Passa al contingut principal

Carta personal meva a líders catalans empresonats


Quan falta exactament un mes perquè es compleixin els quaranta anys de l'aprovació de l'anomenada Constitució espanyola -que a cap dels seus articles no esmenta mai la paraula DEMOCRÀCIA (cosa que, quatre dècades després, n'hi ha que ni tan sols han descobert!)-, acab d'enviar sengles cartes (certificades amb acús de rebut) a tots i cadascun dels empresonats catalans que, per motius polítics, romanen reclosos a presons espanyoles de Madrid.

Esper i desig que els arribin totes a tots, i que me n'arribi qualque resposta.

Visca la República Catalana!

Vet ací el text d'aquesta missiva meva personal:

«Des de Mallorca estant, vull fer-te arribar tot el meu suport personal en aqueixa situació increïble que estàs travessant, reclòs dins d'aqueix centre penitenciari, sense haver comès cap altre delicte que el d'haver volgut atendre la ciutadania catalana, sobretot la que va votar-te amb un programa clar i català, de la manera que vares considerar la millor de totes.

Que Déu t'ajudi, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!

M'agradaria que, amb aquestes paraules meves, em poguessis sentir i trobar molt a prop teu, en qualsevol moment del dia o de la nit. No només per la ideologia política que puguem compartir, sinó també i sobretot pel convenciment moral -humanista, filosòfic, teològic i, si em permets de dir-ho així, fins i tot espiritual- que m'ha anat amarant la vida, des que vaig acabar els meus estudis superiors el mes de juny de 1968, a l'edat de vint-i-tres anys, fins suara mateix.

He procurat anar vivint a fons, en les més variades situacions, com un amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat, entre persones i entre pobles!

Com a persona que som i em sent catalana, que som i em sent republicana, que som i em sent d'esquerres, que som i em sent profundament religiosa, vull agrair-te de cor tot quant has realitzat per fer avançar els Països Catalans cap a la República Catalana.

Que Déu t'ho pag, Ell que en sap i pot, molt més que ningú més!

Ja saps que pots comptar sempre amb la meva amistat, sincera i profunda.

Salut, coratge, energia i resistència!

Una abraçada entranyable,

Cil Buele»

(Benvolgut vicepresident de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut conseller de la Generalitat de Catalunya,
Benvolguda consellera de la Generalitat de Catalunya,
Benvolgut president d'entitat sobiranista catalana)

Comentaris

  1. ets un crac!ja m'hi agradaria escribir també com tu. una abraçada des del nord

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi escrius moltmillor tu, bona amiga Maria, des de Catalunya del Nord! No afluixis!

      Elimina
  2. Sent que aquesta carta serà per cada destinatari un impacte emocional ben positiu.
    Però també ho ha estat per mi.
    Se mereixen moltes missives vom aquesta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo, bon amic Bernat, que sien moltes més les que els arribin al recinte penitenciari on han quedat reclosos privats de llbertat i de justícia! Que noelsmanquila solidaritat!

      Elimina
  3. Molt bé Cil. Em sent impotent i trist devant aquests aconteixements. Alabo sa teva valentia i coratge. Visca Catalunya i llibertat pels presos polítics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartesc, bon amic Joan, la teva impotència i tristor! Superables només, crec jo, amb molta de salut, de coratge, d'energia i de resistència!

      Elimina
  4. Cil tu no me coneixes pero jo si desde fa molts d'anys, no hem xerrat mai pero quant he llegit aquesta missiva m'he emocionat i esper que no facin servir sa censura i les facin arribar als seus destinataris. Enhorabona i visca sa república catalana.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an