Salta al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (3): sobre Joan Miró, l’artista pintor

Imatge
Escrita per

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon, doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística.

Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró». 

S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró.

Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund.

Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana.

Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan Miró: una lectura filosòfica a partir de La Masia» (2012) aprofundia en la intencionalitat d'una obra pictòrica relacionada amb la càbala. Sadurní la valorava com la seva obra capital perquè «cristal·litza i tradueix la seva cosmovisió catalana i semita».​

Personalment no tenia cap dubte a l'hora d'afirmar que «La Masia» representava per a la nació catalana el mateix que «El Guernica» per a l'Espanya plural, degut a la singularitat i riquesa dels valors espirituals que tenien totes dues obres, transmesos als membres de les comunitats d'origen i a tota la humanitat.

Segons Pi de Cabanyes, dins l'obra mironiana de Sadurní Pesquero, hi bategava l'arquetip de la mare-terra, tot reflectint-s'hi aquella espècie de participació mística de la humanitat primitiva amb la Terra. Una terra que, més que agrimensors, en reclamava exploradors...

M'alegrà ben molt veure que, des del Brasil estant durant tantes dècades seguides, el bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, Sadurní Pesquero Ramon, continuava lligat a aquesta terra nostra i a les gents que hi vivim.

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Escrita per
Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...
25 comentaris
Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

Escrita per
      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...
1 comentari
Més informació

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Escrita per
Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...
4 comentaris
Més informació