Passa al contingut principal

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (4): el seu pròleg i la meva introducció

El pròleg de Llorenç Tous. 

L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo». Continua esmentant el llibre de l'Eclesiastés, quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat. 

Cal tenir present que mossèn Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu»... 

Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla, en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntaner, i la col·laboració meva.

M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdotal de servir els germans més pobres»! 

Gràcies, bon amic Llorenç. Jo no podria trobar una descripció millor d'allò que m'afany a ser i a fer, ininterrompudament, tot i que de maneres diverses, des d'aquell 16 de juny de 1968 en què rep la imposició de mans del bisbe Rafael Álvarez Lara.

Com a bon biblista, mossèn Llorenç Tous acaba el pròleg amb paraules del profeta Isaïes, 64,7, que el porten a estar disposat a pagar el preu corresponent que li pugui arribar, per una publicació com aquesta, signada a Ceinos de Campos (Valladolid), on resideix des que va morir sa mare l'any 2007...

La presentació d'un diàleg profitós, molt enriquidor

Bon amic d'en Llorenç Tous des de fa dècades, no puc amagar la meva gran il·lusió, fins i tot prèviament al treball de recopilació de dades, quan se'm presenta l'oportunitat d'elaborar-n'hi aquest llibre. 

Per molts i molt diversos motius, m'interessa aprofundir en l'interior d'una persona tan valuosa per a mi, com és ara el meu antic professor de Sagrada Escriptura, el meu veí de Palma, el meu amic present en moments molt dolorosos per a mi...

També sent moltes ganes de conèixer més, i de fer conèixer una mica millor, aquell infant gabellí que entra al Seminari de Palma, fa estudis universitaris a Roma i Jerusalem, esdevé professor de Sagrada Escriptura, és nomenat canonge de la Seu Catedral de Mallorca, es converteix en animador del Moviment bíblic, rep el nomenament de vicari de la parròquia de la Immaculada, sant Magí, on treballa intensament al barri del Jonquet, es dedica als presos i reclosos al centre penitenciari de Palma, etc.

Per damunt tot, això darrer és el que més m'importa i m'hi engresca: la tasca enorme que desplega  mossèn Llorenç Tous com a animador i activista social al barri del Jonquet, a la presó de Palma, al GREC, a Siloè, a Zaqueu... amb unes iniciatives tan singulars com úniques dins l'àmbit de la dedicació plena als sectors més marginats de la nostra societat mallorquina. Sense deixar de tenir sempre present la seva condició oficialment jeràrquica de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca!

El llibre es distribueix en onze capítols que es despleguen al llarg de dues-centes seixanta quatre pàgines. Més o manco cronològicament van parant esment a la seva infància gabellina, la seva època d'estudiant, el seu retorn a Mallorca, la seva estada al barri del Jonquet, la seva feina a la presó de Palma, la seva empenta dins el Grup d'Educadors de Carrer, la seva dedicació a Siloè-Sida i a Zaqueu, les seves fonts d'ajuda rebuda, les seves impressions des de terres de Castella i una darrera tongada de preguntes que li faig.

Tant de bo que pugui transmetre a tots els lectors que s'hi atansin el goig i el gust que jo he passat en recollir-ne les dades directament, de la boca de mossèn Llorenç Tous, assegut a la butaca d'una de les sales de la residència sacerdotal de sant Pere i Sant Bernat, ben a prop de la Seu Catedral de Mallorca, una setmana del mes de juliol de l'any 2017.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an