SABAL

Al llarg de les converses mantengudes durant l'estiu de 2017 a la residència sacerdotal Sant Pere i Sant Bernat a Palma, que serveixen de base per a l'elaboració d'aquest llibre sobre mossèn Llorenç Tous , van apareixent noms i llinatges de persones amb les quals el canonge gabellí ha anat tractant al llarg de la seva vida. No hi són totes, certament, però sí les que són anomenades més sovint o amb més intensitat. Sobresurten, com és lògic els noms i llinatges de capellans (72), de professors (33), de canonges (29), de religiosos (28) i religioses (16), de polítics (25), de bisbes (24), de col·laboradores (17) i col·laboradors (24), d'emparentats (13), de condeixebles (11)... Segueixen a continuació, encara que amb no tanta freqüència, noms i llinatges de cursillistes, arquitectes, escriptors, periodistes, papes, administratius, directors de presons, metges, reis, teòlegs, educadors, manobres, missers, banquers, cardenals, diplomàtics, empresaris, jutges, mi...

El pròleg de Llorenç Tous.  L'inicia amb una cita de S. Pániker (2017), «Adiós a casi todo» . Continua esmentant el llibre de l' Eclesiastés , quan parla sobre la feina d'escriure llibres (12,12). L'arrodoneix reflexionant sobre els efectes dels records i la memòria a una certa edat.  Cal tenir present que mossèn  Llorenç Tous s'enfronta amb la publicació d'aquest llibre quan compta amb 86 anys d'edat, viscuts molt intensament com a «creient que alimenta la seva fe així com pot, amb l'ajuda de Déu» ...  Recorda que esdevé la segona vegada que intenta parlar públicament de si mateix en un escrit global: anys enrere, seguint les preguntes que li fa el bon amic Joan Pla , en diàlegs que tanca en pau i clau, se'ls reserva només davant Déu... Suara mateix hi accedeix, davant la insistència del seu bon amic i parent Lleonard Muntane r, i la col·laboració meva. M'afalaga moltíssim quan manifesta que ens «uneix el ministeri sacerdot...

M'admira aquest infant gabellí, àvid de saber, amb ganes de llegir i d'estudiar llatí i francès, que vol aprendre solfa, que passa gust de cantar a l'església parroquial de Capdepera i que, a la seva manera, se sent amic del Bon Jesús. M'arriben endins les impressions que li provoca el fet d'haver ingressat al Seminari diocesà, d'haver-s'hi passat els dotze anys de la carrera eclesiàstica, atent a les indicacions de professors, superiors i directors espirituals, incrementant-hi la seva amistat personal amb Jesús i el seu evangeli. Em deixen bocabadat les indicacions que fa en relació amb la seva anada a Roma, quan es matricula per fer cursos de Teologia i Bíblia, tant a la Universitat Gregoriana com a l'Institut Bíblic: com si se li esborràs «tot o quasi tot el que havia estudiat a Palma» i descobrís una relació nova amb Jesús. Em sorprenen certs detalls que s'hi esmenten relacionats amb la seva condició de canonge lectoral de la Seu ...

- Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.). Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català. - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del...

Llorenç Tous signant un llibre seu Gairebé dos mesos després d'haver-me arribat a les mans les galerades d'aquest llibre meu, per motius de campanyes electorals perllongades dins les quals acostum a romandre capficat, no em puc posar a revisar-les i fer-hi observacions, fins l'endemà mateix de la jornada pluri-electoral del 26 de maig de 2019. Aleshores m'adon que, editat per Lleonard Muntane r, i portant el núm. 27 de la Col·lecció En Diàleg, el llibre s'inicia amb un pròleg signat pel mateix Llorenç Tous . Llorenç Tous Massanet , neix a Capdepera el 23 de desembre de 1933, fill de Bartomeu Tous «Col·lecte» i d' Elionor Massanet «Saletes» , casats per l'església el dia de santa Apol·lònia, el 9 de febrer de 1929.  Fa la Primera Comunió el 3 d'abril de 1941. Ingressa al Seminari diocesà de Mallorca l'any 1944. S'ordena de diaca al monestir de les Carmelites de la Rambla de Palma poc abans d'anar-se'n cap a Roma.  E...

Quan falta exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen reclosos a presons espanyoles de Madrid. Esper i desig que els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta. Visca la República Catalana! Vet ací el text d'aquesta missiva meva personal: «Des de Mallorca estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vare...

Cil Buele participa en el programa radiofònic d’Ona Mediterrània, “La Vila del Pingüí” , conduït per Joan Farrés , on es tracten assumptes diversos relacionats amb l’actualitat del mes de setembre de 2017

Al programa radiofònic d'Ona Mediterrània dels dilluns, que dirigeix Joan Farrés, "La vila del pingüí", el 25 de setembre a les 9 del matí ha intervingut en Cil Buele, responent preguntes que se li han fet sobre l'actualitat política i social.

José Leoncio García Mallada fa una entrevista a Cecili Buele , durant un dels programes de televisió de Sal i Llum , a Manacor.

Presentat al programa radiofònic com a «activista social i polític» , Cecili Buele intervé al programa d' IB3 Ràdio   «Flors en el desert» que dirigeix el periodista David Oliver . S'hi tracta, juntament amb altres intervinents, un assumpte relacionat amb el batle d'Alaró, el guineà Guillem Balboa Buika , qui fa algunes setmanes es va trobar dins ca seva amb la sorpresa desagradable d'un «mè negre mort» en estat de putrefacció... Una notícia que ha ocupat molt d'espai a les xarxes d'intercomunicació social.

CECILI BUELE   - Els meus llocs a internet - Carta a companys capellans, reunits a Pina

Ciutat, 28 de setembre de 2016 Benvolgut i molt admirat Sebastià: No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis . Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas... Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació , també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú , concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima. L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda , vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer...

Perquè un papa com Benet XVI abandoni el pontificat , em sembla que ha de ser ben grossa la que veu que se li cau al damunt! A la meva edat, crec estar en condicions de mirar-me amb certes dosis de relativitat tota quanta versió oficial vaticana se'n faci pública... Temps al temps... "Fratres carissimi, non solum propter tres canonizationes ad hoc Consistorium vos convocavi, sed etiam ut vobis decisionem magni momenti pro Ecclesiae vitae communicem. Conscientia mea iterum atque iterum coram Deo explorata ad cognitionem certam perveni vires meas ingravescente aetate non iam aptas esse ad munus Petrinum aeque administrandum. Bene conscius sum hoc munus secundum suam essentiam spiritualem non solum agendo et loquendo exsequi debere, sed non minus patiendo et orando. Attamen in mundo nostri temporis rapidis mutationibus subiecto et quaestionibus magni ponderis pro vita fidei perturbato ad navem Sancti Petri gubernandam et ad annuntiandum Evangelium etiam vigor quidam corpor...

Tretze i trenta-un s'escriuen igual. Amb les mateixes xifres. Només que a l'inrevés. Durant tretze anys seguits, com tants d'altres companys i col·legues, estudio la carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà de Mallorca. I durant tretze anys seguits, també, faig de capellà, tant a Mallorca com fora de Mallorca. Avui record que, trenta-un anys enrere, el dia de la festa de Sant Sebastià patró de la ciutat de Palma, 20 de gener de 1982, celebr la meva darrera missa. És a la parròquia de l'Encarnació. N'he cantat ma primera el 23 de juny de 1968. A la parròquia de la Santíssima Trinitat, també a Palma. Entre i entre, milers de misses celebrades, durant 13 anys seguits. A Mallorca i a fora. A Europa, a Àfrica i a Amèrica Llatina. Àsia i Oceania encara deuen romandre'n a l'espera... Avui puc recordar que, llavors, decidesc deixar d'exercir com a capellà, per motius diversos. Uns són de caire ideològic, podria dir. D'altres, de ca...

Com qui no fa res, en començar aquest Any Nou 2013, m'ha passat pel cap la idea de recaptar opinions sobre una iniciativa, senzilla i simple, que no me'n fuig. Es tracta de veure la manera millor de canalitzar tot aquest gran embalum d'energia positiva que pot emanar d'un col·lectiu tan nombrós , alhora que tan significatiu, com és ara el que constitueixen els CAPELLANS I RELIGIOSOS SECULARITZATS de Mallorca. Si hom gira la ullada cap a gairebé tots els seus integrants, s'adona de la gran quantitat d'iniciatives que han fet sorgir a tants àmbits de la vida ciutadana: escrits i reflexions publicades a mitjans de comunicació, treballs realitzats a l'àmbit de l'ensenyament i la docència, l'antropologia, la psicologia, la política, la defensa dels drets humans i la justícia social, l'acció social, la sanitat, la cooperació internacional, les professions liberals, l'hoteleria, la música, el periodisme, la literatura, les llengües, l'...