Passa al contingut principal

Al bon amic Sadurní Pesquero Ramón (3): sobre Joan Miró, l’artista pintor

Al cap d’un any, el bon amic inquer-algaidí Sadurní Pesquero Ramon, doctor en Psicologia, amb tesi doctoral sobre Joan Miró , vivint i residint al Brasil des de feia dècades, m'enviava per correu electrònic una de les  seves publicacions, que recollia certes dades de la seva activitat literària, filosòfica i artística.

Es tractava d'un article publicat al diari La Vanguardia el 29 d'octubre de 2012, signat per Oriol Pi de Cabanyes amb el títol «Lecturas de Miró»

S'hi parlava sobre tres dels llibres que havia publicat Sadurní sobre l'artista pintor Joan Miró.

Al primer, «El Mediterráneo y Joan Miró» (Cap Farrutx, 1995), fent honor al seu llinatge matern, Saturnino Pesquero Ramon presentava un Miró eminentment lul·lià, del Mediterrani profund.

Al seu segon llibre, «Joan Miró: la intencionalidad oculta de su vida y obra»  (Erasmus, 2009), analitzava les arrels jueves de la proposta humanista i existencial mironiana.

Al tercer assaig sobre l'artista, «Joan Miró: una lectura filosòfica a partir de La Masia» (2012) aprofundia en la intencionalitat d'una obra pictòrica relacionada amb la càbala. Sadurní la valorava com la seva obra capital perquè «cristal·litza i tradueix la seva cosmovisió catalana i semita».​

Personalment no tenia cap dubte a l'hora d'afirmar que «La Masia» representava per a la nació catalana el mateix que «El Guernica» per a l'Espanya plural, degut a la singularitat i riquesa dels valors espirituals que tenien totes dues obres, transmesos als membres de les comunitats d'origen i a tota la humanitat.

Segons Pi de Cabanyes, dins l'obra mironiana de Sadurní Pesquero, hi bategava l'arquetip de la mare-terra, tot reflectint-s'hi aquella espècie de participació mística de la humanitat primitiva amb la Terra. Una terra que, més que agrimensors, en reclamava exploradors...

M'alegrà ben molt veure que, des del Brasil estant durant tantes dècades seguides, el bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics, Sadurní Pesquero Ramon, continuava lligat a aquesta terra nostra i a les gents que hi vivim.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall