Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler , que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956. Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos. Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’ Andratx (1960-1964) o d’ El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978). Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades. En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no ...