Passa al contingut principal

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (4): el seu pròleg i la meva introducció

El pròleg de Llorenç Tous. 

L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo». Continua esmentant el llibre de l'Eclesiastés, quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat. 

Cal tenir present que mossèn Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu»... 

Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla, en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntaner, i la col·laboració meva.

M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdotal de servir els germans més pobres»! 

Gràcies, bon amic Llorenç. Jo no podria trobar una descripció millor d'allò que m'afany a ser i a fer, ininterrompudament, tot i que de maneres diverses, des d'aquell 16 de juny de 1968 en què rep la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara.

Com a bon biblista, mossèn Llorenç Tous acaba el pròleg amb paraules del profeta Isaïes, 64,7, que el porten a estar disposat a pagar el preu corresponent que li pugui arribar, per una publicació com aquesta, signada a Ceinos de Campos (Valladolid), on resideix des que va morir sa mare l'any 2007...

La presentació d'un diàleg profitós, molt enriquidor

Bon amic d'en Llorenç Tous des de fa dècades, no puc amagar la meva gran il·lusió, fins i tot prèviament al treball de recopilació de dades, quan se'm presenta l'oportunitat d'elaborar-n'hi aquest llibre. 

Per molts i molt diversos motius, m'interessa aprofundir en l'interior d'una persona tan valuosa per a mi, com és ara el meu antic professor de Sagrada Escriptura, el meu veí de Palma, el meu amic present en moments molt dolorosos per a mi...

També sent moltes ganes de conèixer més, i de fer conèixer una mica millor, aquell infant gabellí que entra al Seminari de Palma, fa estudis universitaris a Roma i Jerusalem, esdevé professor de Sagrada Escriptura, és nomenat canonge de la Seu Catedral de Mallorca, es converteix en animador del Moviment bíblic, rep el nomenament de vicari de la parròquia de la Immaculada, sant Magí, on treballa intensament al barri del Jonquet, es dedica als presos i reclosos al centre penitenciari de Palma, etc.

Per damunt tot, això darrer és el que més m'importa i m'hi engresca: la tasca enorme que desplega  mossèn Llorenç Tous com a animador i activista social al barri del Jonquet, a la presó de Palma, al GREC, a Siloè, a Zaqueu... amb unes iniciatives tan singulars com úniques dins l'àmbit de la dedicació plena als sectors més marginats de la nostra societat mallorquina. Sense deixar de tenir sempre present la seva condició oficialment jeràrquica de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca!

El llibre es distribueix en onze capítols que es despleguen al llarg de dues-centes seixanta quatre pàgines. Més o manco cronològicament van parant esment a la seva infància gabellina, la seva època d'estudiant, el seu retorn a Mallorca, la seva estada al barri del Jonquet, la seva feina a la presó de Palma, la seva empenta dins el Grup d'Educadors de Carrer, la seva dedicació a Siloè-Sida i a Zaqueu, les seves fonts d'ajuda rebuda, les seves impressions des de terres de Castella i una darrera tongada de preguntes que li faig.

Tant de bo que pugui transmetre a tots els lectors que s'hi atansin el goig i el gust que jo he passat en recollir-ne les dades directament, de la boca de mossèn Llorenç Tous, assegut a la butaca d'una de les sales de la residència sacerdotal de sant Pere i Sant Bernat, ben a prop de la Seu Catedral de Mallorca, una setmana del mes de juliol de l'any 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall