SABAL

Amunt, ànima forta...  Domina les muntanyes i aguaita l'infinit...  Tu, vencedor, espolsa damunt les nuvolades ta cabellera real! ( Mn. Miquel Costa i Llobera ) Fins aquí on ets suara mateix, bon amic i ben amat manacorí, Jaume Santandreu i Sureda , vull fer-te arribar les meves paraules amigues: no deixis mai de continuar fent allò que has sabut fer tan bé entre nosaltres durant més de vuit dècades seguides: fent-nos llum i encoratjant-nos a seguir tes petjades, solidàries i literàries, imaginatives i instructives, lluitadores i amadores, resseguidores de Jesús, el de Natzaret . Davant les cendres de Jaume Santandreu , a Can Gazà Ja veus que, després de mort, continuam estimant-te, com sempre. L’església parroquial de Crist Rei, on començares i has volgut acabar la teva ruta per aquest món nostre, s’omple de gom a gom, a l’hora de celebrar-hi el funeral pocs dies després de la teva partida. El teu amic menorquí, el bisbe de Mallorca, en presideix la concelebració. Hi pots veu...

Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler , que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956. Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos. Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’ Andratx (1960-1964) o d’ El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978).  Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades. En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no ...