El pròleg de Llorenç Tous.
L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo». Continua esmentant el llibre de l'Eclesiastés, quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat.
Cal tenir present que mossèn Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu»...
Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla, en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntaner, i la col·laboració meva.
M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdotal de servir els germans més pobres»!
Gràcies, bon amic Llorenç. Jo no podria trobar una descripció millor d'allò que m'afany a ser i a fer, ininterrompudament, tot i que de maneres diverses, des d'aquell 16 de juny de 1968 en què rep la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara.
Com a bon biblista, mossèn Llorenç Tous acaba el pròleg amb paraules del profeta Isaïes, 64,7, que el porten a estar disposat a pagar el preu corresponent que li pugui arribar, per una publicació com aquesta, signada a Ceinos de Campos (Valladolid), on resideix des que va morir sa mare l'any 2007...
La presentació d'un diàleg profitós, molt enriquidor
Bon amic d'en Llorenç Tous des de fa dècades, no puc amagar la meva gran il·lusió, fins i tot prèviament al treball de recopilació de dades, quan se'm presenta l'oportunitat d'elaborar-n'hi aquest llibre.
Per molts i molt diversos motius, m'interessa aprofundir en l'interior d'una persona tan valuosa per a mi, com és ara el meu antic professor de Sagrada Escriptura, el meu veí de Palma, el meu amic present en moments molt dolorosos per a mi...
També sent moltes ganes de conèixer més, i de fer conèixer una mica millor, aquell infant gabellí que entra al Seminari de Palma, fa estudis universitaris a Roma i Jerusalem, esdevé professor de Sagrada Escriptura, és nomenat canonge de la Seu Catedral de Mallorca, es converteix en animador del Moviment bíblic, rep el nomenament de vicari de la parròquia de la Immaculada, sant Magí, on treballa intensament al barri del Jonquet, es dedica als presos i reclosos al centre penitenciari de Palma, etc.
Per damunt tot, això darrer és el que més m'importa i m'hi engresca: la tasca enorme que desplega mossèn Llorenç Tous com a animador i activista social al barri del Jonquet, a la presó de Palma, al GREC, a Siloè, a Zaqueu... amb unes iniciatives tan singulars com úniques dins l'àmbit de la dedicació plena als sectors més marginats de la nostra societat mallorquina. Sense deixar de tenir sempre present la seva condició oficialment jeràrquica de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca!
El llibre es distribueix en onze capítols que es despleguen al llarg de dues-centes seixanta quatre pàgines. Més o manco cronològicament van parant esment a la seva infància gabellina, la seva època d'estudiant, el seu retorn a Mallorca, la seva estada al barri del Jonquet, la seva feina a la presó de Palma, la seva empenta dins el Grup d'Educadors de Carrer, la seva dedicació a Siloè-Sida i a Zaqueu, les seves fonts d'ajuda rebuda, les seves impressions des de terres de Castella i una darrera tongada de preguntes que li faig.
Tant de bo que pugui transmetre a tots els lectors que s'hi atansin el goig i el gust que jo he passat en recollir-ne les dades directament, de la boca de mossèn Llorenç Tous, assegut a la butaca d'una de les sales de la residència sacerdotal de sant Pere i Sant Bernat, ben a prop de la Seu Catedral de Mallorca, una setmana del mes de juliol de l'any 2017.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada