per la Universitat Federal de l'Estat de Minas Gerais -UFMG- (1972); i obtengué el doctorat en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1999).


L’any 2018 s’exercia com a professor visitant en el Programa de Màster i Doctorat de la Universitat Catòlica de Goiàs (UCG). Fins a la seva jubilació s'exercí com a professor de la Universitat Federal de l'Estat de Goiàs. 

Té nombrosos assajos publicats, relacionats amb el camp de la subjectivitat creadora, una de les seves àrees d'investigació: sobre Leonardo da Vinci o sobre Joan Miró... 

A la revista Modèlics i Modelicons, núm. 26, del mes de maig de 2011, a les pàgines de la secció Confidències (33-36) , seguint la convidada del bon amic Toni Bennàssar, queda reflectida la col·laboració que hi fa el mateix Sadurní: «sobre algunes petjades de la seva aventura existencial humanista cristiana pels dos camins recorreguts: el clerical i el dit secular. Sempre mogut per la força de l’Esperit Diví ( Rùah ), que, com un vent de tramuntana bufa fort dintre els nostres esperits humans, quan sabem i tenim coratge d’hissar les seves veles dels talents rebuts».

Comentaris

  1. Cecili Gràcies per les paraules recordant al Satrunino!

    Reprodueixo Poema de Martí i Pol que era un dels preferits d'ell. Estic segur que totes les persones que que estimem i estimarem sempre al Saturnino compartim el que diu:


    Parlem de tu

    Parlem de tu, però no pas amb pena.
    Senzillament parlem de tu, de com
    ens vas deixar, del sofriment lentíssim
    que va anar marfonent-te, de les teves
    coses parlem i també dels teus gustos,
    del que estimaves i el que no estimaves,
    del que feies i deies i senties,
    de tu parlem, però no pas amb pena.
    I a poc a poc esdevindràs tan nostra
    que no caldrà ni que parlem de tu
    per recordar-te, a poc a poc seràs
    un gest, un mot, un gust, una mirada
    que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Al bon amic santamarier, Joan Parets i Serra

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases . Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor.  En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu. En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món! Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017) Semina

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d