Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (3): sobre Joan Miró, l’artista pintor

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon, doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística.

Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró»

S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró.

Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund.

Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana.

Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan Miró: una lectura filosòfica a partir de La Masia» (2012) aprofundia en la intencionalitat d'una obra pictòrica relacionada amb la càbala. Sadurní la valorava com la seva obra capital perquè «cristal·litza i tradueix la seva cosmovisió catalana i semita».​

Personalment no tenia cap dubte a l'hora d'afirmar que «La Masia» representava per a la nació catalana el mateix que «El Guernica» per a l'Espanya plural, degut a la singularitat i riquesa dels valors espirituals que tenien totes dues obres, transmesos als membres de les comunitats d'origen i a tota la humanitat.

Segons Pi de Cabanyes, dins l'obra mironiana de Sadurní Pesquero, hi bategava l'arquetip de la mare-terra, tot reflectint-s'hi aquella espècie de participació mística de la humanitat primitiva amb la Terra. Una terra que, més que agrimensors, en reclamava exploradors...

M'alegrà ben molt veure que, des del Brasil estant durant tantes dècades seguides, el bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, Sadurní Pesquero Ramon, continuava lligat a aquesta terra nostra i a les gents que hi vivim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...