Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (2): opinió mallorquina sobre Bolsonaro

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil. 

La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores.

M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats».

Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral:

Remarcava per damunt tot el paper i la força que havien tengut les xarxes socials digitals. Insistia molt en aquest aspecte. 

També assenyalava l'esperit d'una gran majoria, tant de rics com de pobres, que es mostraven totalment desconfiats dels polítics i governants oportunistes i corruptes, com mai no s'havia vist fins aleshores. 

Una majoria, tant de rics com de pobres, que se sentia acovardida i molt marcada per la violència brutal que provocava més de 64.000 homicidis cada any.

Destacava el perfil messiànic de Bolsonaro, qui feia servir el seu nacionalisme valent i agosarat per amenaçar el capital estranger (i Espanya que ho digués!).

Assenyalava els aspectes de la disciplina militar i la consciència moral religiosa, de caire protestant evangèlic, moralista extrem, que tanta força tenia i anava adquirint en societats sud-americanes com la brasilera.

Pronosticava que el temps i els fruits dirien de què anava la irrupció d'aquell polític, militar i religiós Jair Bolsonaro (PSL).

Que un mallorquí de vuitanta anys, arrelat al Brasil des de feia dècades, em digués coses com aquelles, em feia pensar molt, i en moltes coses.

Em feia pensar, per exemple, en la repercussió que tendria en la resta de països d'Amèrica Llatina una girada cap a la dreta més dura, com la brasilera. 

Em feia pensar en els efectes de l'augment considerable d'esglésies cristianes, evangèliques, pentecostals, que feien suport a aquella dreta més dura, com si fos la salvadora de la misèria, en lloc de considerar-la la causant principal. 

Em feia pensar en la manca d'autocrítica veritable per part de les forces polítiques d'esquerres, obrint portes als més alts nivells de corrupció. 

I em feia pensar en la necessària lluita resistent que caldria promoure arreu del Planeta Terra...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Al bon amic santamarier, Joan Parets i Serra

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases . Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor.  En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu. En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món! Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017) Semina

Al bon amic santjoaner JOAN BARCELÓ I MATAS (2): president engrescat i engrescador

La vida ens duu per viaranys, molt sovint insospitats, que fan del nostre pas per aquest món una aventura veritable i variada en molts d’ordres. Joan Barceló i Matas , president de l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca , se n’ha anat d’aquest món a l’edat de 73 anys, de manera inesperada. Corprenent. Els lligams d’amistat que m’hi uneixen, vénen de molt enfora i s’han anat enfortint cada cop més amb el pas del temps. Amb en Joan, hem compartit estada estudiantil al Seminari diocesà de Mallorca durant un bon grapat d’anys. Amb posterioritat, hem compartit tasques polítiques municipals, ell a sant Joan i Manacor, jo a Ciutat. La defensa aferrissada de la cultura nostra, empeltada de catalanitat irrenunciable, ha refermat les nostres dèries polítiques i cíviques. Entre moltes d’altres, una de les grans dèries i ocupacions que ha tengut en Joan Barceló, com a president de l’associació cultural Amics del Seminari, és la celebració anual d’una Diada Cultural en algun indret d