Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (1): un mallorquí d’Inca, al Brasil


En bon primer dia de la setmana del 14 de febrer, el Dia dels Enamorats, m’arriba la primera notícia sobre la mort del bon amic inquer Sadurní Pesquero Ramon al Brasil (*Inca, 17-11-1936 - +Goiânia -Brasil-, 14-02-2022)  via whatsapp dels Companys de Seminari, poques hores després que s’hagi produït.

Ha residit, viscut i treballat a terres brasileres durant les darreres sis dècades seguides!

Colpejat fortament per la mort d’aquest altre amic meu (mitja dotzena d'amistats partides, només en dues setmanes!), em ve al cap que ell fa cinquè d’Humanitats quan jo entr al Seminari l’any 1955. Fill de Guàrdia Civil, ha viscut al port de Pollença on és confirmat; estudia Filosofia al mateix Seminari diocesà de Mallorca, fins que passa a fer Teologia al Seminari Hispano Americà de Madrid. És ordenat prevere a la capella del Seminari Nou el 25 de juny de 1961. S’exerceix com a vicari de la parròquia del Vivero fins al 1962, quan passa al Brasil, diòcesi Belo Horizonte, per exercir-hi el ministeri. S’hi llicencia en Filosofia i Lletres i es diploma en Psicologia Clínica. L’any 1971 funda una família i, des de l’any 1973, exerceix el càrrec de Professor de Psicologia de la Comunicació en la Universitat Federal de l’estat de Goiàs, on rep el títol de doctor Honoris Causa.

Allò que se m’ocorre primerament és passar les condolences al seu germà i amic nostre Pep Pesquero Ramon. Seguides de l’acompanyament que vull fer al nostre amic comú, també resident al Brasil en les mateixes dècades, el selvatgí Jordi Solivellas Perelló (*Selva, 10-10-1932) , qui fa les mateixes passes que Sadurní al Seminari Hispano Americà de Madrid. Hi és ordenat prevere el 19 de juny de 1960. Retorna a Mallorca per exercir-se com a vicari de La Soledat. I un any abans que en Sadurní, deixa La Roqueta per anar al Brasil on exerceix el ministeri sacerdotal en la ciutat de Lapa, diòcesi de Sao Paulo. Allà deixa el ministeri al començament dels anys 70. 

Tots tres romanem desconnectats durant dècades seguides; malgrat que durant un temps compartim la nostra presència i les nostres activitats al continent llatinoamericà: ells dos al Brasil, jo al Perú.

Els primers contactes posteriors que record i tenc presents es remunten al mes de març de 2017. En mantenir a Mallorca la primera trobada de capellans secularitzats amb el bisbe Sebastià Taltavull , al Col·legi de Sant Rafel (Germanes de la Caritat), a Ciutat, el dissabte 22 d’abril de 2017 a les 11 el matí, vull informar-li’n, d’aquest esdeveniment insòlit... Ho faig pel correu electrònic.

El 12 de març següent me’l contesta i em diu: «Estimat Cecili, gràcies per la informació. Estic present amb esperit! Saturnino.»

Aquest bon amic inquer té un currículum personal de 10 anys de ministeri sacerdotal i 45 d'haver-se comportat com a «capellà ex-combatent, secularitzat per la 'desobediència canònica' d'estar casat». Així s'autodenomina ell mateix. Està secularitzat i ha deixat, per imposició disciplinar, la seva lluita en el camp de batalla del ministeri sacerdotal.

Sadurní Pesquero Ramon aleshores  duu més de mig segle vivint i treballant al Brasil.  Se n'hi va l’any 1962, un cop ordenat sacerdot. Hi arriba com  a  membre  del  programa  “curas  sin  fronteras”,  finançat  per  Misereor  i  Adveniat alemanys. Hi treballa  com  a  capellà  durant  gairebé  deu  anys  fecunds,  feliços  i  inoblidables.

Ho conta el nostre amic comú Jordi Solivellas: «La iglesia oficial mandó un obispo diferente de Don José. El Seminario se cerró y yo fui a trabajar en la parroquia de Santa Luzia, donde era rector mi compañero Saturnino Pesquero, juntos continuamos nuestro trabajo pastoral, haciendo movimientos de catequesis de niños, de jóvenes y  adultos y construyendo dos escuelas para el pueblo de la periferia y acabando la construcción del templo parroquial." 

En Sadurní es llicencià en Filosofia per la Universitat Federal de Sao Joao del-Rei (1971); en Psicologia per la Universitat Federal de l'Estat de Minas Gerais -UFMG- (1972); i obtengué el doctorat en Filosofia per la Universitat de les Illes Balears (UIB) (1999).


L’any 2018 s’exercia com a professor visitant en el Programa de Màster i Doctorat de la Universitat Catòlica de Goiàs (UCG). Fins a la seva jubilació s'exercí com a professor de la Universitat Federal de l'Estat de Goiàs. 

Té nombrosos assajos publicats, relacionats amb el camp de la subjectivitat creadora, una de les seves àrees d'investigació: sobre Leonardo da Vinci o sobre Joan Miró... 

A la revista Modèlics i Modelicons, núm. 26, del mes de maig de 2011, a les pàgines de la secció Confidències (33-36) , seguint la convidada del bon amic Toni Bennàssar, queda reflectida la col·laboració que hi fa el mateix Sadurní: «sobre algunes petjades de la seva aventura existencial humanista cristiana pels dos camins recorreguts: el clerical i el dit secular. Sempre mogut per la força de l’Esperit Diví ( Rùah ), que, com un vent de tramuntana bufa fort dintre els nostres esperits humans, quan sabem i tenim coratge d’hissar les seves veles dels talents rebuts».

Comentaris

  1. Cecili Gràcies per les paraules recordant al Satrunino!

    Reprodueixo Poema de Martí i Pol que era un dels preferits d'ell. Estic segur que totes les persones que que estimem i estimarem sempre al Saturnino compartim el que diu:


    Parlem de tu

    Parlem de tu, però no pas amb pena.
    Senzillament parlem de tu, de com
    ens vas deixar, del sofriment lentíssim
    que va anar marfonent-te, de les teves
    coses parlem i també dels teus gustos,
    del que estimaves i el que no estimaves,
    del que feies i deies i senties,
    de tu parlem, però no pas amb pena.
    I a poc a poc esdevindràs tan nostra
    que no caldrà ni que parlem de tu
    per recordar-te, a poc a poc seràs
    un gest, un mot, un gust, una mirada
    que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...