Passa al contingut principal

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (3): algunes impressions personals meves

M'admira aquest infant gabellí, àvid de saber, amb ganes de llegir i d'estudiar llatí i francès, que vol aprendre solfa, que passa gust de cantar a l'església parroquial de Capdepera i que, a la seva manera, se sent amic del Bon Jesús.

M'arriben endins les impressions que li provoca el fet d'haver ingressat al Seminari diocesà, d'haver-s'hi passat els dotze anys de la carrera eclesiàstica, atent a les indicacions de professors, superiors i directors espirituals, incrementant-hi la seva amistat personal amb Jesús i el seu evangeli.

Em deixen bocabadat les indicacions que fa en relació amb la seva anada a Roma, quan es matricula per fer cursos de Teologia i Bíblia, tant a la Universitat Gregoriana com a l'Institut Bíblic: com si se li esborràs «tot o quasi tot el que havia estudiat a Palma» i descobrís una relació nova amb Jesús.

Em sorprenen certs detalls que s'hi esmenten relacionats amb la seva condició de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca, com és ara que estigui dispensat d'assistir al cor els dies feiners, un privilegi que el Codi de Dret Canònic li atorga, al qual no renuncia mai, i que li dóna dret a participar en les «distribucions»... Tot allò que l'envolta, així i tot, el referma en la seva amistat amb Jesús.

Em meravellen les aportacions sucoses que fa en Llorenç sobre el patrimoni històric i artístic de la Seu, amb unes observacions acurades i precises sobre el paper reformador que hi exerceixen intervencions diverses, com poden ser les del bisbe Campins, Antoni Gaudí, Miquel Barceló i altres artistes del seu temps de canonge, com Juan Bautista Castro, Constantino Ruggeri, Janos Hajnal, Pere Cànova i Aparicio, Nils Burwits, etc.

També consider molt valuosa l'aportació que hi fa sobre la immensa tasca desplegada a Mallorca durant uns quants anys pel que s'anomena Moviment Bíblic, dirigit i orientat per ell, amb la col·laboració de nombrosos capellans i seglars, homes i dones abocats a l'estudi i vivència de la Bíblia. Una etapa àlgida en el seu procés personal d'amistat amb Jesús i seguidors del natzarè.

Sorprèn, admira i deixa sense paraula el fet de veure que tot un senyor canonge de la Seu Catedral de Mallorca pren la decisió ferma d'anar-se'n a viure, amb sa mare, a una de les casetes més modestes del «barri més pobre de Palma», com és considerat aleshores el barri del Jonquet. S'hi dedica intensament durant dècades, des d'àmbits diversos. Fent-se pobre amb els més pobres, com Jesús.

Per si no bastava aquesta opció preferent pel sector urbà més pobre de Ciutat, Llorenç Tous s'endinsa en el món complex de la marginació més profunda i entra a treballar a la presó de Palma, on descobreix i tracta aquell submón tan proveït de dolor i de soledat. 

M'arriba molt endins tot quant diu a les 9 pàgines de l'escrit redactat en castellà amb el títol «El Dios de la cárcel», on descriu allò que hi descobreix i reflexiona profundament sobre les condicions en què es troben els presos i la inutilitat d'un sistema penitenciari en vistes a eradicar la delinqüència i a rehabilitar les persones. Mira d'administrar-hi el vuitè sagrament, el servei als més marginats. Com diu Jesús: "estic pres i veniu a veure'm!"

Em recorda l'expressió emprada per l'escriptor peruà José María Arguedas: "El Dios de los señores no es igual!"

Aquest servei sagramental no s'atura aquí, sinó que s'estén també a la joventut aperduada que no sap què fer ni a què dedicar-se i malviu pels carrers de Ciutat. El Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) que es constitueix a Palma porta la signatura llorencina, al costat de la resta de membres fundadors. I continua mirant de seguir de més a prop aquell Jesús que entona "deixau que els infants se m'acostin".

Un altre dels àmbits que consider que en porta l'empremta característica és la iniciativa solidària que inicia al Jonquet amb presos malalts de sida terminals, quan a Mallorca no se'n coneix cap altra, tret del Patriarca... i s'està gestant la creació del Projecte Home per a gent drogoaddicta. Neix així la iniciativa solidària denominada Siloé, mirant de fer el mateix que Jesús quan es dedica a "cura rmalalts de tota casta" procurant-los la millor qualitat de vida possible.

I encara més. S'apunta a fer suport a la iniciativa engegada per Paco Sans que porta el nom de Zaqueu. Com a vicepresident de l'entitat, hi proposa un projecte de servei ample als marginats més profunds de Mallorca. La junta li rebutja la proposta, i ell reconeix que, a la vista del que ha passat després, esdevé un encert que li l'hagin rebutjat...

Per fer i dur a terme tanta i tan diversa activitat solidària, té la gran sort de poder comptar amb l'ajuda econòmica que li fan arribar persones i institucions, per damunt les quals en sobresurt una que mereix capítol a part en aquest llibre. No solament per la gran quantitat d'aportacions realitzades, sinó també per la diversitat enorme de les destinacions i causes ateses arreu del món.

Em fa la impressió que, amb la publicació d'aquest llibre, Llorenç Tous manté dins el cap i dins el cor dos objectius molt clars. 

Primer. Ho expressa molt clarament a les darreres pàgines: torça el coll a publicar aquest llibre perquè vol escampar-hi i difondre-hi la vivència de Jesús ressuscitat. Vol parlar de la resurrecció perquè creu que és una dimensió que s'ha de salvar dins l'Església. Fins al punt que  s'atreveix a afirmar-hi: «Si no salvam aquesta dimensió, l'Església no serà la de Jesús. Així de clar... Serà una cosa molt important, però jo no hi vull pertànyer, no m'interessa.»

I segon. Em sembla que té moltes ganes de retre homenatge públic a tantíssimes persones que considera que l'han ajudat a viure i a ser qui ha arribat a ser suara mateix: membres de la seva família més apropats, companys d'estudis, condeixebles, alumnes, professors... Amb noms i llinatges, n'hi surten anomenats moltíssims, tant homes com dones. A centenars.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an