Quan falta
exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de
l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels
seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre
dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab
d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i
cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen
reclosos a presons espanyoles de Madrid.
Esper i desig que
els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.
Visca la República
Catalana!
Vet ací el text
d'aquesta missiva meva personal:
«Des de Mallorca
estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa
situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix
centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el
d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va
votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vares
considerar la millor de totes.
Que
Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!
M'agradaria
que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a
prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la
ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel
convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets
de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la
vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny
de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.
He
procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un
amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat,
entre persones i entre pobles!
Com
a persona que som i em sent catalana, que som i em sent republicana,
que som i em sent d'esquerres, que som i em sent profundament
religiosa, vull agrair-te de cor tot quant has realitzat per fer
avançar els Països Catalans cap a la República Catalana.
Que
Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!
Ja
saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.
Salut,
coratge, energia i resistència!
Una
abraçada entranyable,
Cil
Buele»
(Benvolgut
vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut
conseller de la Generalitat de Catalunya,
Benvolguda
consellera de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut
president d'entitat sobiranista catalana)
ets un crac!ja m'hi agradaria escribir també com tu. una abraçada des del nord
ResponEliminaHi escrius moltmillor tu, bona amiga Maria, des de Catalunya del Nord! No afluixis!
EliminaSent que aquesta carta serà per cada destinatari un impacte emocional ben positiu.
ResponEliminaPerò també ho ha estat per mi.
Se mereixen moltes missives vom aquesta!!
Tant de bo, bon amic Bernat, que sien moltes més les que els arribin al recinte penitenciari on han quedat reclosos privats de llbertat i de justícia! Que noelsmanquila solidaritat!
EliminaMolt bé Cil. Em sent impotent i trist devant aquests aconteixements. Alabo sa teva valentia i coratge. Visca Catalunya i llibertat pels presos polítics.
ResponEliminaCompartesc, bon amic Joan, la teva impotència i tristor! Superables només, crec jo, amb molta de salut, de coratge, d'energia i de resistència!
EliminaCil tu no me coneixes pero jo si desde fa molts d'anys, no hem xerrat mai pero quant he llegit aquesta missiva m'he emocionat i esper que no facin servir sa censura i les facin arribar als seus destinataris. Enhorabona i visca sa república catalana.
ResponEliminaGràcies, Joan, per haver volgut dir-hi la teva!
Elimina