Salta al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (2): opinió mallorquina sobre Bolsonaro

El mes d’octubre de 2018, amb motiu de l'elecció del militar, polític i religiós Jair Bolsonaro (PSL) com a nou president del Brasil, m'interessava ben molt saber què en pensava i què me'n podia dir aquest bon amic mallorquí, nascut a Inca l'any 1936, sobre el resultat electoral que de manera «sorprenent» es produí al Brasil. 

La seva «condició de català-mallorquí i naturalitzat brasiler fa més de cinc dècades», juntament amb la seva experiència vuitantina, pensava que em podia fer arribar elements d'anàlisi dels quals no disposava jo aleshores.

M'interessava ben molt que em digués quatre mots sobre aquell fet recent, l'elecció del nou president del Brasil. Em contestà tot d'una el correu electrònic que li vaig enviar. Començà dient-me que «és per estar bocabadats».

Resumint-ho molt, considerava que havia estat una tria que demostrava tota una sèrie d'elements que incidien considerablement en el resultat electoral:

Remarcava per damunt tot el paper i la força que havien tengut les xarxes socials digitals. Insistia molt en aquest aspecte. 

També assenyalava l'esperit d'una gran majoria, tant de rics com de pobres, que es mostraven totalment desconfiats dels polítics i governants oportunistes i corruptes, com mai no s'havia vist fins aleshores. 

Una majoria, tant de rics com de pobres, que se sentia acovardida i molt marcada per la violència brutal que provocava més de 64.000 homicidis cada any.

Destacava el perfil messiànic de Bolsonaro, qui feia servir el seu nacionalisme valent i agosarat per amenaçar el capital estranger (i Espanya que ho digués!).

Assenyalava els aspectes de la disciplina militar i la consciència moral religiosa, de caire protestant evangèlic, moralista extrem, que tanta força tenia i anava adquirint en societats sud-americanes com la brasilera.

Pronosticava que el temps i els fruits dirien de què anava la irrupció d'aquell polític, militar i religiós Jair Bolsonaro (PSL).

Que un mallorquí de vuitanta anys, arrelat al Brasil des de feia dècades, em digués coses com aquelles, em feia pensar molt, i en moltes coses.

Em feia pensar, per exemple, en la repercussió que tendria en la resta de països d'Amèrica Llatina una girada cap a la dreta més dura, com la brasilera. 

Em feia pensar en els efectes de l'augment considerable d'esglésies cristianes, evangèliques, pentecostals, que feien suport a aquella dreta més dura, com si fos la salvadora de la misèria, en lloc de considerar-la la causant principal. 

Em feia pensar en la manca d'autocrítica veritable per part de les forces polítiques d'esquerres, obrint portes als més alts nivells de corrupció. 

I em feia pensar en la necessària lluita resistent que caldria promoure arreu del Planeta Terra...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...