Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2019

Canonges nous a la Seu Catedral de Mallorca

Quan encara no es coneixia google , ja hi havia qualque «xolito peruà» que, molt sàviament, em deia: «Disculpe usted mi falta de ignorancia, padrecito!»  Sempre em va deixar astorat tanta saviesa acumulada en les classes populars! Dècades després, gràcies a google gairebé tot s'arriba a saber. Fins i tot pel que fa a un estament tan fosc i tancat en si mateix, com és ara l'eclesiàstic-jeràrquic al nivell més alt, el Capítol Catedral , per exemple . A la vista d'una notícia recent, feta pública als mitjans de comunicació locals, relacionada amb el nomenament de dos «canonges nous» per a la Seu Catedral de Mallorca, un deianenc i un palmesà, per a més senyes, segons decisió adoptada pel bisbe Sebastià Taltavull , m'han entrat ganes de saber quants canonges degué nomenar el bisbe Teodor Úbeda durant el seu mandat perllongat, i quants posteriorment han estat nomenats per cadascun dels bisbes que l'han succeït els darrers anys.  Simple curiosita

A mossèn Jaume Pons Arrom, missioner al Perú

Poques referències tenc suara mateix, d'aquest bon amic binissalemer, antic company d'estudis eclesiàstics i de feines pastorals a terres peruanes, mossèn Jaume Pons i Arrom (1932-2019), que, segons em diuen, ens ha deixat aquesta mateixa setmana. Mossèn Jaume Pons, a la serra andina cajamarquina Per un correu del bon amic mossèn Joan Darder i Brotat m'assabent que Jaume Pons ha mort. Que descansi en pau, aquest capellà mallorquí, treballador al Perú: Trujillo, Cascas i Contumazà, Cajamarca i Lima!  Tots tres hi hem treballat al Perú, com a missioners mallorquins... a la dècada dels anys setanta del segle passat... Ell, fent part d'una d'aquelles primeres tongades de sacerdots mallorquins que, amb l'empenta de l' OCSHA -Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana -, s'ofereixen voluntàriament al bisbe per anar a treballar al Perú. Adreçant-se a la gent peruana coneguda i amiga, entre d'altres coses, el canonge alcu

Per Pasqua Granada 2019

Pere Barceló Barceló , capellà mallorquí casat, amb dona, fills i néts, des de Puigpunyent estant, a l'edat de 90 anys vol escampar a tots vuits vents del món una de les seves peticions. De bona gana complesc amb aquest desig seu i reproduesc això que m'envia amb motiu de la celebració de Pasqua Granada 2019. Compartesc que la Mare de Déu, presidint els apòstols en pregària a l’Esperit Sant aquest dies,  intercedesqui per l’Església que va néixer amb ella  el dia de Pentecostes. «En aquest gran Dia de Pentecostes demanaria una pregària pel Col·lectiu mallorquí, sense oblidar l’universal (¿som cent mil?) del clergat casat, castigat pel Vaticà per haver comés el gran pecat de rebre un altre Sagrament: el del Matrimoni, amb tots els permisos pertinents i l’amor a flor de pell. El meu greu i imperdonable pecat va ser servir entusiàsticament a Jesús, durant els millors anys de ma vida i sense perdre ni mica de fe i de religiositat ens oferírem la meva dona i jo

Llibre sobre mossèn LLorenç Tous (i 5): persones esmentades

Al llarg de les converses mantengudes durant l'estiu de 2017 a la residència sacerdotal Sant Pere i Sant Bernat a Palma, que serveixen de base per a l'elaboració d'aquest llibre sobre mossèn Llorenç Tous , van apareixent noms i llinatges de persones amb les quals el canonge gabellí ha anat tractant al llarg de la seva vida. No hi són totes, certament, però sí les que són anomenades més sovint o amb més intensitat. Sobresurten, com és lògic els noms i llinatges de capellans (72), de professors (33), de canonges (29), de religiosos (28) i religioses (16), de polítics (25), de bisbes (24), de col·laboradores (17) i col·laboradors (24), d'emparentats (13), de condeixebles (11)... Segueixen a continuació, encara que amb no tanta freqüència, noms i llinatges de cursillistes, arquitectes, escriptors, periodistes, papes, administratius, directors de presons, metges, reis, teòlegs, educadors, manobres, missers, banquers, cardenals, diplomàtics, empresaris, jutges, mi

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (4): el seu pròleg i la meva introducció

El pròleg de Llorenç Tous.  L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo» . Continua esmentant el llibre de l' Eclesiastés , quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat.  Cal tenir present que mossèn  Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu» ...  Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla , en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntane r, i la col·laboració meva. M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdot

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (3): algunes impressions personals meves

M'admira aquest infant gabellí, àvid de saber, amb ganes de llegir i d'estudiar llatí i francès, que vol aprendre solfa, que passa gust de cantar a l'església parroquial de Capdepera i que, a la seva manera, se sent amic del Bon Jesús. M'arriben endins les impressions que li provoca el fet d'haver ingressat al Seminari diocesà, d'haver-s'hi passat els dotze anys de la carrera eclesiàstica, atent a les indicacions de professors, superiors i directors espirituals, incrementant-hi la seva amistat personal amb Jesús i el seu evangeli. Em deixen bocabadat les indicacions que fa en relació amb la seva anada a Roma, quan es matricula per fer cursos de Teologia i Bíblia, tant a la Universitat Gregoriana com a l'Institut Bíblic: com si se li esborràs «tot o quasi tot el que havia estudiat a Palma» i descobrís una relació nova amb Jesús. Em sorprenen certs detalls que s'hi esmenten relacionats amb la seva condició de canonge lectoral de la Seu

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (2): algunes observacions prèvies

- Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.). Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català. - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (1): algunes dades biogràfiques

Llorenç Tous signant un llibre seu Gairebé dos mesos després d'haver-me arribat a les mans les galerades d'aquest llibre meu, per motius de campanyes electorals perllongades dins les quals acostum a romandre capficat, no em puc posar a revisar-les i fer-hi observacions, fins l'endemà mateix de la jornada pluri-electoral del 26 de maig de 2019. Aleshores m'adon que, editat per Lleonard Muntane r, i portant el núm. 27 de la Col·lecció En Diàleg, el llibre s'inicia amb un pròleg signat pel mateix Llorenç Tous . Llorenç Tous Massanet , neix a Capdepera el 23 de desembre de 1933, fill de Bartomeu Tous «Col·lecte» i d' Elionor Massanet «Saletes» , casats per l'església el dia de santa Apol·lònia, el 9 de febrer de 1929.  Fa la Primera Comunió el 3 d'abril de 1941. Ingressa al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1944. S'ordena de diaca al monestir de les Carmelites de la Rambla de Palma poc abans d'anar-se'n cap a Roma.  E